Hi ha persones, millor dit, personatges, en la història del jazz, que són absolutament imprescindibles, fites fonamentals que han sobreeixit per damunt de la mitjana, marcant un nivell de vegades impossible de seguir per part de les gents que venen darrere. Aquest és, claríssimament, el cas d'Ella Fitzgerald.
Anomenada com a reina del jazz, vocal, clar, la seua petjada no ha estat ni tan sols aproximada per cap de les o els cantants que han vingut després, i no es veu, ara com ara, qui se li acoste ni de bon tros.
Evidentment, en aquest programa i des de la primera temporada, ja se li va dedicar un ample espai, però el seu llegat és tan inabastable en gravacions discogràfiques i testimonis audiovisuals, que es podria fer no sols un capítol o varis, sinó el programa sencer amb les seues gravacions i no ens mancaria material mai.
En aquest cas, donant compliment a allò que varem dir al primer programa d'esta temporada, si parlem de "clàssics", la presència de Ella era inevitable.
Una gravació de la televisió belga d'una actuació feta al Palais des Beaux Arts de Bruselles, l'any 1957, amb una Ella en plenitud de facultats i de saviesa musical i acompanyada d'un dels grups dels que va estar molt de temps amb ella, ens dóna l'oportunitat de gaudir, de bell nou, de la seua deliciosa forma d'interpretar una sèrie de "standars" que no li calgué ni presentar: tothom entre el públic els coneixia.
Hi ha a la xarxa tantes gravacions d'àudio i vídeo de l'artista que, en aquest cas, no anem a posar-ne cap en concret, Trieu vosaltres
