dijous, 11 de maig del 2023

Vicent Macián ens dóna "LLUM"

Programa 634

Vicent Macian és un veterà saxofonista de Sedaví, membre del col·lectiu SEDAJAZZ, que des que ens va donar el seu primer treball discogràfic el 2017, anomenat "BAM!", no havia tornat a liderar una gravació -almenys, que jo en tinga notícia- encara que la seua activitat com a col·laborador en un grapat de treballs de gent del col·lectiu ha estat constant. És una cosa habitual entre els membres de l'Alqueria Coca la de fer costat als companys que s'animen a publicar un treball.

En aquest cas ha estat ell qui, amb la formació amb la qual habitualment treballa darrerament, Iago Fernández a la bateria, el veterà Albert Palau al piano, Reinier Elizarde al contrabaix i el trombó de Carlos Martín, s'ha decidit a treure l'any 2022 un nou treball.

El disc "LLUM" és un producte dintre de la línia jazzística més freqüent de la gent de SEDAJAZZ, el post-bop (o com es diga...) amb algun toc free, en quant a l'estil. L'alé de les composicions, pròpies majoritàriament, és un altre cantar.

En els comentaris que ell fa a la carpeta, aboca tot un torrent de sentiments, expressats amb una sinceritat i una sensibilitat que pot resultar impúdica fins i tot. La declaració d'amor per la seua companya, tant en el text de la carpeta com en la dolcesa de la composició que dóna nom al disc, resulta commovedora. Altre tant es pot dir de l'amor que desborda la peça dedicada al seu fill.

EL virtuosisme reconegut de l'instrumentista destaca enormement en dues peces tocades a solo amb el seu saxo, una tasca sempre complicada en no tindre l'embolcall dels altres instruments acompanyant-lo. El Vicent Macián se'n surt amb nota molt alta en estes dues composicions, fent gala d'una ductilitat i una competència musical fora de tot dubte.

Un disc per escoltar amb atenció. Un disc més del segell SEDAJAZZ que, amb ja la trentena d'anys passats d'existència i un centenar llarg de gravacions, resulta una referència imprescindible per al jazz valencià, amb una qualitat que supera fronteres.

Esperem que Vicent Macián no tarde tants anys esta vegada en regalar-nos un altre treball seu.