Programa 224
Seguint amb la sèrie de programes commemoratius del començament del segon lustre d'Els Camins de la Música, hui us oferirem tres de les suites de Duke Ellington, com ja sabeu un dels nostres favorits indiscutibles i la figura mes rellevant, al meu parer, en l'acceptació del jazz per tota mena de públics, des del de les sales de ball fins a les de Concerts, on la música blanca "culta" regnava fins eixe moment de manera exclusiva i excloent.
No li va eixir gratis eixe capficar-se en "elevar" el rang social de la música del seu poble, però la seua voluntat, constància i, evidentment i sobretot, la seua qualitat musical varen aconseguir que assolira la meta que s'havia fixat.
Ellington viu!!
