dijous, 17 de juny de 2021

Piazzola, 100 anys: Astor i el Kronos Quartet

 Programa 555


La música de l'Astor Piazzolla, ja escoltat en aquest programa mereix figurar en el quadre d'honor de la millor música del segle XX.

La seua audàcia en la renovació d'una música que  eixia de les capes de població més allunyades d'allò que s'anomena "cultura", la va fer pujar fins els mes alts límits de reconeixement -i estima- mundial. En un giravolt estilístic propiciat per la seua infantesa a Nova York, on escoltava el jazz dels anys 30', barrejat amb el substrat porteny i els ensenyaments al conservatori d'Alberto Ginastera, que el va fer conèixer i estimar la "gran música" i l'empenta final que, a Paris, li va fer Nadia Boulanger, va fer del tango un referent mundial, no sols de la música argentina, sinó de la "gran música".

Com que a altres programes anteriors -tan prompte com primera temporada, programa nº 8- ja vaig parlar d'ell, no vaig a fer un apunt biogràfic del personatge, fàcil de trobar.

Tan sols m'agradaria destacar la peça central del programa, la seua suite "Five Tango Sensations", escrita per a la gent del Kronos Quartet, gent que arrisca sempre, amb ell i el seu bandoneó, que, gravada l'any 90', en la seua darrera estada a un estudi car moriria poc després, és un prodigi de tècnica musical, inspiració, sentiment i enyor de la vida -que sembla ja sentia que se l'escapava- i una mostra de la sensibilitat, perfecció i capacitat d'adaptació dels Kronos Quartet, que fan de la suite una peça pràcticament perfecta musicalment i colpidora anímicament.

"Sí, es cierto, soy un enemigo del tango; pero del tango como ellos lo entienden. Ellos siguen creyendo en el compadrito, yo no. Creen en el farolito, yo no. Si todo ha cambiado, también debe cambiar la música de Buenos Aires. Somos muchos los que queremos cambiar el tango, pero estos señores que me atacan no lo entienden ni lo van a entender jamás. Yo voy a seguir adelante, a pesar de ellos."
Ástor Piazzolla, 1954.