dijous, 2 d’abril del 2026

Un mestre absolut del jazz no massa conegut: Martial Solal - II

 Programa 749


Continuem amb  Martial Solal. Hui s'escoltarà al programa músiques encara arrelades a la seua època bopper i altres que ja anaven mostrant la seua ductilitat estilística.

Unes primeres peces encara clarament boppers, però ara en format de trio, és la música que us propose inicialment. Un format del jazz que, clarament hereu de les fórmules cambrístiques europees, va arrelar amb força al jazz constituint-se en el format més utilitzat en la seua història, i amb un ús que no ha decaigut en cap manera.

La seua profunda educació musical, per més que fora pràcticament autodidacta, i el seu absolut domini tècnic de l'instrument, el varen espentar a fer provatures amb formats més extensos dels habituals amb una mini-suite, "Suite pour un frise", de vora dotze minuts, amb unes formes musicals que, clarament, s'acostaven a les europees de la música clàssica, encara que amb un alé clarament bopper.

A continuació, com una mostra de la seua intenció de no perdre-li el pas a l'evolució d'esta música, vos oferim una peça gravada dues dècades després del primer que s'ha escoltat: un duo de piano i saxo tenor -un format poc corrent- amb, ni més ni menys que Lee Konitz, un músic que, consagrat ja als anys cinquanta, no es deixà arrossegar per l'onada del bebop, sent un dels primers a conrear una forma jazzística totalment allunyada dels boppers, l'anomenat estil "cool", del qual és un dels principals exponents, a la costa oest dels Estats Units; a l'altra punta d'on el bop feia furor.

Però això no és tot. El pròxim programa arrodonirem la ràpida ullada a l'obra de Martial Solal amb un parell de peces orquestrals de més ambiciosa volada, ja en la seua maduresa, que potser sorprendran a molta gent. I és que així va ser este algerià nacionalitzat francés i entronitzat a l'olimp del jazz, amb una obra extensa, variada i mai avorrida ni repetitiva. Un compositor excepcional que, tant en la "inspiració instantània" dels solos al seu piano, com en la inspiració expressada en peces de més ambició formal, no deixa mai indiferent.

Un autèntic geni musical, gèneres a banda.