Amores, Grup de Percussió: Aniversari 30 (+5)

Programa 681

Devia ser una obvietat, lamentablement, però, no ho és: tenim al País Valencià i exercint no només la difusió de la seua sapiència musical des de l'àmbit pedagògic als conservatoris, sinó, encara més, exercint la seua mestria artística des dels més diversos escenaris i camps, un grup de reconeixement internacional i mèrit reconegut i merescut.

Els músics que formen el Grup Amores han vessat la seua sapiència, sensibilitat i esperit artístic en, pràcticament, tots els camps possibles de la música: antiga, compositors contemporanis, treballs per a obres de dansa, teatre, cine, simfònic i, amb gran generositat -i gust- sessions didàctiques per a criatures menudes i no tan menudes.

Des que l'any 1989 varen decidir abocar les seues carreres com a percussionistes amb el far de John Cage al davant, la seua activitat no s'ha aturat. Amb carreres individuals igualment fructíferes, Pau Ballester, Àngel Garcia i Jesús Salvador Chapi, ens han deixat, tan sols, set discos sota aquest nom d'"Amores" i afegint el recopilatori que s'escolta al programa, amb una tria remasteritzada d'un grapat de les peces ja publicades en CD com a grup.

Aquests 30 anys(+5) que volem destacar hui són una mostra d'on l'amor per la música i les coses ben fetes pot arribar. Música meravellosa, variada, abastant des de composicions del segle XI de la Hildegard de Bingen, fins a obres d'ahir mateix i de hui junt amb composicions pròpies: un ventall reduït però sucós de la seua trajectòria discogràfica.

Òbviament, la seua obra no gravada, tant del col·lectiu com de les individualitats, és molt més extensa i hui la "màgia" d'internet ens permet accés a algunes coses més, però la seua feina en, per exemple, els múltiples concerts didàctics per escolars haurien de ser causa suficient per a l'agraïment etern col·lectiu de la ciutadania de per ací.

En els dies en què es publica aquesta nota estan rodant un espectacle, "Ubuntu", amb un músic i una ballarina africans, que és una autèntica "orgia percussiva". Una mostra del seu amor i respecte per les músiques de l'Àfrica que tant ha estudiat i conreat i de les que, segons reconeix, tant ha aprés. Si trobeu una actuació de l'espectacle prop de casa -o no tan prop, no s'ho perdeu.

 

 

P.S.: L'any 2019, poc abans de la publicació del recopilatori, vaig tindre l'oportunitat de fer a Jesús Salvador Chapi una llarga entrevista a la seua aula del Conservatori de València, que vaig esprémer en diversos programes per difondre la personalitat d'aquest home i el seu entusiasme vital per l'art que treballa.
Vos recomane l'escolta d'aquells programes: una delícia per a mi, quan li vaig fer l'entrevista, i una font de saviesa, no sols musical, d'algú que sabia de què parlava.

En record d'un amic: La màgia de Toni Belenguer

Programa 670

"Hi ha persones que en tenen llum pròpia, que desprenen una energia especial".

Amb eixa descripció es referia Joan Chamorro, de la Sant Andreu Jazz Band, al Toni Belenguer.

Dotat d'una màgia personal indefugible i d'una mestria musical indiscutible i indiscutida per les persones que el varen conéixer i compartir amb ell la seua passió per la música, Toni Belenguer és un d'eixes persones que, per donar-se a qualsevol company/a que li demanara la seua sòlida i segura cooperació, no en té més que un sol disc publicat sota la seua titularitat, que podeu escoltar a aquest enllaç del programa que li vàrem dedicar.

El disc vaig tindre el gust i -diria- l'honor, d'escoltar-lo en la seua presentació en un petit teatret, ja desaparegut, a Campanar, que va acompanyar-lo amb una mena d'"action painting", on una pintora amiga anava pintant mentre ell i el seu grup tocaven. Era l'any 2007 i encara no existia el "Camins". La sensació va ser la d'una troballa encisadora; vaig eixir flotant d'aquell teatret. Després vaig tindre l'oportunitat d'escoltar-lo acompanyant a altres músics. Recorde, amb especial emoció, la seua col·laboració al projecte que Jesús Salvador "Chapi" va posar dempeus -crec que per única vegada- al Claustre de la Universitat de València un projecte preciós i arriscat sobre Bach i músiques africanes; allí hi era el Toni Belenguer, aportant la seua visió jazzística de la idea del "Chapi", amb el seu habitual magistral treball.

La gent amiga de Sedajazz, projecte al qual va pertànyer des del començament, s'ha sentit especialment afectada per la seua absència. El seu trombó ha deixat un forat inesborrable a la Big Band de Sedajazz. La seua gent, la de Sedajazz, i la d'un altre preciós projecte educatiu musical, el de la Sant Andreu Jazz Band amb el qual va coŀlaborar  abundantment, varen presentar una actuació amb un grapat impressionant de músiques i músics, tots volent aportar el seu granet de sorra a l'homenatge de l'amic i del músic, per eixe ordre,

El teatre Principal de València va ser el marc d'aquell homenatge i, afortunadament, hi ha testimoni gravat, i a YouTube, que és la música que es podrà escoltar als programes de hui i al pròxim. Un tribut d'amistat -sobretot- i d'admiració al mestre/company desaparegut.

Gràcies Toni! Per sempre!

Una de les millors i més originals veus del jazz: Pat Metheny i 4

 Programa 584

Quan un músic ho és de veritat, complet, com una vegada em va dir  Jesús Salvador Chapi., té que atrevir-se a fer de tot: interpretar, dirigir...i composar, encara que les seues composicions no li semblen d'una qualitat suficient. Però ha de provar, assajar la creació, encara que no siga més que per conèixer les pròpies limitacions.

Pat Metheny va composar des de ben jove, limitant-se però, fonamentalment, a l'àrea del jazz i semblant.

Si bé als dos anteriors programes ja vàreu escoltar composicions quasi-simfòniques, al disc que escoltareu al programa de hui, amb l'experiència d'una carrera musical començada enllà per l'any 1974, el mes de març de l'any passat, 2021, va fer un pas endavant més, publicant un parell de "suites", per a guitarra una i per a quartet de guitarres l'altra, on s'endinsa totalment al món de la música "de concert", "clàssica" o com vulgueu dir-li. Un pas definitiu que, assegurat per la seua experiència i coneixements musicals, als 66 anys, l'ha fet entrar per la porta gran al món de la música de concert "clàssica". 

Per a fer-ho no ha tractat de lluir les seues qualitats d'instrumentista, ben al contrari, ha cercat gent del món de la "clàssica" per interpretar les seues composicions.

Per a la primera de les suites, anomenada "Four Paths of Light", ha triat al molt jove però ja consagrat guitarrista Jason Vieaux, un d'eixos instrumentistes joves que, malgrat que la seua carrera està centrada en la música "clàssica", he fet incursions en altres géneres populars. La seua impecable interpretació de la composició de Metheny afegeix un plus de qualitat a la "suite".

Per a la segona suite, "Road to the Sun" -que dóna nom al disc- en sis parts, ha triat un dels millors quartets nord-americans de guitarra de cambra, el Los Angeles Guitar Quartet. 

Per acabar d'emplenar el disc, el propi Pat Metheny interpreta una transposició pròpia de la peça per a piano de Arvo Part, Für Alina, per a la seua guitarra Pikasso, de...42 cordes!! Un instrument, encàrrec del propi Pat a un luthier amb la intenció de treure una gamma de sons molt més àmplia que la de la clàssica guitarra acústica.

El disc Road to the Sun conté una música que es pot comparar, amb la seua innovadora inspiració, com perfectament connectada a la de compositors com Andrés Segovia o Francisco Tárrega, que varen elevar l'instrument a l'altura de les sales de concert, rescatant-la de l'estricta música popular.

Música per ser escoltada amb calma, assaborint-la en cada nota. Amb aquest disc, Pat Metheny entra, per dret propi,  a la nòmina de grans compositors del segle XXI.

"Chapi": Inclassificable? No sols. Un què és un luxe que siga valencià...i treballe a i per a la seua terra

Programa 472

Realment la capacitat musical (compositiva, arranjadora, instrumentista...) del "Chapi" en resulta aclaparadora.

Si penseu que exagere escolteu la música feta per al vídeo (que si no heu vist vos el recomane) de "La Simfonia de les Grues" per entendre millor la música -i el compromís amb la seua terra- d'aquesta persona. Òbviament, es lamenta del mar de grues en què es va convertir, per a alguns ,el País Valencià, en l'època ("daurada", literalment, d'or) del "boom" de la construcció, corrupció pel mig.

Si dic que esta mena de suite -més que una simfonia- que formen totes les peces que escoltareu al programa, m'ha fet esborronar-me en escoltar-la ATENTAMENT, no exagere ni una miqueta.

El cap (i el cor i el fetge i la lleterola i...) de Jesús Salvador "Chapi" estan plens de música, què raja de les seues mans en una partitura i que brolla impetuosa en fer-la "carn sonora", car és una música per a "menjar-se-la" NO PER ESCOLTAR-LA SOLS. Vull dir que la seua música et penetra en allò més profund, t'agafa i no et solta fins que acaba, deixant-te les ganes de més, com una mena de droga.

No voldria que estes paraules meues semblen una mena d'elogi interessat per alguna raó. Escolteu el programa i sabreu el que és un músic del segle XXI, amb tota la tradició musical occidental -i d'altres llocs del món- al seu cap, re-interpretada per i per a la gent de hui.

I no dic més, que ja és prou. Millor escolteu la música.


P.S: El propassat 30 de juliol vaig tindre l'oportunitat d'escoltar una de les seues darreres composicions, el AFRICAN BACH on en una meravellosa barreja, sobre la música del Pare Bach, mescla les veus de cinc músics africans (Luna de Africa), el magnífic Orfeó Universitari de València, les veus solistes d'una soprano i un baix, una rapera (Tesa), el grup de jazz del mestre valencià del trombó Toni Belenguer i el "Chapi" i els seus alumnes a les marimbes vàries. Hi fica, evidentment, cullerada, amb la composició estricta en alguns moments, variacions sobre temes de Bach i els arranjaments corresponents. Encara em cau la bava. Espere com un boig que es grave en disc per a poder posar-vos-el.

Més sobre un músic inclassificable: Chapi, percusionista, compositor,...

Programa 471

Els qui teniu l'amabilitat d'escoltar aquest programa, ja en tindreu una certa idea de qui és Jesús Salvador Chapi. Per tal de no insistir molt seguit les activitats d'aquest valencià, músic inclassificable i polièdric, percussionista en un principi i ara també, clar (i compositor i arranjador, i...), però sense lligar-se a cap tipus de música "estandaritzada" o "etiquetada", no vaig posar-ne seguits més dels quatre programes d'ara fa uns dos mesos, però no puc aguantar-me més i hui i el pròxim programa aneu a escoltar coses del Chapi.

Com dic al programa, aquest home, musicalment parlant, és con la cua d'una sargantana. Inquiet i curiós, va constantment passant d'un estil a un altre, de Bach a la samba, de John Cage al pop o al rap, del jazz a la simfònica, de...

Hui anem a fer una mena de ullada arrere i avant. Anem a posar una tria d'un disc anomenat, molt significativament, "Travessies", gravat l'any 2006, que, fora del grup "Amores", on milita però on no es lliga (aquest home supose que mai es lligarà a cap estil o camí musical), es diverteix, i nosaltres amb ell, jugant amb peces curtes que van del pop (diguem-ho així), passant per ritmes llatins a Bach i Cage. Com per a marejar-se ;-)!!

Mig programa, aproximadament, es dedica després a una peça què, estrenada en el marc del 40é Festival Ensems, al juny de 2018,  s'anomena "Trinquetíssim" què, lamentablement, no ha eixit en disc però es pot veure i escoltar al "You Tube", on un grup de percussió acompanya a un parell de pilotaires, mentre juguen a "raspall" a l'històric trinquet de Pelai. La sonoritat de les llises parets del trinquet són aprofitades pel Chapi per aconseguir unes sonoritats precioses. Ell mateix,  en una entrevista sobre el tema diu que: «He fet una música mediterrània, 'mascletista' i sobretot 'pilotària'»

De veres, relaxeu-vos, oblideu qualsevol etiqueta o prejudici, i deixeu-vos embolcallar per la música d'aquest excel·lent músic inquiet, innovador, proteic,  com es deia de Wagner i què crec que li quadra perfectament al "Chapi, i gaudiu d'una sessió d'una horeta de música, simplement música, sols música, però que vos agafarà i no vos soltarà i us deixarà amb ganes d'escoltar-ne més.

Com que els seus discos no son a l'abast en les tendes a l'ús, si voleu fer-vos  amb algun disc seu i del grup AMORES podeu fer-ho des de la seua web http://amoresgrupdepercussio.com/.

Vos assegure que no us en penedireu.

Ah! Oblidava recordar-vos que, si podeu, abans (i si no després, tant se val) d'escoltar el pròxim programa, veieu a Vimeo el vídeo anomenat LA SIMFONIA DE LES GRUES.

Jesús Salvador "Chapi"(i 4): Avantguardes?

Programa 461

Després de tot el que hem  escoltat en la pròpia veu del "Chapi", queda poc que dir.

Això sí. La música que aneu a escoltar hui recordeu que està inspirada en una autora de fa VUIT SEGLES, la Hildegard von Bingen, personatge de vida agitada, dona lluitadora. pensadora i investigadora en coneixements tan diferents com les propietats curatives de les plantes, consultes polítiques de gent del Papa en avall...i música, clar.

Ací la gent de l'AMORES en varen repartir la feina de forma que cadascuna de les peces està arranjada per un dels membres del grup, seguint, això sí, l'esperit de l'autora, malgrat que, escoltada la seua música vuit-cent anys més tard, no sona com la va pensar ella...o sí, vaja vostè a saber.

El cas és que amb aquest programa tanquem el cicle de quatre programes que hem dedicat a la música dels AMORES, guiats pel Jesús Salvador "Chapi" que, en una llarga i agradable conversa ens ha fet un passeig per les seues opinions, conviccions i la idea de quin és el seu camí.

Escolteu amb atenció esta música. El futur ja està ací...des de fa vuit-cent anys

Jesús Salvador "Chapi"(3). Avantguardes i altres històries

Programa 460

En aquest tercer programa dedicat a Jesús Salvador "Chapi", com a membre del Grup de Percussió AMORES, anem a escoltar, entre altres coses, les seues opinions sobre un tema que sempre resulta controvertit en totes les disciplines artístiques: allò de les "avantguardes".

Què és en realitat una obra d'avantguarda? És quelcom que s'avança al seu temps? És, en realitat, la música del seu temps? Trencar amb el passat , fonamentalment l'acadèmic, és sempre una avantguarda? I un tema que li resulta especialment irritant: qui o on es decideix eixa "etiqueta" d'avantguarda? Són les "etiquetes" (avantguarda, classicisme, rock, pop, blues, jazz...) una forma adequada de delimitar un gènere? Existeixen els gèneres o tan sols com diu ell, parafrasejant Duke Ellington, hi ha tan sols dues classes de música, la bona i...l'altra?

Un tema apassionant que queda en esbós (el programa no dóna temps per a més) però prou acotat en la conversa amb el "Chapi".

Per il·lustrar el que es comenta al programa, a part de les seues paraules, posem dos exemples. Un d'ells parcial, dos de les tres "Variacions" sobre temes de Frank Zappa (autor ja revisat a aquest programa l'any 2016) que apareixen al disc "BLACKSCORE" del Grup AMORES, què conté música de l'esmentat Zappa i alguna de les parts del "Zodiac" de Karlheinz Stockhausen, què escoltareu sencer al programa i que forma una de les dues parts del darrer disc dels AMORES, el "DREI/ZEHN", què va ser guardonat enguany per la Generalitat Valenciana amb el Premi Carles Santos, i que acabarem d'escoltar al pròxim i darrer programa d'aquests monogràfics que hem dedicat al Grup AMORES, amb la segona part del disc, la què està dedicada a treballar sobre la música d'una autora, sí, dona i autora del segle XII, a la qual dediquen la seua música a partir de la inspiració que els suggereix el que va escriure Hildegard von Bingen,  una dona trencadora en molts aspectes, no sols el musical, i a la qual varen dedicar tres programes l'any 2013, què vos recomanem escoltar com a complement d'aquest.

Avantguarda, o com vulgueu dir-li, entre aquest programa i el següent podreu constatar que VUIT SEGLES poden ser units per la inspiració i el bon fer d'aquest trio de músics valencians, d'abast internacional, que es fan dir Grup AMORES de percussió.

Ah! i un consell. Escolteu l'obra de Stockhausen i la de Hildegarda què, com hem dit, es posarà el pròxim programa, juntes (o, millor, compreu-vos el disc
"DREI/ZEHN") i comprovareu com la bona música pot botar vuit segles sense que, al contrari del què ens passa a les persones , ai las!, els anys no passen per a la bona música; sempre és "actual".

Jesús Salvador "Chapi"(2). Tinajas

Programa 459

La composició que escoltareu en aquest programa de "Els Camins de la Música", va esdevenir un abans i un després per a "Chapi" -ell mateix ho confessa.

No era la seua primera composició, però probablement sí la més extensa i ambiciosa. Un ballet amb tres pilars, la música del "Chapi" interpretada amb els seus companys del grup Amores, evidentment, la coŀlaboració del músic de Bangladesh Sazed Ul Alam, amb el seu sítar i altres instruments del sud i el ball, amb coreografia original de l'alcoiana Sol Picó i el seu ballet. Va ser un èxit tan enorme, que li va fer replantejar-se al Jesús Salvador "Chapi" la seua trajectòria professional. Ell ens contà que, arran de l'èxit del Tinajas i de les comandes de composicions que li varen ploure, es va plantejar fer un gir a la seua carrera i dedicar-se amb més intensitat a la composició on, pel que ens diu, cada cop es troba més a gust (pel·lícules, curtmetratges, òpera, ballet,...)

Per raons que no venen al cas, no vaig tindre l'oportunitat de veure l'espectacle -i bé que ho lamente- però la música, què és allò que podem escoltar a aquest programa, fa gust a Mediterrània, a tota la costa Mediterrània, del nord i del sud. L'original sonoritat de molts instruments, que resulten ser atifells (gerres, cossiols, etc. de fang, i varis instruments musicals amb el so modificat amb fang), junt amb la sonoritat dels instruments de percussió habituals i la impagable col·laboració del virtuós del sítar i altres instruments del sud de la Mediterrània Sazed Ul Alam, músic de Bangladesh què, després de girar per mig món ha acabat (per ara...) residint a a Elx, formen un mosaic de músiques que ens entren dintre del cos de forma imparable. Que ens agafen pels budells més que per la oïda.

Sabor a arena, a sal, a platges mediterrànies del nord i del sud, a un sol punyent a l'estiu i  la dolça calma de les nits a la platja, a les tempestes de tardor...
La sensualitat d'estes músiques, unides a l'espectacle encisador d'un suggerent ball femení, varen fer del Tinajas una fita en la carrera del Grup Amores i, fonamentalment, del "Chapi".

Lamentablement no hem pogut trobar (per ara) la filmació de l'espectacle, però si el trobem ho faré saber perquè gaudiu d'esta meravella.

I ara, a falta del vídeo, escolteu amb el cos sencer i tots els porus ben oberts, per deixar-se enganxar per la seua música. Com que se la podeu descarregar (el disc està exhaurit) tant d'aquest programa com de l'Spotify, podeu degustar-la tantes vegades com vullgau. De segur que a cada audició en trobareu a un moment concret un petit tresor, que vos havia passat desapercebut en audicions anteriors.

Jesús Salvador "Chapi"(1). Entrevista amb la percussió

Programa 458

No és la primera vegada que, en tindre la oportunitat, entrevistem en un programa, amb format especial, a un músic nostre.

En aquest cas es tracta de Jesús Salvador "Chapi", percussionista membre del grup AMORES, que, casualitat, també fa enguany trenta anys que van pel món "amb el seus tambors" com diu ell, i professor de percussió al Conservatori Professional de València.

Com que allò interessant és el que diuen els artistes, no anem a dir gran cosa. El millor és que escolteu a Chapi als programes de hui i els que van a seguir, probablement  tres. Vos ben assegure que escoltareu opinions interessants -i ben raonades- sobre música i altres coses relacionades.

Potser vos sorprendrà l'ambient relaxat de la conversa (com sempre faig, a mi no se m'escolta) però és que es trobàvem al seu ambient car l'entrevista es va fer a la seua aula del conservatori. Per eixa raó, de vegades, es "cola" el so d'alumnes seus que es trobaven a una aula annexa assajant. Va ser una estona molt agradable i vos ben assegure que gaudireu com jo vaig gaudir en poder parlar tranquil·lament amb un dels millors músics d'avantguarda (i vos tinc que dir que a ell no li agrada el terme, ja ho escoltareu), dels que van obrint camins a la música al món, com es pot veure al seu "currículum".

Escolteu, gaudiu de la seua música (en aquest cas de gravacions del grup AMORES) i...depreneu d'un mestre que encara té moltes coses a dir.