La música popular valenciana es posa al dia. Spanish Brass Luur Metalls i Pep Gimeno "Botifarra"

Programa 386

Segons la coneguda frase de Duke Ellington, "sols hi ha dues classes de música: la bona i...l'altra." Culta? popular? Qui és capaç d'esbrinar hui en dia què és una cosa o l'altra?

La frase ve com anell al dit per al programa de hui. Música popular, pur folklore valencià passat per les mans d'un compositor i músic, fonamentalment de jazz, però en realitat un músic integral -intèrpret, professor,  director, arranjador, compositor-, en Ramón Cardo.

De currículum extens i dens, ha agafat a dos intèrprets, l'un de música folklòrica, el Pep Gimeno, i altres de música de cambra amb tendència a la interpretació de temes amb l'aire de la més rabiosa modernitat i de prestigi internacional, la Spanish Brass Luur Metalls i ha fet un còctel -una suite- on la tradició sura de forma evident, però on la modernitat de la concepció musical resulta la clau en la sonoritat del disc anomenat "Metalls d'Estil"

Ja ho faig al programa gravat, però torne a demanar-li disculpes al Pep Gimeno per haver tallat en l'emissió les parts de l'actuació en directe -menys una curta- on el "Boti" s'esplaia en contar acudits, contes, històries, etc, que són el "picant" de les seues actuacions. El temps de durada del programa m'obligava a fer això o a deixar fora d'emissió la música que és la funció i la "missió" què ens hem imposat en aquest programa.

Vos aconselle escoltar al "YouTube" més coses dels Spanish Brass (i del Botifarra, clar), per a que entengueu millor el que he esbossat abans quan parlava de la música d'ells. Vos ben assegure que, qui no els conega, quedarà encisat.

L'amor a la terra, posat al dia: "Ja ve l'aire" amb Pep Gimeno "Botifarra"

Programa 624

De la figura del xativí Josep Gimeno i Montell (19 març 1960) més conegut com a Pep Gimeno "Botifarra" -malnom que ignore d'on li ve, potser d'un avantpassat carnisser...? ;-)- no dubte en dir, com es va dir de Joan Fuster, que ha estat una mena de "xamba genètica" que ens ha eixit al País Valencià per evitar la irreparable pèrdua, amb els canvis de costums i de forma de vida, de la música de tradició oral arrelada a uns temps i unes activitats, fonamentalment lligades a la vida camperola, que anaven pel camí inexorable de la desaparició i l'oblit.

L'activitat "etnològica instintiva", sembla que inspirada per la seua àvia materna, el va dur a recórrer des de ben jovenet els camins de la seua contrada nadiua, la comarca de la Costera, i més enllà, amb el seu "casette" al muscle i gravant a les "ueles" i "uelos" (com diu ell) cantant aquelles músiques que, abans de la irrupció homogeneïtzadora de les ràdios i les televisions, es cantaven. Aquelles que els havien acompanyat en els seus anys de joventut, tant en les seues tasques feineres com en els moments d'esplai, llaurant o batent la palla o ballant a la plaça els dies de festa. Músiques que encara tenien un fort encaix amb formes musicals tradicionals mesclades, amb més o menys encert, amb les músiques de moda de fa mig segle i més enllà: cuplets, sarsueles, etc., però també cants de les gents que, del País Valencià enllà, venien per temporades a segar el blat o a replegar el raïm i duien amb ells les músiques tradicionals de les seues terres, andaluses, castellanes...de tot arreu.

Aquelles mescles han estat les músiques que, adaptades als aires locals per la gent d'ací en el seu moment, són el llegat no sols d'unes formes musicals arrelades a la terra, sinó que, també, en les seues lletres, el testimoni "etnològic" de formes de vida que, a poc a poc, han evolucionat fins ara mateix.

No afronta la seua activitat musical el "Boti" com una forma "arqueològica" d'art musical, ans al contrari, les lletres, treballades i "actualitzades" per persones com -en aquest disc- el també xativí Feliu Ventura, resulten un intent molt encertat d'insuflar nova vida a unes tradicions que, per ser-ho, formen part també -es vulga o no- de la nostra forma actual de vida sense trencar, de forma radical, amb el passat recent, amb el NOSTRE passat recent.

La gravació del disc "Ja ve l'aire", el desé de la seua discografia com a solista, feta amb tot luxe d'acompanyaments instrumentals i vocals, s'allunya del típic (tòpic?) so de rondalla, per assolir unes formes i unes sonoritats d'absoluta actualitat. Res d'intents "arqueològics", ans al contrari, introdueixen en la modernitat eixes volgudes músiques que, encara, a molta gent, ens ressonen dins del cor.

Gràcies, Pep i continua la teua impagable tasca.

Tres décades...i escaig, "batint-se el coure". La Spanish Brass des de dins-1

Programa 538

Doncs, com no sabia ja quines coses més a dir per demostrar la meua admiració (ho confesse, soc un fan) pels Spanish Brass, hui, finalment, he aconseguit que siguen ells -un d'ells, el trombó Inda Bonet- els qui s'expliquen.

Ja sabeu que, sempre que he pogut contactar-la, he tractat de que la gent que fa la música que m'agrada (i espere que vos agrade també a vosaltres...), què és la que pose al programa, es puga explicar.

Crec que és enormement instructiu, tant des del punt de vista de les opinions tècniques, com des del de totes les coses que envolten la seua vocació/professió/maledicció(?), que siguen les persones que protagonitzen el programa, eixa gent meravellosa a la què, com he dit moltes vegades, els déus els han concedit la capacitat de crear bellesa per a gaudi de la resta de mortals, ens conten quines coses passen pel seu cap. 

 Eixa gent - més imprescindibles per a la humanitat que els financers, els polítics i "tutti quanti", que diria el mestre Fuster- què fa que la incúria cultural i esta societat que adora sols els diners, no haja aconseguit neutralitzar del tot la nostra capacitat de sentir, de gaudir, de riure o plorar amb la seua tasca: la dels artistes en general.

En un cicle de tres programes aneu a escoltar l'entrevista completa, salpebrada, ací i enllà, amb petites mostres del seu talent, triades de la seua (afortunadament) ampla discografia..i criteris musicals, amples també, car van de Lutoslawski a Pep "Botifarra". 

Au! i ara pareu l'orella, perquè, com que l'entrevista es va fer de forma telefònica (coses dels temps què corren) la qualitat del so no és massa bona, però s'entén.

Fins l'altra.

P.D.: Com que alguna persona m'ho ha demanat, he reactivat el correu del programa -com podeu veure a la web, dalt a la dreta- per si em voleu dir alguna cosa -amable, si us plau...;-). No assegure la contestació, però si llegiré totes les coses que em digueu.

Una breu mirada a la història de la música des de la perspectiva dels valencians Spanish Brass

 

Programa 740

Els Spanish Brass són visitants assidus al programa per dues raons: la primera per la seua qualitat reconeguda internacionalment, i la segona... perquè m'enorgulleix que siguen valencians i sembla que molta gent -llevat de la poca afeccionada a tastar músiques no escoltades amb freqüència- de la terra no sap que ací al costat, i amb freqüents concerts pels pobles valencians, espectacles per a la xicalla i mil coses més, tenim a este grup de cambra de vent metall que honora la tradició musical valenciana des de les bandes fins a col·laboracions amb gent com Carles Dénia o Pep Gimeno "Botifarra", engrandint els horitzons de les músiques tradicionals valencianes amb una perspectiva estètica del segle XXI.

La seua darrera producció és com una menuda caixa de bombons dolços, sucosos i variats: des de Mozart a Ravel, passant per compositors barrocs desconeguts i d'altes actuals nascuts per estes rodalies.

Com que de la seua trajectòria ja n'hem parlat a bastament en anteriors programes, tan sols us pose la imatge de la contraportada del disc on figuren músiques i autors.

Tota la resta ho deixe a la vostra opinió que, de segur, em donarà la raó sobre esta xicoteta caixa de bombons musicals anomenada Spanish Brass & Friends, on dos reconeguts instrumentistes i vells amics seus, el trompetista alemany Matthias Höfs i el trombonista nord-americà Joseph Alessi, els acompanyen, enriquint el seu repertori amb composicions originals i arranjaments preciosos.

 Ah! Oblidava un detall per a que vegeu cóm està el panorama: el disc l'han tingut que treure amb un Verkami, al qual este programa ha tingut el gust i l'honor de col·laborar.