Programa 296
Amb aquest programa, acabem el brevíssim repàs de més de vint anys -des del 1991- de vida d'eixa cosa anomenada Sedajazz, col.lectiu de músics narrada amb la veu del seu "deus ex machina", Francisco Blanco "Latino".
Crec que el títol que hem posat a aquest breus comentaris és absolutament escaient. Ho podeu comprovar escoltant el programa quan confessa que "mentre jo tinga forces" allò continuarà endavant. El podreu escoltar explicant per què. La raó, per qualsevol persona amant de la música (o de qualsevol altra activitat creativa) és evident: viu les vint-i-quatre hores del dia dedicat a un art que li dóna la vida i les ganes de tirar endavant, contra vent i marea, aquest preciós projecte, on més d'un centenar de persones, la majoria d'elles de forma no professional, poden esplaiar-se a gust i aprendre i gaudir de fer música pel pur gust de fer-la.
A l'entrevista apareixen noms que, d'una o altra forma, o s'han format a Sedajazz o estan o han estat relacionades amb el projecte. Des dels inicis amb noms ja veterans com Carlos Gonzálvez, Paco Aranda, Perico Sambeat -potser el jazzmen més internacional del jazz espanyol, junt amb Tete Montoliu- continuant amb els germans Santandreu, Miquel Cassany, el mateix "Latino", David Pastor, per arribar a les generacions més joves, amb gent que el propi "Latino" ha vist creixer -literalment- i no sols com a músics, sinò com a persones com Carlos Martín, Víctor Jiménez, Voro Garcia i tants i tants què, en el cas dels més joves, varen aparèixer pel cau de Sedajazz amb set o huit anys i ara es guanyen la vida com a músics professionals de prestigi. I en nomenem ací sols uns quants un poc aleatòriament i com a mostra.
El "Latino" es sent orgullós de la feina feta, amb raó, no cal dir-ho, però sempre des de la precarietat i traient endavant el projecte amb més ganes i il.lusió que mitjans, econòmics o de qualsevol altre tipus.
L'actual seu, l'Alqueria Coca, una vella alqueria rehabilitada a la vora entre Sedaví i València, és l'actual seu on, qualsevol persona que estime la música -no necessàriament el jazz sols- por passar-se i veure la feina que s'està fent. Se n'anirà d'allí havent pres una alenada d'aire fresc i pur.
Aclarisc finalment que la música que sona al programa de hui i als anteriors no és la millor que han fet, això quedarà per a altres programes. Volia ser tan sols representativa de la trajectòria vital que ha tingut fins ara Sedajazz.
Sedajazz, "Latino", per molts anys!!
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta sedajazz i "Latino". Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta sedajazz i "Latino". Ordena per data Mostra totes les entrades
dissabte, 30 de maig del 2015
dissabte, 16 de maig del 2015
Sedajazz i "Latino": la història d'una iŀlusió - 1
Programa 294
«Des de la seua fundació al 1991 com a col·lectiu de músics independents al menut municipi valencià de Sedaví, Sedajazz ha recorregut un llarg camí. Sedajazz s’ha viscut com a punt de trobada per a crear jazz, eixe taller d’aprenentatge continu en què ens hem deixat cor i pell»
Francisco Ángel Blanco "Latino". Director Musical. Sedajazz. (Extret de la web de Sedajazz
En efecte, com diu el seu "director/fundador/ànima/i el que calga", Sedajazz és, abans que res, la història d'una iŀlusió. La d'un grup de gent que, al voltant de la personalitat-motor de Francisco Blanco "Latino", ha aconseguit posar dempeus el que anomenen "Col·lectiu de músics SEDAJAZZ".
Originari de Còrdova i afincat des de ben menut al municipi valencià de Sedaví (Horta sud), la vida del col.lectiu Sedajazz va lligada a la seua de forma inseparable. Si l'escolteu comprendreu perquè.
Després d'intentar-ho vàries vegades, per una cosa o l'altra no havíem pogut quedar per fer la xerrada que, a mossets, entre cançó i cançó aneu a poder escoltar al llarg de tres programes seguits.
Al de hui podreu escoltar, com passarà a la resta de programes, músiques molt diferents en quant a professionalitat, que no en quant a entusiasme. Un disc és de l'Eladio Reinón, un dels primers mestres que va passar per la Sedajazz a tirar una mà; un disc excel.lent amb companys com el Marc Miralta, Albert Bover i Mario Rossy, en un dels primers discs gravats per segell "Sedajazz", una forma de poder treure els discos sense les exigències de les gravadores. L'altre és un disc més humil, en quant a pretensions, però no en allò que respecta a l'entusiasme i ganes de fer, es tracta del disc "The Honey, vol. 1", resultat del treball conjunt d'un any d'un dels combos de gent que ama el jazz, però que no és músic professional, que es formen al cau de Sedajazz i que s'esforcen per fer un treball més que digne sota la batuta amable i entusiasta del Latino. A estones lliures, estes persones acaben traient un producte del qual podreu escoltar algunes mostres al programa.
Aneu a escoltar, en eixos tres programes, bona música feta amb tota l'ànima i l'amor a la música dels qui, en fer-la, sols en volen gaudir-ne i que la gent la puga gaudir amb ells. Bona gent!
«Des de la seua fundació al 1991 com a col·lectiu de músics independents al menut municipi valencià de Sedaví, Sedajazz ha recorregut un llarg camí. Sedajazz s’ha viscut com a punt de trobada per a crear jazz, eixe taller d’aprenentatge continu en què ens hem deixat cor i pell»
Francisco Ángel Blanco "Latino". Director Musical. Sedajazz. (Extret de la web de Sedajazz
En efecte, com diu el seu "director/fundador/ànima/i el que calga", Sedajazz és, abans que res, la història d'una iŀlusió. La d'un grup de gent que, al voltant de la personalitat-motor de Francisco Blanco "Latino", ha aconseguit posar dempeus el que anomenen "Col·lectiu de músics SEDAJAZZ".
Originari de Còrdova i afincat des de ben menut al municipi valencià de Sedaví (Horta sud), la vida del col.lectiu Sedajazz va lligada a la seua de forma inseparable. Si l'escolteu comprendreu perquè.
Després d'intentar-ho vàries vegades, per una cosa o l'altra no havíem pogut quedar per fer la xerrada que, a mossets, entre cançó i cançó aneu a poder escoltar al llarg de tres programes seguits.
Al de hui podreu escoltar, com passarà a la resta de programes, músiques molt diferents en quant a professionalitat, que no en quant a entusiasme. Un disc és de l'Eladio Reinón, un dels primers mestres que va passar per la Sedajazz a tirar una mà; un disc excel.lent amb companys com el Marc Miralta, Albert Bover i Mario Rossy, en un dels primers discs gravats per segell "Sedajazz", una forma de poder treure els discos sense les exigències de les gravadores. L'altre és un disc més humil, en quant a pretensions, però no en allò que respecta a l'entusiasme i ganes de fer, es tracta del disc "The Honey, vol. 1", resultat del treball conjunt d'un any d'un dels combos de gent que ama el jazz, però que no és músic professional, que es formen al cau de Sedajazz i que s'esforcen per fer un treball més que digne sota la batuta amable i entusiasta del Latino. A estones lliures, estes persones acaben traient un producte del qual podreu escoltar algunes mostres al programa.
Aneu a escoltar, en eixos tres programes, bona música feta amb tota l'ànima i l'amor a la música dels qui, en fer-la, sols en volen gaudir-ne i que la gent la puga gaudir amb ells. Bona gent!
dijous, 7 de març del 2024
Eeeeh!! Que estem ací!!: Sedajazz Happy Band
Això volen dir les xiquetes i xiquets d'entre vuit i quinze anys que, conduïts per la mà atenta i amical de Francisco Blanco "Latino"(*), ens interpel·len des de l'Alqueria Coca, a Sedaví, fent-nos arribar la seua meravellosa música.
No es tracta de demostrar la seua vàlua tècnica, que la treballen, ni el seu art musical, que el tenen, sinó el seu entusiasme, el seu amor per la música. En aquest cas és jazz, un jazz encomanadís i alegre com correspon a la seua edat, però un cop que el verí de la música els ha entrat a les venes cadascuna d'eixes personetes seguirà el seu camí; en uns casos continuarà sent el jazz, clar, però això serà, per a altres, la porta d'entrada a un món meravellós, sense fronteres, car de músiques hi ha de tants tipus...
Ja són trenta-tres anys els que des de Sedaví està eixint, fornada rere fornada, un bon grapat de músics que en més d'un i més de dos casos han arribat a entrar al circuit professional mundial. No és cap exageració; la nòmina és extensa, sols heu d'entrar a la web de SEDAJAZZ i espigolar entre els discos editats per ells per veure noms consolidats al panorama professional.
No sé quantes d'estes promeses que escolteu al disc es faran professionals, en aquests moments això importa ben poc. No és tampoc, pense, l'aspiració de "Latino"(*). El que es vol, crec, és que eixe grapat de joves que ara estan a les beceroles de la música, sàpiguen gaudir d'ella i escampar la seua cultura musical allà on siguen... que falta fa. I que gaudeixen de fer-ho, clar: el gaudi de i amb la música és el principal objectiu. I l'assoleixen, tant que l'assoleixen!
Si escolteu el disc amb atenció i si veieu els vídeos de la gravació, feta a la mateixa Alqueria Coca, la seu de SEDAJAZZ, podreu fruir quasi tant com elles i ells del meravellós espectacle d'unes criatures que, llevant-se temps d'altres coses ara més de moda per a les criatures, perden/guanyen el temps anant a classes de música després d'eixir de l'escola. És un espectacle meravellós.
Espere que, algun dia, algun any, no sé quan, el treball que en favor de la música, de la cultura, fan la gent de SEDAJAZZ siga reconegut com es mereixen en tots els sentits i puguen eixir de la precarietat permanent amb què van passant els dies ells, i altres com ells en altres camps i amb el mateix entusiasme.
(*)En dir Francisco Blanco "Latino" vull personificar l'esforç seu, però també del grup de professores i professors que, amb ell i al seu voltant, fan eixa excel·lent feina.
Codi QR per veure els vídeos de la gravació
dijous, 25 de gener del 2018
Joan Saldaña i Pepe Zaragoza. Dos nous valencians que van amunt
Programa 414
Afortunadament el jazz valencià va guanyant terreny...al País Valencià, perquè fora de la seua terra fa temps que hi ha una quantitat relativament gran de valencians que va guanyant-se la vida molt dignament pel món amb un enorme prestigi (Ramon Cardo, Perico Sambeat, Albert Sanz, Francisco Blanco 'Latino', David Pastor, Jesús Santandreu, etc.).
En una conversa que varem mantenir fa ja algun temps amb el "Latino" (Sedajazz i "Latino": la història d'una iŀlusió - 1 i dos següents) el músic andalús "nacionalitzat" valencià des de menut (coses de l'emigració), ja parlava de que ens trobàvem ara amb la tercera generació de músics de jazz valencians.
Doncs bé, ja trauen el cap, i amb força, la quarta generació, gràcies a l'esforç de les anteriors, cal dir-ho, que s'han deixat la pell...i molts "duros" per consolidar un públic per al jazz contra l'"establishment" musical i l'altre, que encara consideraven (consideren?) al jazz com una música "de segona". Esta gent no ha escoltat ni llegit coses de Bernstein, Stravinsky, Gershwin i molts més personatges "il·lustres i seriosos" que en entrar en contacte amb, o naixent de, les seues arrels (i sent "blancs i cults"), han mostrat el seu reconeixement per una música què, nascuda del "ghetto" negre fa poc més de cent anys, ha tingut una evolució meteòrica cremant etapes amb una enorme velocitat i aprenent també del "músics seriosos occidentals", per convertir una música, inicialment reduïda a la gent negra nord-americana, en quelcom que ha conquerit el món. També el País Valencià.
Les dues mostres que podem escoltar hui són una demostració (més) de que el jazz ha arribat per a quedar-se en la història de la música universal. Amb les "contaminacions" locals que sempre ha tingut -i tindrà- la música, totes les músiques, arreu del món.
Joan Saldaña, i Pepe Zaragoza, fregant la trentena o menys i amb un enorme bagatge de mescles (pop, rock, clàssica, etc.) han tret els seus primers discos de jazz. En ells hi ha, de entrada, una enorme solvència tècnica i una depurada inspiració, sense audàcies, sense escarafalls exhibicionistes, amb una enorme varietat estilística i un so molt agradable.
No sé, però em tem que no eixiran en los "40 principales" (m'agradaria equivocar-me...) però si algú de vosaltres vol escoltar una música fresca, agradable, actual, deuria fer-se amb els discos d'aquest dos xicots què, acompanyats de gent veterana, amics musicals i personals, han llençat la seua primera ampolla a la mar diguen-nos que han arribat, que estan ja ací i que estan per a quedar-se.
Per cert els discos es diuen: La plaça dels somnis de Pepe Zaragoza i Despertant el de Joan Saldaña
Afortunadament el jazz valencià va guanyant terreny...al País Valencià, perquè fora de la seua terra fa temps que hi ha una quantitat relativament gran de valencians que va guanyant-se la vida molt dignament pel món amb un enorme prestigi (Ramon Cardo, Perico Sambeat, Albert Sanz, Francisco Blanco 'Latino', David Pastor, Jesús Santandreu, etc.).
En una conversa que varem mantenir fa ja algun temps amb el "Latino" (Sedajazz i "Latino": la història d'una iŀlusió - 1 i dos següents) el músic andalús "nacionalitzat" valencià des de menut (coses de l'emigració), ja parlava de que ens trobàvem ara amb la tercera generació de músics de jazz valencians.
Doncs bé, ja trauen el cap, i amb força, la quarta generació, gràcies a l'esforç de les anteriors, cal dir-ho, que s'han deixat la pell...i molts "duros" per consolidar un públic per al jazz contra l'"establishment" musical i l'altre, que encara consideraven (consideren?) al jazz com una música "de segona". Esta gent no ha escoltat ni llegit coses de Bernstein, Stravinsky, Gershwin i molts més personatges "il·lustres i seriosos" que en entrar en contacte amb, o naixent de, les seues arrels (i sent "blancs i cults"), han mostrat el seu reconeixement per una música què, nascuda del "ghetto" negre fa poc més de cent anys, ha tingut una evolució meteòrica cremant etapes amb una enorme velocitat i aprenent també del "músics seriosos occidentals", per convertir una música, inicialment reduïda a la gent negra nord-americana, en quelcom que ha conquerit el món. També el País Valencià.
Les dues mostres que podem escoltar hui són una demostració (més) de que el jazz ha arribat per a quedar-se en la història de la música universal. Amb les "contaminacions" locals que sempre ha tingut -i tindrà- la música, totes les músiques, arreu del món.
Joan Saldaña, i Pepe Zaragoza, fregant la trentena o menys i amb un enorme bagatge de mescles (pop, rock, clàssica, etc.) han tret els seus primers discos de jazz. En ells hi ha, de entrada, una enorme solvència tècnica i una depurada inspiració, sense audàcies, sense escarafalls exhibicionistes, amb una enorme varietat estilística i un so molt agradable.
No sé, però em tem que no eixiran en los "40 principales" (m'agradaria equivocar-me...) però si algú de vosaltres vol escoltar una música fresca, agradable, actual, deuria fer-se amb els discos d'aquest dos xicots què, acompanyats de gent veterana, amics musicals i personals, han llençat la seua primera ampolla a la mar diguen-nos que han arribat, que estan ja ací i que estan per a quedar-se.
Per cert els discos es diuen: La plaça dels somnis de Pepe Zaragoza i Despertant el de Joan Saldaña
dissabte, 23 de maig del 2015
Sedajazz i "Latino": la història d'una iŀlusió - 2
Programa 295
En aquest segon programa dedicat a la gent de Sedajazz aprofitant l'entrevista/conversa feta amb el seu animador/director Francisco Blanco "Latino".
En aquest programa el Latino ens parla dels orígens del projecte, de la seua projecció en alumnes que ara són músics de prestigi internacional...i dels problemes del professionals de la música de Jazz a les nostres terres, les valencianes, car a la resta de l'estat sembla que, malgrat la famosa "crisi" tot no és tan gris com ací.
Igualment reivindica amb orgull la seua condició de músic, allunyat dels "tripijocs" -lamentablement- necessaris per aconseguir que les institucions recolzen projectes com aquest, negligint els aspectes laboral-empresarials què, encara que necessaris, potser, no els agraden perquè a ells l'únic que els agrada és...fer música.
La música del programa prové de tres discos enquadrats en allò que s'anomena "latin-jazz"; dos en format ensemble "Sedajazz Latin Ensemble - Este también"
de l'any 2000, amb la destacada col.laboració de gent destacada del gremi, a nivell mundial, com Mike Mossman, Arturo O'Farrill o Horacio "El negro" Fernández, a part de la gent "del terreny"entre els quals cal destacar la presència del valencià Perico Sambeat, músic ja consagrat internacionalment, però que col.labora sempre que pot amb els seus amics de la Sedajazz.
L'altre disc en format ensemble es diu "ENVENENADO, Sedajazz Latin Ensemble" amb una formació molt semblant a la de l'anterior i editat el 2005.
Finalment podrem escoltar vàries peces del disc més aconseguit, al meu parer, en esta línia de "latin jazz". S'anomena "Muñequita linda", és del 2002 i està interpretat per una autèntica big-band, amb una vintena de músics on està el bo i millor de la collita de "Sedajazz" amb el reforç d'algunes figures internacionals com el ja anomenat Mike Mossman a la trompeta o Kurt Rosenwinkel a la guitarra. Lamentablement està exhaurit encara que jo suggeriria la seua reedició, si econòmicament fora possible.
Evidentment, tota eixa música es fa sota la direcció del Latino, clar!
En aquest segon programa dedicat a la gent de Sedajazz aprofitant l'entrevista/conversa feta amb el seu animador/director Francisco Blanco "Latino".
En aquest programa el Latino ens parla dels orígens del projecte, de la seua projecció en alumnes que ara són músics de prestigi internacional...i dels problemes del professionals de la música de Jazz a les nostres terres, les valencianes, car a la resta de l'estat sembla que, malgrat la famosa "crisi" tot no és tan gris com ací.
Igualment reivindica amb orgull la seua condició de músic, allunyat dels "tripijocs" -lamentablement- necessaris per aconseguir que les institucions recolzen projectes com aquest, negligint els aspectes laboral-empresarials què, encara que necessaris, potser, no els agraden perquè a ells l'únic que els agrada és...fer música.
La música del programa prové de tres discos enquadrats en allò que s'anomena "latin-jazz"; dos en format ensemble "Sedajazz Latin Ensemble - Este también"
de l'any 2000, amb la destacada col.laboració de gent destacada del gremi, a nivell mundial, com Mike Mossman, Arturo O'Farrill o Horacio "El negro" Fernández, a part de la gent "del terreny"entre els quals cal destacar la presència del valencià Perico Sambeat, músic ja consagrat internacionalment, però que col.labora sempre que pot amb els seus amics de la Sedajazz.
L'altre disc en format ensemble es diu "ENVENENADO, Sedajazz Latin Ensemble" amb una formació molt semblant a la de l'anterior i editat el 2005.
Finalment podrem escoltar vàries peces del disc més aconseguit, al meu parer, en esta línia de "latin jazz". S'anomena "Muñequita linda", és del 2002 i està interpretat per una autèntica big-band, amb una vintena de músics on està el bo i millor de la collita de "Sedajazz" amb el reforç d'algunes figures internacionals com el ja anomenat Mike Mossman a la trompeta o Kurt Rosenwinkel a la guitarra. Lamentablement està exhaurit encara que jo suggeriria la seua reedició, si econòmicament fora possible.
Evidentment, tota eixa música es fa sota la direcció del Latino, clar!
dijous, 21 de maig del 2026
La "Movida Valenciana": una reinterpretació en clau de jazz
L'any 1957 Luis Garcia Berlanga va estrenar una pel·lícula anomenada "Los jueves milagro", on a un poble imaginari s'inventava l'existència d'un miracle amb la finalitat d'incrementar el turisme al seu poble i millorar així la situació econòmica.
Hui, al barri de La Torre de la ciutat de València, cada dia es produeix un miracle a un lloc anomenat SEDAJAZZ, a l'Alqueria Coca, al costat de Sedaví: el milacre de la música, en concret de la música de jazz, fonamentalment. El promotor d'eixe miracle, Francisco Blanco "Latino" al contrari de la història imaginada per Berlanga, no vol enganyar ningú, ben al contrari, la seua intenció és la de promoure la cultura i la convivència mitjançant l'ensenyament i el conreu de la música de jazz.
En aquest cas, el fet miraculós s'ha concretat en la (re)creació d'una sèrie de músiques pop en castellà que als anys vuitanta i noranta del segle passat varen donar lloc a una certa "marca de fàbrica", l'anomenada "Movida valenciana". El projecte fou suggerit a "Latino" pel conegut periodista i escriptor -entre altres coses- Rafa Cervera de forma poc convencional, com escoltareu a l'àudio del programa y la "màquina SEDAJAZZ", amb el Francisco "Latino" es va engegar per produir les músiques de grups -uns més coneguts i altres menys-, però que varen donar forma a una onada de cançons incrustades al cap de la gent que tenia llavors l'edat d'anar a la discoteca o a concerts on allò important era tant la música com passar-s'ho d'allò més bé.
La mà d'obra per a concretar el projecte va estar clara de seguida: l'anomenada "Jove Big Band SEDAJAZZ", jovenetes i jovenets al voltant de la quinzena d'anys, any amunt any avall, que estaven estudiant música a l'alqueria Coca.
El projecte s'estrenà en una -per als nostàlgics ja amb la quarantena/cinquantena a l'esquena- històrica actuació al teatre de "La Rambleta" de València, com a colofó a una sèrie de jornades que, coordinades pel Rafa Cervera es celebraren sobre el tema. El dia fou el 27 de novembre de 2024, just dos dies abans de la dramàtica DANA que va assolar, entre altres, els locals de SEDAJAZZ, arrossegant també alguna gent relacionada amb l'alqueria.
Vuit mesos després va ser el Palau de la Música de València la que tornava a escoltar aquelles músiques i, finalment, una actuació a l'aire lliure davant dels locals de SEDAJAZZ el 30 de juny de 2025 era gravada i filmada; és precisament la música que escoltareu i les imatges que podeu vore si punxeu a l'enllaç que vos pose ací baix.
https://www.youtube.com/watch?v=yJOIpyZplcU&list=RDyJOIpyZplcU&start_radio=1
Cal destacar, a part de la qualitat de les interpretacions de gent tan jove, l'amor i la cura amb què es va fer, tant la filmació de l'actuació com la qualitat del so, totalment en directe, a una presa única i a l'aire lliure. INSUPERABLE!!
Un altre miracle ocorregut al costat de Sedaví, al barri de La Torre de la ciutat de València, on tots els dies ocorre el miracle de la música... de jazz fonamentalment.
I com es mereixen el reconeixement per la seua tasca, ací van els noms dels protagonistes "miraculosos".
Bona feina, xicones i xicons!!
dijous, 6 de març del 2025
La joventut s'obri pas: El CD "In Bloom" de la Jove Big Band de SEDAJAZZ
És SEDAJAZZ un projecte què, si hi haguera justícia, tindria la Medalla al Mèrit Artístic, en alguna de les modalitats existents.
La impagable tasca que va començar un grup de persones amants del Jazz fa ja trenta-quatre anys, amb l'absoluta dedicació de Francisco Blanco "Latino", Deus ex Machina indispensable per a fer néixer un projecte il·lusionant on ningú ho esperava, no ha estat reconeguda, com cal.
El pas de persones jóvens, des dels set anys fins que alcen el vol o, per raons vàries, ho deixen, serà, de ben segur, una experiència vital que cap d'eixes personetes oblidarà.
La companyonia, l'amor per la música i l'art i el gust d'eixir a un escenari enfront d'un
públic que els recompensa amb els aplaudiments, sense ser cap "estrella mediàtica", seran experiències que modelaran, per a bé, la seua personalitat, recompensant les hores d'assaig i aprenentatge.
Si seguiu amb una certa regularitat aquest programa i aquest podcast, de segur que ja haureu llegit i/o escoltat les paraules més afalagadores per la meua part per a eixe projecte i el(s) seu(s) impulsor(s): té igual, es mereixen eixos afalacs i molts més.
Llàstima que les capes dominants de la societat valenciana, les que tenen poder -i diners- per mamprendre projectes com aquest siguen "rara avis" i les seues apetències culturals -musicals en este cas, es limiten a seure a una butaca de tant en tant i aplaudir "la famosa o el famós" que "ens fa el favor de vindre per ací a canvi d'un bon grapat de diners què, emprats en gent com SEDAJAZZ i molts més (companyies de teatre, de ballet, de...) donarien a la llarga millors fruits per a la ciutadania, inclosos ells mateixos. Però aixína està la cosa!!
Mentrestant, vosaltres, els que us molesteu en visitar un humil podcast com este, que ho feu sense pagar diners i que em feu el favor de remunerar el meu esforç -fet molt a gust- per difondre aquestes "heroïcitats" visitant-lo, espere que tingueu el bon gust de visitar la seua web o, millor, la seu a l'Alqueria Coca, al barri de La Torre de València, al costat de Sedaví, i gaudiu de tot el que es fa allí i, a ser possible, compreu discos d'esta gent. O millor encara, s'apunteu a les seues activitats.
I ara, gaudiu de l'art d'esta gent jove que dedica les seues hores al conreu de la música escoltant InBloom (Molt encertat el títol: En FLoració)
Endavant per sempre, GENT VALENTA!!
Amunt, SEDAJAZZ!!
I ací es podeu baixar o veure el concert sencer en directe
dijous, 18 de novembre del 2021
Quan els músic despullen la música: Kontxi Lorente i Latino
"Empatía", el disc que aneu a escoltar hui, no sols em generava la idea de que anava a gaudir del treball de dos intèrprets coneguts -i estimats- de feia temps, és que la combinació d'artistes em va provocar una gran expectació des del mateix dia en que vaig saber de la seua existència.
La Kontxi Lorente, gran i dúctil pianista amb -espere- una molt llarga i fructífera carrera donada la seua edat, és, malgrat la seua joventut una ja experimentada professional que ha fet de tot: acompanyar a gent variada, fer la música per a un ballet, bandes sonores... i, des de sempre, compondre i interpretar jazz...
De Francisco Blanco "Latino", saxo baríton, compositor, pedagog, animador musical i, sobretot, "deus ex machina" d'eixe beneita cosa que és "Sedajazz", crec que en aquest programa ja s'ha dit quasi tot -i sempre per a bé. Merescudament, recalque. Com anècdota puc dir que Kontxi, navarresa d'origen, és a València gràcies -supose que amb alguna altra circumstància...- al seu encontre amb Sedajazz un ja llunyà 2007.
Una certa circumstància derivada de l'obligat aïllament de la pandèmia va fer que aquest dos vells amics es trobaren forçats a fer un concert amb ells dos assoles. La insòlita experiència, car, que es sàpiga, no existeix cap gravació de jazz (ni de res, sembla) amb eixa combinació de piano i saxo baríton els va agradar i varen decidir gravar, d'una tirada, tot el disc que hui escoltareu.
El disc és MÚSICA en la seua més pura i nua expressió. Amb la qualitat i calidesa del saxo del Latino les cançons, prou conegudes majoritàriament, funcionen perfectament. En un instrument que, generalment, pel seu to greu, sol utilitzar-se (amb permís de Gerry Mulligan) més per a fer de fons sonor que com a solista, Latino treu un so -improvisacions a més a més, com té que ser en un disc de jazz- tan agradable, tan càlid, tan suggeridor, que junt a la mestria de la Kontxi Lorente, que es llueix absolutament en les seues improvisacions, han construït una música elemental, bàsica, bella en la seua nuesa, on allò que sona és pura essència. Res d'adorns innecessaris: MÚSICA i res més...ni menys.
Un dels discos que, n'estic segur, guanyarà amb el temps, i que molta gent de la professió se l'escoltarà amb delectació per, entre altres coses, aprendre què és l'essència de la música, eixa professió que ens ajuda a sobreviure en aquest món sorollós i destarifat que ens està tocant viure.
Doneu-vos un respir i feu-vos amb aquest disc a la vostra discoteca
dijous, 2 de març del 2023
Feliç 30é Aniversari i llarga vida SEDAJAZZ!!
És amb una enorme alegria que us oferim el programa de hui.
No sempre una aventura com la del col·lectiu SEDAJAZZ arriba, no sense haver passat les aventures i desventures corresponents, a la seua Ítaca...30 anys després.
En aquest cas sembla que, darrerament, les coses van arreglant-se i la estabilitat del projecte s'ha consolidat, donant-li'ls una vida menys atzarosa.
Per celebrar-ho han passat tot l'any 2022 amb diverses i variades activitats que varen culminar amb el concert que -OH, MIRACLE!!- va retransmetre ÀPunt, que podreu veure escanejant el codi QR que figura en esta pàgina, amb una plantilla de luxe on es trobaven gran part de les persones que han col·laborat amb SEDAJAZZ al llarg d'esta llarga travessia. Gent com Perico Sambeat, Jesús Santandreu, Vicente Macián, David Pastor o Kontxi Lorente per esmentar una quants, i la coŀlaboració estelar de Sole Giménez, habitual en moltes de les activitats de SEDAJAZZ i copartícip en concerts, normalment en la mateixa forma que en aquest disc, amb la Big Band de Sedajazz. Destacar l'exceŀlent arranjament que de la cançò de la Sole Giménez, Alma de Blues, va fer Jesús Santandreu, que és el que s'escolta.
Contraportada del llibret del disc, amb el codi QR per veure el concert complet
Contraportada del llibret del disc, amb el codi QR per veure el concert complet
Com que el disc és una perfecta expressió del que va passar el 18 de desembre del 2022 al Teatre Principal de València, no cal dir molt més. Sols cal escoltar-lo.
Un cop més, ens alegra poder difondre l'excel·lent treball d'aquest col·lectiu que, amb l'empenta incansable del seu "Deus ex Machina", Francisco Blanco "Latino", que, a hores d'ara, ja porta publicats sota el seu segell uns 120 treballs discogràfics de gent molt variada, però sempre amb un enorme compromís amb la qualitat i la excel·lència, que sense la tasca de SEDAJAZZ, molt probablement, no haurien pogut expressar-se artísticament de manera professional.
MOLTES GRÀCIES "LATINO" I QUE TOT CONTINUE RODANT!!
La Alqueria Coca, de Sedaví, seu de SEDAJAZZ
dijous, 18 de juny del 2026
A punt d'explotar: Martina Sabariego
Nascuda a Xirivella l'any 1998, va començar a set anys els seus estudis musicals al conservatori de la veïna localitat de Torrent. Aixina va començar una fulgurant i intensa carrera d'aprenentatges Martina Sabariego.
La cosa va començar amb la guitarra clàssica, on va treure el Premi Extraordinari d'interpretació Clàssica al Conservatori de Torrent. Afortunadament, la cosa va continuar a la prestigiosa ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), arrodonint els seus estudis de grau en Composició Clàssica Contemporània (quina denominació!), treball de cloenda dels quals em sembla que és la primera obra que se sent al programa: "Dasein".
El final dels seus estudis a Barcelona varen coincidir amb la maleïda pandèmia i es va recloure a sa casa valenciana. Eixa vinguda, però, va fer que es produïra la seua trobada amb les gents de Sedajazz; probablement eixe va ser un punt d'inflexió en els seus interessos musicals. La màgia de Francisco Blanco "Latino" la va enganxar i a l'Alqueria Coca va aprendre, des de zero, a tocar el contrabaix i a amarar-se d'eixa "nova" música, fins al punt que, dos anys després, ja es llençava a gravar el seu primer disc sota el segell de SEDAJAZZ, un primer disc que va anomenar, significativament, "Xano Xano" (2023), expressió molt valenciana que significa quelcom com "anem anant".
El títol no podia ser més expressiu. El seu bagatge musical clàssic s'amara amb una
sensibilitat jazzística que fa del disc una mena de "popurri" estilístic que, d'entrada, em va sorprendre prou, però que amb l'escolta resulta enormement atractiu. Tot això amb les peces que havia compost durant la tancada a casa -música i lletres- i els primers contactes amb SEDAJAZZ, dirigint una excel·lent banda de músics joves com ella i, majoritàriament, connectats amb SEDAJAZZ. Les dues primeres peces, que jo he fos per a la seua escolta, resulten d'una originalitat i una musicalitat, d'una elegància musical i una maduresa compositiva realment sorprenent en una persona que acabava d'arribar al jazz, encara que, en realitat, diria que és, simplement, MÚSICA.
Com que la totalitat del disc és un calidoscopi musical, cant inclòs, l'he posat sencer per
a la seua escolta sense fer-ne cap comentari. Ja direu vosaltres. En una breu conversa que vaig tindre amb ella a l'actuació que va fer al Jardí Botànic de València fa uns quants mesos, li vaig dir que, repassant el que havia escoltat a Youtube -música d'avantguarda total, electrònica inclosa- i el disc "XanoXano" després, "no entenia per on anava la seua música"; ella rigué i no digué més, perquè no en teníem massa temps. Queda pendent una conversa que una atapeïda agenda va impedir.A continuació del disc, al 2023, va aconseguir una beca per a Boston, al NEC (New England Conservatori), on va estudiar amb una bona selecció de professorat jazzístic un curs de postgrau. Enllà, a Boston, amb gent que hi estava estudiant com ella, una barreja d'"emigrants" de SEDAJAZZ (Juan Saus, Albert Climent) i una quinzena més de gents d'arreu el món i companys a Boston, va muntar la seua Big Band, amb la qual ha llençat el seu segon disc "Forces and Battlements", gravat a Boston, però amb un enorme enyor per la seua terra, com es pot veure als títols de les peces: Vida i mort de la Devesa, Muixeranga, Elvira -una segona versió de la feta a l'anterior disc, dedicat a la seua iaia- i, és clar, Alqueria Coca, la llar de SEDAJAZZ a la qual la Martina Sabariego, en quant li pregunten, es desfà en elogis (molt merescuts, afig jo) a la tasca que es fa en eixa modesta alqueria per la música, l'alegria, la convivència i la pau entre les gents.
Aquest darrer disc, clarament jazzístic amb el seu segell personal -que ja el té-, dóna la impressió de tindre les coses prou clares, tant musicalment com personalment. Evidentment, l'autoria de totes les peces és seua així com la direcció musical de tot el projecte.
Entremig dels dos treballs discogràfics, va treure un EP, de descàrrega digital a BandCamp, com tota la seua obra, amb dues peces on barreja la seua sensibilitat com a cantautora amb una peça que anuncia l'estil del que anava a ser "Forces and Battlements", i on l'acompanyen, entre altres, és clar, els seus amics de la Coca, Juan Saus al saxo i Isaac Romagosa a la guitarra.
Ja l'any 2025 va aconseguir una beca per estudiar al destacadíssim Global Jazz Institute (part del Breklee College of Music), un Màster amb gent com Danilo Pérez, Linda May Han Oh o John Patitucci. No està gens malament...
En una recent entrevista diu que se'n torna cap a casa, donant per acabada -per ara, supose- la seua aventura a NordAmèrica que tan profitosa ha estat per a ella. També comenta que està preparant un tercer disc que espera treure el 2027. Eixe serà, espere, el disc de la seua definitiva explosió, per a ocupar el lloc que per la seua sapiència musical, sensibilitat artística i ductilitat estilística pot i deu aconseguir.
Sols espere poder escoltar-la mentrestant, per estes terres, en alguna actuació. Alguna cosa he vist en un festival local de jazz d'una localitat propera valenciana, de la qual no recorde ara el nom.
Amb impaciència espere la seua definitiva "explosió". De segur que no ens decebrà.
dijous, 12 de setembre del 2024
L'aigua de Sedaví i la música: David Pastor - 1
Programa 684
Igual que alguns grans balnearis se'n vanen de les qualitats medicinals de les seues aigües, sembla que l'aigua de Sedaví té alguna propietat musical. Pense que a eixe municipi de l'Horta Sud podrien fer-ne un altre balneari per a persones aspirants a excel·lir en la música. Ben pensat ja el tenen, se'n diu SEDAJAZZ i entre la seua abundant collita d'excel·lents músics hi ha un trompeta: s'anomena David Pastor, i encara que no hi va néixer per raons accidentals, la seua infantesa i joventut es va desenvolupar a eixa localitat. I bevent de la seua aigua, clar!
Nascut l'any 1974 a una localitat alemanya, va ser a Sedaví on va rebre les beceroles de la música a la Banda de la Societat Santa Cecília. Va rebre l'ensenyament musical del, segons destaca ell, excel·lent trompetista i pedagog musical Manuel López, familiar seu. Posteriorment va seguir els camins habituals: Conservatoris Superiors de València, de Castelló i el municipal de Barcelona per a, segons diu ell, "etiquetar els seus coneixements" (!).
No es va reduir el seu aprenentatge al saber musical "etiquetat", perquè per allà, per Sedaví, hi era -i encara hi és!- un cordovès establit al poble que, malgrat haver estat criat amb "flamenquitos" ha estat el jazz el seu aliment musical per excel·lència. El contacte amb Francisco Blanco "Latino" va ser, sembla, decisiu per a la definitiva carrera del trompetista David Pastor, coincidint la seua trobada amb les primeres passes d'eixa institució tan fructífera que és SEDAJAZZ.
El trompetista sedavienc va resultar ser un esperit inquiet, i lluny de quedar-se quiet en l'àmbit del jazz o en el seu coneixement d'estils més acadèmics, va espigolar per entremig de totes les músiques que estaven al seu abast, treballant i estudiant amb gent de la més variada tipologia: professors solistes d'il·lustres orquestres internacionals com Jim Pandolfi, de la Metropolitan de Nova York entre altres o Michael P.Mossman i Claudio Roditti entre els solistes de trompeta de jazz...
I arribada l'hora de treballar no hi ha camp que rebutge, car tant li val Presuntos Implicados/Sole Giménez com Michael Bubblé, Miguel Poveda, Santiago Auserón, Armando Manzanero, Lolita o, evidentment, tota la nòmina (o quasi) de músics de jazz de l'estat destacats i un bon grapat de coneguts solistes internacionals que podreu trobar en la bio de la seua web. Tot això sense oblidar els seus treballs amb orquestres simfòniques vàries. Un "tot-terreny" que, a més, treballa com a professor titular de trompeta de grau superior a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) a Barcelona, on resideix des de fa algun temps, donant-li temps, encara, per dirigir la formació en jazz de l'UJI de Castelló i quatre cosetes més...
Musicalment, la seua ubicació en el jazz és... (?); bé, deixem-ho córrer... Hi ha alguna crítica especialitzada que el situa en el Hard-Bop o el multifacètic camp del Post-Bop. Etiquetes...
El disc que escoltareu al programa s'anomena "Time Lapse" i, tal com expressa el títol, és un acostament a conegudes peces "clàssiques" d'una època, l'època romàntica arribant fins a començament del segle XX: des de Saint-Saëns a Falla o Rodrigo, passant per Lorca, o Satie, amb uns sensibles i respectuosos arranjaments del pianista al disc, Francesc Capella, amb l'acompanyament del contrabaixista Thomas Kent Warburton i tot embolcallat per una sèrie de solistes de l'Orquestra del Royal Opera House del Covent Garden de Londres. Tots plegats acaronen amb una enorme sensibilitat les estimades notes d'unes músiques de segur conegudes per gent no necessàriament oberta a eixe estil de música, adobades amb unes estilitzades intervencions jazzístiques que ni deformen ni emmascaren les notes de la partitura original, acostant-les a públics actuals que s'estimen el jazz.
Un difícil equilibri que resulta virtuós en les mans de David Pastor i els seus companys. Un David Pastor que es llueix en les delicades intervencions jazzístiques... i en les altres.
Però continuarem amb ell al pròxim programa.
Igual que alguns grans balnearis se'n vanen de les qualitats medicinals de les seues aigües, sembla que l'aigua de Sedaví té alguna propietat musical. Pense que a eixe municipi de l'Horta Sud podrien fer-ne un altre balneari per a persones aspirants a excel·lir en la música. Ben pensat ja el tenen, se'n diu SEDAJAZZ i entre la seua abundant collita d'excel·lents músics hi ha un trompeta: s'anomena David Pastor, i encara que no hi va néixer per raons accidentals, la seua infantesa i joventut es va desenvolupar a eixa localitat. I bevent de la seua aigua, clar!
Nascut l'any 1974 a una localitat alemanya, va ser a Sedaví on va rebre les beceroles de la música a la Banda de la Societat Santa Cecília. Va rebre l'ensenyament musical del, segons destaca ell, excel·lent trompetista i pedagog musical Manuel López, familiar seu. Posteriorment va seguir els camins habituals: Conservatoris Superiors de València, de Castelló i el municipal de Barcelona per a, segons diu ell, "etiquetar els seus coneixements" (!).
No es va reduir el seu aprenentatge al saber musical "etiquetat", perquè per allà, per Sedaví, hi era -i encara hi és!- un cordovès establit al poble que, malgrat haver estat criat amb "flamenquitos" ha estat el jazz el seu aliment musical per excel·lència. El contacte amb Francisco Blanco "Latino" va ser, sembla, decisiu per a la definitiva carrera del trompetista David Pastor, coincidint la seua trobada amb les primeres passes d'eixa institució tan fructífera que és SEDAJAZZ.
El trompetista sedavienc va resultar ser un esperit inquiet, i lluny de quedar-se quiet en l'àmbit del jazz o en el seu coneixement d'estils més acadèmics, va espigolar per entremig de totes les músiques que estaven al seu abast, treballant i estudiant amb gent de la més variada tipologia: professors solistes d'il·lustres orquestres internacionals com Jim Pandolfi, de la Metropolitan de Nova York entre altres o Michael P.Mossman i Claudio Roditti entre els solistes de trompeta de jazz...
I arribada l'hora de treballar no hi ha camp que rebutge, car tant li val Presuntos Implicados/Sole Giménez com Michael Bubblé, Miguel Poveda, Santiago Auserón, Armando Manzanero, Lolita o, evidentment, tota la nòmina (o quasi) de músics de jazz de l'estat destacats i un bon grapat de coneguts solistes internacionals que podreu trobar en la bio de la seua web. Tot això sense oblidar els seus treballs amb orquestres simfòniques vàries. Un "tot-terreny" que, a més, treballa com a professor titular de trompeta de grau superior a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) a Barcelona, on resideix des de fa algun temps, donant-li temps, encara, per dirigir la formació en jazz de l'UJI de Castelló i quatre cosetes més...
Musicalment, la seua ubicació en el jazz és... (?); bé, deixem-ho córrer... Hi ha alguna crítica especialitzada que el situa en el Hard-Bop o el multifacètic camp del Post-Bop. Etiquetes...
El disc que escoltareu al programa s'anomena "Time Lapse" i, tal com expressa el títol, és un acostament a conegudes peces "clàssiques" d'una època, l'època romàntica arribant fins a començament del segle XX: des de Saint-Saëns a Falla o Rodrigo, passant per Lorca, o Satie, amb uns sensibles i respectuosos arranjaments del pianista al disc, Francesc Capella, amb l'acompanyament del contrabaixista Thomas Kent Warburton i tot embolcallat per una sèrie de solistes de l'Orquestra del Royal Opera House del Covent Garden de Londres. Tots plegats acaronen amb una enorme sensibilitat les estimades notes d'unes músiques de segur conegudes per gent no necessàriament oberta a eixe estil de música, adobades amb unes estilitzades intervencions jazzístiques que ni deformen ni emmascaren les notes de la partitura original, acostant-les a públics actuals que s'estimen el jazz.
Un difícil equilibri que resulta virtuós en les mans de David Pastor i els seus companys. Un David Pastor que es llueix en les delicades intervencions jazzístiques... i en les altres.
Però continuarem amb ell al pròxim programa.
dijous, 2 de juliol del 2026
La pedrera de SEDAJAZZ: El futur
Si hi ha un projecte del qual està satisfet Francisco Blanco "Latino" és de poder treure, de tant en tant, un disc amb la música que, després del treball a les classes de l'Alqueria Coca, es grava una actuació en directe, que resta com a testimoni per a la història de SEDAJAZZ, un pas més, una fita més acomplida.
Després alguna gent continuarà la seua trajectòria ampliant coneixements arreu del món, d'altres continuaran conreant la música en un àmbit més pròxim i d'altres, de tota manera, no oblidaran mai el seu pas per eixe lloc, ni les companyes i companys amb les i els quals varen fer junts uns anys de travessia pel camí de la música. El que han aprés en aquell lloc de La Torre no l'oblidaran mai i, a més, en tot cas, sabran degustar la música com no ho podran fer aquells que no han anat per enllà, ni l'ambient de respecte entre gent d'edats diverses, inclosos gent de set anys ... i jubilats que passen també per l'alqueria per a poder gaudir del que, per raons diverses, no veren poder gaudir en temps anteriors i ara recuperen "el temps perdut": ací el "troben".
Poc puc afegir a tot el que des d'este programa s'ha dit de la tasca que es fa a SEDAJAZZ. Poc a afegir a la tasca que Francisco Blanco "Latino" i el selecte grup de professores i professors que, amb tot l'amor per la música -de jazz en este cas, però no sols- dediquen els seus esforços i saber musical per a transmetre'l a la jovenalla que hi acudeix.
La hercúlia tasca que fan per mantindre, sense un recolzament important de les institucions públiques, per obrir cada dia les portes de les aules gratant els diners de sota les pedres no ha estat encara reconegut, com cal, per la gent de l'"establishment" valencià, per consolidar un projecte que descansa en uns pocs muscles.
Tant de bo que, algun dia, no sé quan, això canvie i l'estabilitat d'un projecte engrescador com pocs estiga assegurada.
Hui, al programa dels Camins de la Música, podreu escoltar, en gravacions en directe portades al disc, el testimoni dels dos grups de gent més "important de SEDAJAZZ": les personetes d'entre set a tretze anys i les de catorze fins a divuit i poc més; és a dir, EL FUTUR DE LA MÚSICA DE JAZZ AL PAÍS VALENCIÀ.
Moltes gràcies, gent de l'Alqueria Coca i PER MOLTS ANYS; i ja en duen TRENTA-CINC!!.
dijous, 16 de maig del 2024
Tutti frutti de jazz: Screaming Pillows i el cau Sedajazz
NOTA: Per un problema tècnic, sense recuperació possible, l'àudio del programa es va fer malbé. Per a pal·liar aquest problema us posem l'enllaç que al YouTube té la música comentada al programa.
L'Alqueria Coca, seu de SEDAJAZZ no deixa de parir fills i filles. Com una mare prolífica, la seua fecunditat no en té límits.
La penúltima fornada de gent jove eixida de l'Alqueria, junt amb algun amic més, va estar treballant de valent durant la pandèmia. Varen treballar tant i tan bé que, sense quasi adonar-se, ja tenien un bon grapat de peces gravades ací i enllà. Calia, doncs, decidir què fer amb tot aquell material. El punt final ideal seria treure un disc, un CD que fora el testimoni físic d'aquella creativitat, però una cosa era ajuntar-se un dia i gravar coses i altra l'edició d'un disc: per arribar a què es convertira eixa idea en un producte físic calia un grapadet de diners...
El sistema de micromecenatge, via Verkami, va ser on trobaren la solució. Com en alguns temes hi havia hagut la col·laboració de gent veterana varen pensar -dic jo- en treure un segon disc on estigueren els treballs on havien col·laborat alguns dels veterans que rodaven per, o estaven a, la SEDAJAZZ. Òbviament, Francisco Blanco "Latino", "Deus ex Machina" de Sedajazz no estava lluny (flauta, saxo baríton i soprano), Víctor Carrascosa (trompeta), Paco Fernández (trompeta) i Ferran Verdú Pons (trombó). Per a l'ocasió s'anomenaren els "The Liao Brass".
Amb tot això i l'èxit del Verkami va poder eixir a llum un doble CD etiquetat com a "Screaming Pillows, Vol. 1 i Screaming Pillows & The Liao Brass".
L'àlbum els va quedar tan bé que varen guanyar el Premi Carles Santos del 2020 al millor disc de jazz. El premi era merescut.
Un grapat de peces, composicions totes originals -i els arranjaments també- de gent molt jove, que exploren, indaguen, fan explotar la seua creativitat, passejant-se per la pràctica totalitat dels estils del jazz posteriors al "bebop", amb incursions estilístiques d'allò més variat i un marcat ritme "rocker" en un grapat de peces, producte, crec, de l'edat dels intèrprets. Tot això amarat amb pinzellades "free", "llatí", "flamenc" i amb una superba peça que demostra la interiorització de l'ànima més profunda del jazz, un "blues", que deixa clar que amb els seus pocs anys, l'Alqueria Coca ha sabut dur-los pels camins del jazz més autèntic i seminal, sense que això els tallara les ales per a volar a l'aire lliure de la modernitat.
Els noms dels membres de Screaming Pillows són:
Juan Saus (saxo alt)
Xavi Maldonado (saxo soprano, tenor i clarinet baix)
Roque García (saxo tenor)
Vicent Lloret Adrover (trombó)
Bernat Cucarella (vibràfon i sintetitzador)
Pablo Rizo (piano i teclats)
Borja Flores (contrabaix i baix elèctric)
Hugo Barrio (bateria)
Alguns d'ells ja roden amb grup propi, però n'estic segur que, a no tardar massa, ens donaran més fruits de la seua creativitat.
Quedeu-vos amb els seus noms.
_________________________________________________
Enllaç als videos fets en les gravacions de vàries de les peces
dijous, 10 d’abril del 2025
Del Mediterrani al Carib passant per la Vall d'Albaida: Els IntoKables - A Ferro!
És realment una circumstància quasi miraculosa l'abundància de bandes de música -amb les corresponents escoles de música- que sorgeixen als pobles del País Valencià, on la gent -jove o no tant- en acabar la feina o la jornada escolar acudeixen al local social, normalment anomenat "el casino del poble" per ocupar una bona estona en aprendre a llegir música i interpretar-la mitjançant un instrument, generalment de vent, que tampoc sol ser triat per l'interessant sinó que és aquell que "els pertoca", perquè és el que està lliure d'ús o perquè manca un instrumentista d'eixe instrument concret o...
Amb un origen incert, sembla que va ser a partir del segon terç del segleXIX quan el fenòmen es va generalitzar per tots els pobles valencians. L'abundància d'instrumentistes que això ha generat i genera, fa que hi haja instrumentistes valencians tocant en orquestres o bandes d'arreu el món.
Si, a més, es troba una iniciativa com és el Col·lectiu "SEDAJAZZ", que estimula i, en gram mesura, acull gent que ve d'eixos llocs i els enfila cap al jazz (o d'altres gèneres) el resultat és que, com si foren bolets, de sobte en un poble de la Vall d'Albaida, en concret a Ontinyent, un grupet de persones, després de passar pel baptisme musical de l'agrupació del seu poble, les seues preferències varen enfilar-se cap al jazz i aparegué, després d'un procés primer, la IntoKables Big Band.
Ja l'any 2011 varen publicar el seu primer disc, editat per... SEDAJAZZ, clar,
Enjoy Latin Jazz que podeu escoltar complet ací.! o comprar-lo a la tenda de Sedajazz, clar, si en queden...
L'anomenat "latin- jazz", eixa mescla que es va donar des de quasi els orígens del jazz entre la música cubana/caribenya i el swing del jazz ha resultat una fórmula exitosa que ha donat -i donarà- un bon grapat de peces inoblidables i que té noms tan il·lustres com Arturo O’Farrill, Gonzalo Rubalcaba, Machito, Paquito D'Rivera o, d'alguna manera, el català Xavier Cugat entre altres, és la fórmula que catorze anys després, amb més maduresa, amb una personalitat estilística que els porta a l'"especialitat" del "latin -jazz" els IntoKables Big Band han llençat un altre disc, excel·lent, que va publicar SEDAJAZZ Records a començament d'enguany amb el títol de A Ferro!, i que és el material musical que escoltareu al programa de hui.
Dirigits pel clarinetista i saxofonista Carlos Ferri "Patilla", una formació que voreja la trentena de músics amb algunes col·laboracions com les de l'omnipresent "Latino" i alguna més, ens regalen un disc d'eixos que, en escoltar-lo, els peus se'n van menejant a poc a poc amb el ritme fins que la incitació a ballar ens arrossega i, com és la seua intenció de segur, ens fa un poc més feliços amb la seua alegria encomanadissa i el seu ritme, el seu "swing" captivador.
I SEDAJAZZ continua endavant, eixint ja del fang que va destrossar l'Alqueria Coca.
Gràcies!!
dijous, 10 de novembre del 2016
Rafa M. Guillén i Mateo Rived. Factoria Sedajazz
Programa 357
No hi ha com la voluntat de dur les coses endavant i l'Alqueria Coca, seu del que jo anomene "Factoria Sedajazz" n'és un exemple planer.
Contra vent i marea, aquesta gent, sota l'empenta del "Latino" continua publicant i publicant, malgrat el lamentable moment que la indústria musical independent pateix, encara que sembla que, en aquest moment, al País Valencià, alguna cosa està canviant. Alguna cosa, no es cregueu...
Com a dos dels fruits de la collita han aparegut els dos discos que hui comentem al nostre programa. L'un d'un veterà músic de Bétera que ha fet carrera a l'orquestra de Córdoba des de la seua creació al 1992 i que als seu cinquanta "tacos" s'ha decidit a treure a la llum un disc sota el seu lideratge, després de guanyar-se la vida com a músic a l'orquestra, amb el seu trombó, i fent després "bolos" amb tota la gent imaginable del món del jazz, clàssica, avantguarda, etc. Es tracta de Rafa M. Guillén, trombonista de Bétera què, com a apertura del seu disc fa homenatge a la seua terra amb una peça anomenada "Carraixet". Inclinat decididament pel "latin-jazz" entrega un disc anomenat "Excited Sounds" on, amb la seua veterania i sapiència, junta un bon grapat de músics d'esta terra i de la d'adopció - Andalucia - fa un dels discos més agradables d'escoltar que jo he pogut tindre a l'abast els darrers anys.
Però la gent de "Sedajazz" no para i hui podrem gaudir al programa d'un músic, cantant per més senyes - cosa poc freqüent pes estes terres - on amb una veu suau i avellutada, ens desgrana tota una sèrie de clàssics on, al men parer, destaca el classicíssim "'Round Midnight" que jo aconsellaria escoltar junt amb la versió del Chet Baker. No per comparar, sinó per gaudir-ne dues vegades d'una bellíssima peça del mestre Monk en dues versions emparentades pel lirisme. Es tracta de Mateo Rived que amb un disc anomenat "IT" i acompanyat de varis habituals de l'alqueria i alguns altres, a destacar el pianista Baptiste Bailly i els contrabaixos d'Ales Cesarini i Matt baker, amb els qual fa l'experiment, què podreu escoltar al programa, d'nterpretar una mateixa peça dues vegades amb la variant del contrabaixista: el "Luiza" de Jobim, així com una peça de Coltrane "Naima", on el Mateo es deixa l'ànima.
Un disc d'una variant del jazz, el vocal, poc freqüent per estes terres, que Mateo Rived supera amb molt bona nota i del qual esperem el pròxim disc per comprovar la seua evolució.
...i a esperar la pròxima novetat del Sedajazz Team, que ja tinc al forn...
No hi ha com la voluntat de dur les coses endavant i l'Alqueria Coca, seu del que jo anomene "Factoria Sedajazz" n'és un exemple planer.
Contra vent i marea, aquesta gent, sota l'empenta del "Latino" continua publicant i publicant, malgrat el lamentable moment que la indústria musical independent pateix, encara que sembla que, en aquest moment, al País Valencià, alguna cosa està canviant. Alguna cosa, no es cregueu...
Com a dos dels fruits de la collita han aparegut els dos discos que hui comentem al nostre programa. L'un d'un veterà músic de Bétera que ha fet carrera a l'orquestra de Córdoba des de la seua creació al 1992 i que als seu cinquanta "tacos" s'ha decidit a treure a la llum un disc sota el seu lideratge, després de guanyar-se la vida com a músic a l'orquestra, amb el seu trombó, i fent després "bolos" amb tota la gent imaginable del món del jazz, clàssica, avantguarda, etc. Es tracta de Rafa M. Guillén, trombonista de Bétera què, com a apertura del seu disc fa homenatge a la seua terra amb una peça anomenada "Carraixet". Inclinat decididament pel "latin-jazz" entrega un disc anomenat "Excited Sounds" on, amb la seua veterania i sapiència, junta un bon grapat de músics d'esta terra i de la d'adopció - Andalucia - fa un dels discos més agradables d'escoltar que jo he pogut tindre a l'abast els darrers anys.
Però la gent de "Sedajazz" no para i hui podrem gaudir al programa d'un músic, cantant per més senyes - cosa poc freqüent pes estes terres - on amb una veu suau i avellutada, ens desgrana tota una sèrie de clàssics on, al men parer, destaca el classicíssim "'Round Midnight" que jo aconsellaria escoltar junt amb la versió del Chet Baker. No per comparar, sinó per gaudir-ne dues vegades d'una bellíssima peça del mestre Monk en dues versions emparentades pel lirisme. Es tracta de Mateo Rived que amb un disc anomenat "IT" i acompanyat de varis habituals de l'alqueria i alguns altres, a destacar el pianista Baptiste Bailly i els contrabaixos d'Ales Cesarini i Matt baker, amb els qual fa l'experiment, què podreu escoltar al programa, d'nterpretar una mateixa peça dues vegades amb la variant del contrabaixista: el "Luiza" de Jobim, així com una peça de Coltrane "Naima", on el Mateo es deixa l'ànima.
Un disc d'una variant del jazz, el vocal, poc freqüent per estes terres, que Mateo Rived supera amb molt bona nota i del qual esperem el pròxim disc per comprovar la seua evolució.
...i a esperar la pròxima novetat del Sedajazz Team, que ja tinc al forn...
dijous, 14 d’abril del 2016
Albert Sanz. Un emigrant amb les arrels clares - 1
Programa 334
No sempre es pot escoltar tota la música amb el plaer i l'interés que m'ha despertat el disc que sota el títol de "L'Emigrant" varen treure a la llum l'any passat l'Albert Sanz, pianista, arranjador i compositor de la majoria dels temes, menys dos, acompanyat per la Big Band de Sedajazz, vestida amb les seues millors gales per a l'ocasió.
Enorme varietat d'ambients, d'estils,amb la intervenció en solos excel·lents de la "plana major" del cau de Sedajazz amb Toni Belenguer, Voro García, Vicente Macián, "Latino" Blanco, i altres més fins a una secció de vent de 14 persones, on s'inclou el jove valor Víctor Jiménez, que va ser protagonista de l'anterior programa. Tot això adobat amb col·laboracions de luxe com la del cantaor valencià Carles Dénia i la cantant hindú Ganavya Doraiswamy, que ha caigut per ací gràcies a la presència de la Berklee a València, entre altres, han arrodonit un disc què, ho dic clarament, és el que més m'ha agradat de la fornada 2015 del segell de Sedajazz què, amb gran esforç i ganes, va traient el "Latino" i la seua gent, treballant per la difusió del jazz -i altres músiques- per estes terres valencianes.
He esmentat els acompanyants, però no havia dit res encara del titular del disc; un instrumentista que ha tingut l'oportunitat de treballar amb lluminàries del jazz mundial i que ha quallat en un pianista, compositor i arranjador sòlid, inspirat, que té una elegància quan es posa al teclat com no és fàcil trobar. L'Albert Sanz, per edat, ara no és ni jove ni vell, però per qualitat interpretativa m'ha captivat sempre que he tingut l'oportunitat d'escoltar-lo fent gala d'una gran maduresa artística.
El disc que presentem entre el programa de hui i el següent no ha fet més que confirmar les sensacions que es tenen quan es té l'oportunitat d'escoltar-lo en directe. Tant se'n dóna que siga ell solista com que, de forma acurada i respectuosa, siga l'acompanyant d'algun altre. L'elegància i la solidesa de la seua forma de tocar es fa palesa en tot moment.
Escolteu -i compreu-vos!- el disc. Serà un petit tresor que tindreu a casa.
No sempre es pot escoltar tota la música amb el plaer i l'interés que m'ha despertat el disc que sota el títol de "L'Emigrant" varen treure a la llum l'any passat l'Albert Sanz, pianista, arranjador i compositor de la majoria dels temes, menys dos, acompanyat per la Big Band de Sedajazz, vestida amb les seues millors gales per a l'ocasió.
Enorme varietat d'ambients, d'estils,amb la intervenció en solos excel·lents de la "plana major" del cau de Sedajazz amb Toni Belenguer, Voro García, Vicente Macián, "Latino" Blanco, i altres més fins a una secció de vent de 14 persones, on s'inclou el jove valor Víctor Jiménez, que va ser protagonista de l'anterior programa. Tot això adobat amb col·laboracions de luxe com la del cantaor valencià Carles Dénia i la cantant hindú Ganavya Doraiswamy, que ha caigut per ací gràcies a la presència de la Berklee a València, entre altres, han arrodonit un disc què, ho dic clarament, és el que més m'ha agradat de la fornada 2015 del segell de Sedajazz què, amb gran esforç i ganes, va traient el "Latino" i la seua gent, treballant per la difusió del jazz -i altres músiques- per estes terres valencianes.
He esmentat els acompanyants, però no havia dit res encara del titular del disc; un instrumentista que ha tingut l'oportunitat de treballar amb lluminàries del jazz mundial i que ha quallat en un pianista, compositor i arranjador sòlid, inspirat, que té una elegància quan es posa al teclat com no és fàcil trobar. L'Albert Sanz, per edat, ara no és ni jove ni vell, però per qualitat interpretativa m'ha captivat sempre que he tingut l'oportunitat d'escoltar-lo fent gala d'una gran maduresa artística.
El disc que presentem entre el programa de hui i el següent no ha fet més que confirmar les sensacions que es tenen quan es té l'oportunitat d'escoltar-lo en directe. Tant se'n dóna que siga ell solista com que, de forma acurada i respectuosa, siga l'acompanyant d'algun altre. L'elegància i la solidesa de la seua forma de tocar es fa palesa en tot moment.
Escolteu -i compreu-vos!- el disc. Serà un petit tresor que tindreu a casa.
dijous, 16 d’abril del 2026
Herencia En Clave: Alexey León i el seu taller a SEDAJAZZ
Una de les característiques de la filosofia de SEDAJAZZ és la de procurar que el treball que es fa a les seues aules no se l'enduga l'aire.
Alexey León, l'instrumentista rus-cubà, és professor a l'Alqueria Coca des de l'any 2014 i, entre altres coses que fa, estan els tallers de combo de música afro-cubana on va tant gent que vol aprendre pel gust d'aprendre, com professionals amb ganes d'estudiar i compartir.
El disc que se sent al programa és una mena d'"actes de final de curs", on la gent que ha estat assistint al taller de combo de música afro-cubana de l'Alexey els anys 2022,2023 i 2024, es donen el gust de mostrar el que han estat treballant i deixen constància d'eixe treball en unes gravacions recopilades al CD "Herencia En Clave".
El jazz llatí va nàixer, pràcticament, junt amb les primeres gravacions de jazz. De fet, molta música popular, de difusió en ràdio i actuacions per a ballar i/o passar-s'ho bé de començament del segle XX porten en la seua "sang" moltes de les característiques tècniques, musicals i sonores de les quals va eixir el jazz primigeni.
Alexey León és un músic experimentat que, a més de quatre o cinc discos sota la seua titularitat, ha participat en un bon grapat de les gravacions que, editades i publicades sota el segell de SEDAJAZZ, tenen en ell un bon baix, o un saxo, o una flauta -i no sé si algun instrument més- acompanyant al titular de la gravació. La seua biografia està farcida de col·laboracions amb gent distingida del món de la música de jazz, pop, etc.
Doncs bé, la música que sona al programa és el producte de gravacions fetes pels assistents als tallers. Una música alegre i encomanadissa, com li pertoca al latin-jazz, feta amb totes les ganes i amb la il·lusió de que els altres, els que l'escoltem, puguem gaudir d'una bona estona. I ho aconsegueixen.
Ací baix podeu veure la gent que ha participat en les gravacions i els títols de les peces.
Bona feina, Alexey!
Bona feina, SEDAJAZZ!
Temas:
Sesión 1
Gandinga, Mondongo y Sandunga, Frank E. Flynn
La tarde, Sindo Garay, arr. J.Colina
¡Ay, Galleguíbiri!, Alexey León
Descarga, Chucho Valdés
Wabash va a estallar, Alexey León y Julian Adderley
Vengo caminando... Alexey León
Sesión 2
...Y la negra bailaba! Ernesto Lecuona
Moody’s mood for love, J. Moody, arr. M. Frohman
Blues for Cos, Hilton Ruiz
Para Vigo me voy, Ernesto Lecuona
Sesión 3
Tune up, Miles Davis, arr. H. Ruiz
New arrival, Hilton Ruiz
One finguer snap, Herbie Hancock, arr. C. Herwig
King Jacob, Mitch Frohman
Sesión 1
Gandinga, Mondongo y Sandunga, Frank E. Flynn
La tarde, Sindo Garay, arr. J.Colina
¡Ay, Galleguíbiri!, Alexey León
Descarga, Chucho Valdés
Wabash va a estallar, Alexey León y Julian Adderley
Vengo caminando... Alexey León
Sesión 2
...Y la negra bailaba! Ernesto Lecuona
Moody’s mood for love, J. Moody, arr. M. Frohman
Blues for Cos, Hilton Ruiz
Para Vigo me voy, Ernesto Lecuona
Sesión 3
Tune up, Miles Davis, arr. H. Ruiz
New arrival, Hilton Ruiz
One finguer snap, Herbie Hancock, arr. C. Herwig
King Jacob, Mitch Frohman
Músicos:
Sesión 1
Àlex Fernández, trompeta
Camila Eirín , saxo tenor
Isabel Ruiz, piano y teclados
Antía Couto, piano, teclados y celesta
Andrés Pérez, contrabajo y bajo eléctrico
Patxi Pastor, percusión
Juan Ramón Roca, batería
Alexey León, flauta, clarinete y saxo tenor
Sesión 2
Miguel Ángel Bosch, trompeta
Francisco Medina, saxo alto
José Luis Peris, saxo tenor
Antía Couto, piano
Andrés Pérez, contrabajo
Patxi Pastor, percusión
Juan Ramón Roca, batería
Feat. Francisco Blanco "Latino", saxo barítono y flauta
Alexey León, flauta
Sesión 3
Francisco Medina, saxo alto
José Luis Peris, saxo tenor
Antía Couto, piano
Andrés Pérez, contrabajo
Shiyun Yang, percusión
Eric Barrachina, batería
Alexey León, flauta, saxo soprano, alto y tenor
Sesión 1
Àlex Fernández, trompeta
Camila Eirín , saxo tenor
Isabel Ruiz, piano y teclados
Antía Couto, piano, teclados y celesta
Andrés Pérez, contrabajo y bajo eléctrico
Patxi Pastor, percusión
Juan Ramón Roca, batería
Alexey León, flauta, clarinete y saxo tenor
Sesión 2
Miguel Ángel Bosch, trompeta
Francisco Medina, saxo alto
José Luis Peris, saxo tenor
Antía Couto, piano
Andrés Pérez, contrabajo
Patxi Pastor, percusión
Juan Ramón Roca, batería
Feat. Francisco Blanco "Latino", saxo barítono y flauta
Alexey León, flauta
Sesión 3
Francisco Medina, saxo alto
José Luis Peris, saxo tenor
Antía Couto, piano
Andrés Pérez, contrabajo
Shiyun Yang, percusión
Eric Barrachina, batería
Alexey León, flauta, saxo soprano, alto y tenor
dijous, 27 de desembre del 2018
Degusteu un bombó: COMPENDIUM de Jesús Santandreu
Programa 448
Per primera i -espere- darrera vegada, va a repetir-se un programa posat en antena fa poques setmanes, concretament el dijous 8 de novembre.
Com que per aquells dies estàvem embolicats amb problemes tècnics i tan sols es va poder escoltar per la ràdio o en "streaming" i, a més a més a l'obra li ha estat atorgat el premi "Carles Santos" de la Generalitat al millor disc de jazz de l'any, hem pensat que estaria bé donar-vos l'oportunitat d'escoltar-lo i gaudir de bell nou aquest "bombó" musical del carcaixentí Jesús Santandreu
Allò del premi "Carles Santos" -que ja era hora que la nostra Generalitat instituïra premis a la música feta per aquí- no deixa d'esser una anècdota, car la música del "COMPENDIUM" és una peça que crec que ja ha entrat a l'olimp de les millors peces de música de jazz de tots els temps, i no crec exagerar gens ni mica. Estic segur que va a ser una peça que van a tocar, a partir d'ara, orquestres de jazz (o no necessàriament de jazz) de tot el món.
La seua qualitat global, la seua variació tímbrica i rítmica, la seua inspiració i, atenció, l'absència de solos per part dels membres de l'orquestra, fa que la peça puga ser interpretada per una orquestra de vent convencional o arranjada per a una orquestra completa, sense perdre el seu "flaire" jazzístic.
En definitiva, gaudiu d'esta peça i compreu-vos el disc, editat i encomanat, com no, per SEDAJAZZ, pel 25é anniversari de la seua fundació i interpretada per la Banda "Gran" de SEDAJAZZ amb tots els seus components. Sens dubte, la millor generació de músics de jazz que ha florit per estes terres. Gràcies "Latino"!.
Llarga vida a SEDAJAZZ i gràcies a Jesús Santandreu per regalar-nos esta meravella.
Per primera i -espere- darrera vegada, va a repetir-se un programa posat en antena fa poques setmanes, concretament el dijous 8 de novembre.
Com que per aquells dies estàvem embolicats amb problemes tècnics i tan sols es va poder escoltar per la ràdio o en "streaming" i, a més a més a l'obra li ha estat atorgat el premi "Carles Santos" de la Generalitat al millor disc de jazz de l'any, hem pensat que estaria bé donar-vos l'oportunitat d'escoltar-lo i gaudir de bell nou aquest "bombó" musical del carcaixentí Jesús Santandreu
Allò del premi "Carles Santos" -que ja era hora que la nostra Generalitat instituïra premis a la música feta per aquí- no deixa d'esser una anècdota, car la música del "COMPENDIUM" és una peça que crec que ja ha entrat a l'olimp de les millors peces de música de jazz de tots els temps, i no crec exagerar gens ni mica. Estic segur que va a ser una peça que van a tocar, a partir d'ara, orquestres de jazz (o no necessàriament de jazz) de tot el món.
La seua qualitat global, la seua variació tímbrica i rítmica, la seua inspiració i, atenció, l'absència de solos per part dels membres de l'orquestra, fa que la peça puga ser interpretada per una orquestra de vent convencional o arranjada per a una orquestra completa, sense perdre el seu "flaire" jazzístic.
En definitiva, gaudiu d'esta peça i compreu-vos el disc, editat i encomanat, com no, per SEDAJAZZ, pel 25é anniversari de la seua fundació i interpretada per la Banda "Gran" de SEDAJAZZ amb tots els seus components. Sens dubte, la millor generació de músics de jazz que ha florit per estes terres. Gràcies "Latino"!.
Llarga vida a SEDAJAZZ i gràcies a Jesús Santandreu per regalar-nos esta meravella.
dijous, 20 de desembre del 2018
Els menuts de SEDAJAZZ
Programa 447
La comentarista musical Marta Ramón, què ha treballat molt de temps a SEDAJAZZ fa al disc un comentari que crec que diu tot allò que voldria dir. Tan sols afegir que, per la meua part, el fer aquest programa, el posar esta música és una forma d'homenatge a SEDAJAZZ i al seu "Deus ex Machina", Francisco Blanco "Latino".
Es van atrevir a jugar amb una música que els desafiava més enllà de com abraçar amb les mans els seus instruments. Es van atrevir a jugar amb una música que els ensenyaria a caminar d'una manera diferent i a viure el desconcert de la llibertat. En aquesta trobada infantil, en el qual hi havia personetes que tocaven més que parlaven, van sembrar la idea que la Sedajazz Kids Band podia pujar la imaginació al vagó del swing per gaudir junts d'un viatge en el temps. I sentir junts que aquesta música consisteix a escoltar, a compartir, a viure la il·lusió de cercar la teva pròpia veu. I elles, ells, sense filtres, en aquesta aventura han estat sempre generosos regalant-nos tot el que tenien. Ells i elles, partint de la puresa dels seus dies, han demostrat que gaudir i aprendre era el motor de cada assaig, i de cada nou escenari. Durant aquests anys, han respirat la música creixent a través d'ella, sent brillantor d'aquesta naturalesa humana plena de melodies, i demostrant que una veu en la trobada d'altres va molt més enllà de la suma dels sons. Així, atrevint-se a jugar, a ser nens músics, han creat un record que els acompanyarà sempre perquè puguin escoltar la imatge de la seva infància i no perdre la certesa que, quan cuides de la llavor, allò que brolla sempre sorprèn.
Marta Ramón
La comentarista musical Marta Ramón, què ha treballat molt de temps a SEDAJAZZ fa al disc un comentari que crec que diu tot allò que voldria dir. Tan sols afegir que, per la meua part, el fer aquest programa, el posar esta música és una forma d'homenatge a SEDAJAZZ i al seu "Deus ex Machina", Francisco Blanco "Latino".
Es van atrevir a jugar amb una música que els desafiava més enllà de com abraçar amb les mans els seus instruments. Es van atrevir a jugar amb una música que els ensenyaria a caminar d'una manera diferent i a viure el desconcert de la llibertat. En aquesta trobada infantil, en el qual hi havia personetes que tocaven més que parlaven, van sembrar la idea que la Sedajazz Kids Band podia pujar la imaginació al vagó del swing per gaudir junts d'un viatge en el temps. I sentir junts que aquesta música consisteix a escoltar, a compartir, a viure la il·lusió de cercar la teva pròpia veu. I elles, ells, sense filtres, en aquesta aventura han estat sempre generosos regalant-nos tot el que tenien. Ells i elles, partint de la puresa dels seus dies, han demostrat que gaudir i aprendre era el motor de cada assaig, i de cada nou escenari. Durant aquests anys, han respirat la música creixent a través d'ella, sent brillantor d'aquesta naturalesa humana plena de melodies, i demostrant que una veu en la trobada d'altres va molt més enllà de la suma dels sons. Així, atrevint-se a jugar, a ser nens músics, han creat un record que els acompanyarà sempre perquè puguin escoltar la imatge de la seva infància i no perdre la certesa que, quan cuides de la llavor, allò que brolla sempre sorprèn.
Marta Ramón
diumenge, 11 de maig del 2014
Vinga valents!. La Sedajazz i Perico Sambeat se la juguen amb Duke Ellington- i 2
Programa 254
I després de l'"épica" a l'anterior comentari parlem ara de la música.
La versió de les pàgines del "Duc" Ellington feta pels músics valencians està molt a l'alçada de les circumstàncies i és perfectament recomanable.
Si filara més prim es podria dir que el cor mancava d'una mica de "feeling" jazzístic en alguns passatges més ritmics de l'obra, però en general la seua interpretació, com que els Concerts Sagrats de l'Ellington (escolteu els nostres programes 128, 129 i 130 ) tenen més una estructura de cantata que d'obra estrictament jazzística, eixa mancança no arriba més que en alguns moments. De tota manera sabent que es tracta d'un cor que, malgrat no ser professional, té una bona categoria artística en general i una major ductilitat des que Josep Lluís Valldecabres és al front, passa amb bona nota cantant una música que no és aquella que habitualment interpreta.
Dels músics, res que afegir a tot el que es diu d'ells habitualment. Ells sí són professionals del jazz, és el seu gènere i es nota: impecables. De la neboda de Perico, l'Elma Sambeat, cal dir que demostra les excel·lents.lents qualitats de cantant que ja es coneixen i, malgrat no ser el "seu" terreny, passa amb comoditat per la partitura.
En resuum, crec que Duke Ellington es sorprendria de la qualitat de l'interpretació de la seua partitura, per una gent què és nascuda vora el Xúquer o el Túria enlloc del Mississipi.
Gràcies "Latino" i tota la gent de Sedajazz per la vostra valentia en afrontar reptes constantment!...i arriscant els "duros". Afortunadament la sala gran del Palau de la Música de València, responent a la seua crida, va ser plena de gom a gom i supose que els quedarien alguns euros per arriscar en altres de les moltes activitats que fan.
Repetisc, GRÀCIES!!
I després de l'"épica" a l'anterior comentari parlem ara de la música.
La versió de les pàgines del "Duc" Ellington feta pels músics valencians està molt a l'alçada de les circumstàncies i és perfectament recomanable.
Si filara més prim es podria dir que el cor mancava d'una mica de "feeling" jazzístic en alguns passatges més ritmics de l'obra, però en general la seua interpretació, com que els Concerts Sagrats de l'Ellington (escolteu els nostres programes 128, 129 i 130 ) tenen més una estructura de cantata que d'obra estrictament jazzística, eixa mancança no arriba més que en alguns moments. De tota manera sabent que es tracta d'un cor que, malgrat no ser professional, té una bona categoria artística en general i una major ductilitat des que Josep Lluís Valldecabres és al front, passa amb bona nota cantant una música que no és aquella que habitualment interpreta.
Dels músics, res que afegir a tot el que es diu d'ells habitualment. Ells sí són professionals del jazz, és el seu gènere i es nota: impecables. De la neboda de Perico, l'Elma Sambeat, cal dir que demostra les excel·lents.lents qualitats de cantant que ja es coneixen i, malgrat no ser el "seu" terreny, passa amb comoditat per la partitura.
En resuum, crec que Duke Ellington es sorprendria de la qualitat de l'interpretació de la seua partitura, per una gent què és nascuda vora el Xúquer o el Túria enlloc del Mississipi.
Gràcies "Latino" i tota la gent de Sedajazz per la vostra valentia en afrontar reptes constantment!...i arriscant els "duros". Afortunadament la sala gran del Palau de la Música de València, responent a la seua crida, va ser plena de gom a gom i supose que els quedarien alguns euros per arriscar en altres de les moltes activitats que fan.
Repetisc, GRÀCIES!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)