L'any 1991 va tindre un especial significat per a Jordi Savall i la música barroca. En efecte, en eixe any es va estrenar la pel·lícula "Tous les Matins du Monde", dirigida pel francés Alain Corneau on, el guió, basat en una novel·la de Pascal Quignard, es narrava la història, fonamentalment, de dos músics barrocs francesos, Marin Marais i del seu mestre Jean de Sainte-Colombe, conegut a l'època com Le Maître (El Mestre de Sainte-Colombe)
Músics coneguts i reconeguts en el seu temps, el llarguíssim regnat de Lluis XIV, el Rei Sol que, amant de la música, va promocionar al llarg del seu regnat una gran multitud de músics a la seua cort, d'entre els quals, al mateix nivell de popularitat i abundància productiva, es trobaven Marin Marais i Jean-Baptiste Lully, arribant ambdós a dirigir les principals formacions musicals de la cort.
La fortuna va voler que el director del film demanara a un músic català que li fera la banda sonora: Jordi Savall. Nascut l'u d'agost de 1941, Savall ja era aleshores un músic reconegut com a director i investigador especialitzat en l'anomenada "música antiga", entenent com a tal el barroc i les èpoques anteriors. La idea del director no era fer una banda sonora a l'ús, sinó que, en una coŀ.laboració estreta amb Savall, el que volia era que les músiques que sonaren foren adients al moment històric i les circumstàncies dels personatges, de manera que quan aquests estaven interpretant una peça la música estiguera perfectament d'acord amb la història i moments narrats.
Sorprenentment per al director i tots els seus participants, la pel·lícula va ser un èxit arrabassador a França i en molts altres països i. La música va ser interpretada i dirigida per Jordi Savall a un petit grapat de set músics reunits sota el nom de Le Concert des Nations, d'entre els quals destacarem a la seua esposa, la soprano Montserrat Figueras i el virtuós violinista Fabio Biondi, en formacions variades. Els instruments que es varen utilitzar per recrear el so escaient a aquella música barroca eren dues sopranos, un violí, tres violes "de gamba", entre elles la del mateix Jordi Savall, una tiorba i un clavecí, alguns d'ells originals de l'època.
Doncs bé, el disc amb la banda sonora va escalar els primers llocs de les llistes dels més venuts, al costat dels ídols pop de l'època, provocant un renaixement de l'interés per la música barroca i anteriors que, aleshores, també estaven treballant de forma especial persones com Tom Koopman, William Christie o Nikolaus Harnoncourt, però que no havien arribat a un públic tan ampli com el que va aconseguir la banda sonora de "Tous les Matins du Monde".
Això va suposar una enorme empenta a la popularitat, tant del músic com de l'època musical que conreava, generant una onada d'interés per part d'una gran quantitat de músics joves que es varen interessar i conrear aquelles músiques "antigues" a les quals les modes i una certa preferència generalitzada en els segles XIX i XX per la música del període romàntic, des de Beethoven "cap endavant", quasi ignorant les de Bach "cap enrere".
No puc ací deixar de destacar que, d'entre aquella gent que ara i ací, al País Valencià, es dedica a estes músiques, destaquen per a mi dues formacions de talla internacional, "La Capella de Ministrers", dirigida per Carles Magraner i "L'Harmonia del Parnàs" que sota la batuta de Marian Rosa Montagut han arribat a uns nivells d'excel·lència reconeguda mundialment.
Evidentment, tota la música barroca francesa no es resumeix en la que sona al programa. La recollida a la banda sonora, en seguir els passos de l'acció cinematogràfica, resulta en general molt intimista, però d'una intensitat interpretativa i una densitat emotiva que t'endinsa en el món dels protagonistes i et corprén.
El pròxim programa continuarem amb el tema.
