Programa 296
Amb aquest programa, acabem el brevíssim repàs de més de vint anys -des del 1991- de vida d'eixa cosa anomenada Sedajazz, col.lectiu de músics narrada amb la veu del seu "deus ex machina", Francisco Blanco "Latino".
Crec que el títol que hem posat a aquest breus comentaris és absolutament escaient. Ho podeu comprovar escoltant el programa quan confessa que "mentre jo tinga forces" allò continuarà endavant. El podreu escoltar explicant per què. La raó, per qualsevol persona amant de la música (o de qualsevol altra activitat creativa) és evident: viu les vint-i-quatre hores del dia dedicat a un art que li dóna la vida i les ganes de tirar endavant, contra vent i marea, aquest preciós projecte, on més d'un centenar de persones, la majoria d'elles de forma no professional, poden esplaiar-se a gust i aprendre i gaudir de fer música pel pur gust de fer-la.
A l'entrevista apareixen noms que, d'una o altra forma, o s'han format a Sedajazz o estan o han estat relacionades amb el projecte. Des dels inicis amb noms ja veterans com Carlos Gonzálvez, Paco Aranda, Perico Sambeat -potser el jazzmen més internacional del jazz espanyol, junt amb Tete Montoliu- continuant amb els germans Santandreu, Miquel Cassany, el mateix "Latino", David Pastor, per arribar a les generacions més joves, amb gent que el propi "Latino" ha vist creixer -literalment- i no sols com a músics, sinò com a persones com Carlos Martín, Víctor Jiménez, Voro Garcia i tants i tants què, en el cas dels més joves, varen aparèixer pel cau de Sedajazz amb set o huit anys i ara es guanyen la vida com a músics professionals de prestigi. I en nomenem ací sols uns quants un poc aleatòriament i com a mostra.
El "Latino" es sent orgullós de la feina feta, amb raó, no cal dir-ho, però sempre des de la precarietat i traient endavant el projecte amb més ganes i il.lusió que mitjans, econòmics o de qualsevol altre tipus.
L'actual seu, l'Alqueria Coca, una vella alqueria rehabilitada a la vora entre Sedaví i València, és l'actual seu on, qualsevol persona que estime la música -no necessàriament el jazz sols- por passar-se i veure la feina que s'està fent. Se n'anirà d'allí havent pres una alenada d'aire fresc i pur.
Aclarisc finalment que la música que sona al programa de hui i als anteriors no és la millor que han fet, això quedarà per a altres programes. Volia ser tan sols representativa de la trajectòria vital que ha tingut fins ara Sedajazz.
Sedajazz, "Latino", per molts anys!!
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta latino. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta latino. Ordena per data Mostra totes les entrades
dissabte, 30 de maig del 2015
dijous, 17 d’octubre del 2024
Una sessió de "cool" amb Latino i Mark Nightingale - 1
El "cool", eixa evolució del jazz, que va néixer com a reacció/evolució -diguem-ho així- del be-bop, es caracteritza per sons suaus, mesurats, fora de les "desmesures" de Charlie Parker i cia. Va ser una música que va trobar uns intèrprets, per primera vegada a la vertiginosa evolució del jazz, en gran mesura blancs. Eixa va ser una característica absolutament insòlita en la curta però variada història de gèneres del jazz. Gent com Stan Getz o el personatge homenatjat al programa de hui, Gerry Mulligan, protagonitzaren eixa evolució.
Gerry Mulligan, (6 abril 1927, Nova York – 20 gener 1996) va ser un virtuós del seu instrument principal, el saxo baríton, que amb un to suau, avellutat i seré del qual va fer bandera, el va situar a l'Olimp del jazz.
Però la seua activitat musical no es va limitar a tocar el seu saxo. Iniciant-se en orquestres de ball, de ben jovenet, amb la de Gene Krupa per exemple, fins a un grapat enorme i variat de formacions de tota mena i tamany, la seua carrera no es va limitar a la interpretació: la composició, l'arranjament i la direcció de grans formacions també ocupen la seua biografia musical, ampla, rica, fructífera i reconeguda.
Un moment afortunat en eixa biografia va ser quan, l'any 1952, després d'haver passat per un dels nonets de Miles Davis de finals dels anys 40 i d'haver gravat el seu primer disc com a líder, sembla que, segons diu la "llegenda", havia estat contractat per unes actuacions a un club de Hollywood, The Haig, on a l'escenari, per haver actuat abans el vibrafonista Red Norvo hi havia un vibràfon i no un piano. Mulligan va tindre l'ocurrència de fer de la necessitat virtut i muntar un grup... sense piano. Això no s'havia vist encara mai de la vida als grups de jazz.
L'experiment, amb un molt jove Chet Baker, baix i bateria va funcionar molt bé i l'èxit va ser fulminant. Desmuntat el grup l'any 1953 en ser detinguts per possessió de drogues, quan, al cap de sis mesos, va deixar la presó, Gerry Mulligan va tractar de repetir la formació, però Chet Baker ja havia començat una fulgurant carrera com a solista i aleshores Mulligan va trobar a un dels millors trombonistes de la història del jazz, Bob Brookemeyer, i amb ell continua amb la fórmula. Tant Chet Baker com Bob Brookemeyer eren blancs.
Francisco Blanco "Latino", el nostre cordovés de Sedaví, ha estat de sempre un enorme admirador de Mulligan i, a part de tocar principalment el mateix instrument, també es troba molt còmode en l'"ona cool". L'any 2009, arran d'una sèrie d'actuacions amb una formació com la segona de Mulligan (saxo baríton, trombó, bateria, contrabaix) i amb el trombonista anglés Mark Nightingale -de lo milloret del jazz europeu- va ficar-se a l'estudi i varen gravar set peces, amb Jordi Vila al contrabaix i el nord-americà instal·lat a València Jeff Jerolamon a la bateria.
El material gravat era escàs per a ser llençat en una gravació i va quedar a l'espera d'una ocasió propicia. Eixa ocasió es presenta el juny de 2022, quan Latino va proposar-li al trombonista anglés completar aquells treballs amb noves peces. Amb Miquel Álvarez, contrabaix, i Vicente Espí, bateria, com a complement varen gravar-ne sis més. El repertori consisteix en músiques de l'autoria de Mulligan -la majoria- alguna del Brookmeyer i alguns estàndard associats sempre, això sí, a les interpretacions més conegudes de Mulligan.
Eixos
treballs són els que escoltareu a aquest programa... i al pròxim,
perquè el temps no donava per escoltar el disc sencer. Els programes es
completaran amb l'escolta d'alguna de les peces interpretades per Latino i Nightingale però en la versió original de Gerry Mulligan i els seus companys.
dijous, 18 de novembre del 2021
Quan els músic despullen la música: Kontxi Lorente i Latino
"Empatía", el disc que aneu a escoltar hui, no sols em generava la idea de que anava a gaudir del treball de dos intèrprets coneguts -i estimats- de feia temps, és que la combinació d'artistes em va provocar una gran expectació des del mateix dia en que vaig saber de la seua existència.
La Kontxi Lorente, gran i dúctil pianista amb -espere- una molt llarga i fructífera carrera donada la seua edat, és, malgrat la seua joventut una ja experimentada professional que ha fet de tot: acompanyar a gent variada, fer la música per a un ballet, bandes sonores... i, des de sempre, compondre i interpretar jazz...
De Francisco Blanco "Latino", saxo baríton, compositor, pedagog, animador musical i, sobretot, "deus ex machina" d'eixe beneita cosa que és "Sedajazz", crec que en aquest programa ja s'ha dit quasi tot -i sempre per a bé. Merescudament, recalque. Com anècdota puc dir que Kontxi, navarresa d'origen, és a València gràcies -supose que amb alguna altra circumstància...- al seu encontre amb Sedajazz un ja llunyà 2007.
Una certa circumstància derivada de l'obligat aïllament de la pandèmia va fer que aquest dos vells amics es trobaren forçats a fer un concert amb ells dos assoles. La insòlita experiència, car, que es sàpiga, no existeix cap gravació de jazz (ni de res, sembla) amb eixa combinació de piano i saxo baríton els va agradar i varen decidir gravar, d'una tirada, tot el disc que hui escoltareu.
El disc és MÚSICA en la seua més pura i nua expressió. Amb la qualitat i calidesa del saxo del Latino les cançons, prou conegudes majoritàriament, funcionen perfectament. En un instrument que, generalment, pel seu to greu, sol utilitzar-se (amb permís de Gerry Mulligan) més per a fer de fons sonor que com a solista, Latino treu un so -improvisacions a més a més, com té que ser en un disc de jazz- tan agradable, tan càlid, tan suggeridor, que junt a la mestria de la Kontxi Lorente, que es llueix absolutament en les seues improvisacions, han construït una música elemental, bàsica, bella en la seua nuesa, on allò que sona és pura essència. Res d'adorns innecessaris: MÚSICA i res més...ni menys.
Un dels discos que, n'estic segur, guanyarà amb el temps, i que molta gent de la professió se l'escoltarà amb delectació per, entre altres coses, aprendre què és l'essència de la música, eixa professió que ens ajuda a sobreviure en aquest món sorollós i destarifat que ens està tocant viure.
Doneu-vos un respir i feu-vos amb aquest disc a la vostra discoteca
dissabte, 16 de maig del 2015
Sedajazz i "Latino": la història d'una iŀlusió - 1
Programa 294
«Des de la seua fundació al 1991 com a col·lectiu de músics independents al menut municipi valencià de Sedaví, Sedajazz ha recorregut un llarg camí. Sedajazz s’ha viscut com a punt de trobada per a crear jazz, eixe taller d’aprenentatge continu en què ens hem deixat cor i pell»
Francisco Ángel Blanco "Latino". Director Musical. Sedajazz. (Extret de la web de Sedajazz
En efecte, com diu el seu "director/fundador/ànima/i el que calga", Sedajazz és, abans que res, la història d'una iŀlusió. La d'un grup de gent que, al voltant de la personalitat-motor de Francisco Blanco "Latino", ha aconseguit posar dempeus el que anomenen "Col·lectiu de músics SEDAJAZZ".
Originari de Còrdova i afincat des de ben menut al municipi valencià de Sedaví (Horta sud), la vida del col.lectiu Sedajazz va lligada a la seua de forma inseparable. Si l'escolteu comprendreu perquè.
Després d'intentar-ho vàries vegades, per una cosa o l'altra no havíem pogut quedar per fer la xerrada que, a mossets, entre cançó i cançó aneu a poder escoltar al llarg de tres programes seguits.
Al de hui podreu escoltar, com passarà a la resta de programes, músiques molt diferents en quant a professionalitat, que no en quant a entusiasme. Un disc és de l'Eladio Reinón, un dels primers mestres que va passar per la Sedajazz a tirar una mà; un disc excel.lent amb companys com el Marc Miralta, Albert Bover i Mario Rossy, en un dels primers discs gravats per segell "Sedajazz", una forma de poder treure els discos sense les exigències de les gravadores. L'altre és un disc més humil, en quant a pretensions, però no en allò que respecta a l'entusiasme i ganes de fer, es tracta del disc "The Honey, vol. 1", resultat del treball conjunt d'un any d'un dels combos de gent que ama el jazz, però que no és músic professional, que es formen al cau de Sedajazz i que s'esforcen per fer un treball més que digne sota la batuta amable i entusiasta del Latino. A estones lliures, estes persones acaben traient un producte del qual podreu escoltar algunes mostres al programa.
Aneu a escoltar, en eixos tres programes, bona música feta amb tota l'ànima i l'amor a la música dels qui, en fer-la, sols en volen gaudir-ne i que la gent la puga gaudir amb ells. Bona gent!
«Des de la seua fundació al 1991 com a col·lectiu de músics independents al menut municipi valencià de Sedaví, Sedajazz ha recorregut un llarg camí. Sedajazz s’ha viscut com a punt de trobada per a crear jazz, eixe taller d’aprenentatge continu en què ens hem deixat cor i pell»
Francisco Ángel Blanco "Latino". Director Musical. Sedajazz. (Extret de la web de Sedajazz
En efecte, com diu el seu "director/fundador/ànima/i el que calga", Sedajazz és, abans que res, la història d'una iŀlusió. La d'un grup de gent que, al voltant de la personalitat-motor de Francisco Blanco "Latino", ha aconseguit posar dempeus el que anomenen "Col·lectiu de músics SEDAJAZZ".
Originari de Còrdova i afincat des de ben menut al municipi valencià de Sedaví (Horta sud), la vida del col.lectiu Sedajazz va lligada a la seua de forma inseparable. Si l'escolteu comprendreu perquè.
Després d'intentar-ho vàries vegades, per una cosa o l'altra no havíem pogut quedar per fer la xerrada que, a mossets, entre cançó i cançó aneu a poder escoltar al llarg de tres programes seguits.
Al de hui podreu escoltar, com passarà a la resta de programes, músiques molt diferents en quant a professionalitat, que no en quant a entusiasme. Un disc és de l'Eladio Reinón, un dels primers mestres que va passar per la Sedajazz a tirar una mà; un disc excel.lent amb companys com el Marc Miralta, Albert Bover i Mario Rossy, en un dels primers discs gravats per segell "Sedajazz", una forma de poder treure els discos sense les exigències de les gravadores. L'altre és un disc més humil, en quant a pretensions, però no en allò que respecta a l'entusiasme i ganes de fer, es tracta del disc "The Honey, vol. 1", resultat del treball conjunt d'un any d'un dels combos de gent que ama el jazz, però que no és músic professional, que es formen al cau de Sedajazz i que s'esforcen per fer un treball més que digne sota la batuta amable i entusiasta del Latino. A estones lliures, estes persones acaben traient un producte del qual podreu escoltar algunes mostres al programa.
Aneu a escoltar, en eixos tres programes, bona música feta amb tota l'ànima i l'amor a la música dels qui, en fer-la, sols en volen gaudir-ne i que la gent la puga gaudir amb ells. Bona gent!
dissabte, 23 de maig del 2015
Sedajazz i "Latino": la història d'una iŀlusió - 2
Programa 295
En aquest segon programa dedicat a la gent de Sedajazz aprofitant l'entrevista/conversa feta amb el seu animador/director Francisco Blanco "Latino".
En aquest programa el Latino ens parla dels orígens del projecte, de la seua projecció en alumnes que ara són músics de prestigi internacional...i dels problemes del professionals de la música de Jazz a les nostres terres, les valencianes, car a la resta de l'estat sembla que, malgrat la famosa "crisi" tot no és tan gris com ací.
Igualment reivindica amb orgull la seua condició de músic, allunyat dels "tripijocs" -lamentablement- necessaris per aconseguir que les institucions recolzen projectes com aquest, negligint els aspectes laboral-empresarials què, encara que necessaris, potser, no els agraden perquè a ells l'únic que els agrada és...fer música.
La música del programa prové de tres discos enquadrats en allò que s'anomena "latin-jazz"; dos en format ensemble "Sedajazz Latin Ensemble - Este también"
de l'any 2000, amb la destacada col.laboració de gent destacada del gremi, a nivell mundial, com Mike Mossman, Arturo O'Farrill o Horacio "El negro" Fernández, a part de la gent "del terreny"entre els quals cal destacar la presència del valencià Perico Sambeat, músic ja consagrat internacionalment, però que col.labora sempre que pot amb els seus amics de la Sedajazz.
L'altre disc en format ensemble es diu "ENVENENADO, Sedajazz Latin Ensemble" amb una formació molt semblant a la de l'anterior i editat el 2005.
Finalment podrem escoltar vàries peces del disc més aconseguit, al meu parer, en esta línia de "latin jazz". S'anomena "Muñequita linda", és del 2002 i està interpretat per una autèntica big-band, amb una vintena de músics on està el bo i millor de la collita de "Sedajazz" amb el reforç d'algunes figures internacionals com el ja anomenat Mike Mossman a la trompeta o Kurt Rosenwinkel a la guitarra. Lamentablement està exhaurit encara que jo suggeriria la seua reedició, si econòmicament fora possible.
Evidentment, tota eixa música es fa sota la direcció del Latino, clar!
En aquest segon programa dedicat a la gent de Sedajazz aprofitant l'entrevista/conversa feta amb el seu animador/director Francisco Blanco "Latino".
En aquest programa el Latino ens parla dels orígens del projecte, de la seua projecció en alumnes que ara són músics de prestigi internacional...i dels problemes del professionals de la música de Jazz a les nostres terres, les valencianes, car a la resta de l'estat sembla que, malgrat la famosa "crisi" tot no és tan gris com ací.
Igualment reivindica amb orgull la seua condició de músic, allunyat dels "tripijocs" -lamentablement- necessaris per aconseguir que les institucions recolzen projectes com aquest, negligint els aspectes laboral-empresarials què, encara que necessaris, potser, no els agraden perquè a ells l'únic que els agrada és...fer música.
La música del programa prové de tres discos enquadrats en allò que s'anomena "latin-jazz"; dos en format ensemble "Sedajazz Latin Ensemble - Este también"
de l'any 2000, amb la destacada col.laboració de gent destacada del gremi, a nivell mundial, com Mike Mossman, Arturo O'Farrill o Horacio "El negro" Fernández, a part de la gent "del terreny"entre els quals cal destacar la presència del valencià Perico Sambeat, músic ja consagrat internacionalment, però que col.labora sempre que pot amb els seus amics de la Sedajazz.
L'altre disc en format ensemble es diu "ENVENENADO, Sedajazz Latin Ensemble" amb una formació molt semblant a la de l'anterior i editat el 2005.
Finalment podrem escoltar vàries peces del disc més aconseguit, al meu parer, en esta línia de "latin jazz". S'anomena "Muñequita linda", és del 2002 i està interpretat per una autèntica big-band, amb una vintena de músics on està el bo i millor de la collita de "Sedajazz" amb el reforç d'algunes figures internacionals com el ja anomenat Mike Mossman a la trompeta o Kurt Rosenwinkel a la guitarra. Lamentablement està exhaurit encara que jo suggeriria la seua reedició, si econòmicament fora possible.
Evidentment, tota eixa música es fa sota la direcció del Latino, clar!
dijous, 17 d’abril del 2025
Dos amics que s'entenen: Mark Nightingale i Francisco Blanco "Latino"
No sé com presentar el disc que acompanya a aquest programa protagonitzat per Francisco Blanco "Latino" amb el seu saxo baríton i el trombonisa anglés Mark Nightingale.
En realitat no cal massa presentació; si mireu el que vaig escriure per al programa 689 està, pràcticament, tot dit.
Tan sols caldria destacar en la present gravació "Borealis", dos aspectes que varien des del Cool Session. L'un és que les obres són de l'autoria dels dos instrumentistes protagonistes de la sessió, llevat d'una versió d'un tema de Cole Porter. L'altra és que, per a satisfacció personal meua -ho dic en pla "fan"- al contrabaix de Miquel Álvarez i a la veterana bateria de Vicente Espí el grup s'enriqueix amb la presència de la pianista navarresa instal·lada a València ,, que va estar també a l'estudi, junt amb Latino i Nightingale aquell 26 de juny de 2022, que tan bons fruits va donar.
L'elegància, el "savoir faire" dels protagonistes de la gravació, la cohesió i el bon enteniment entre el saxofonista i el trombonista, desgranant amb saviesa musical les notes de les seues composicions fan que no calga més que aconsellar l'escolta.
És aquest un d'eixos discos de "jazz" que de segur que escoltaran de bon gust persones d'eixes que diuen que "no els agrada el jazz". N'estic segur que en gaudir de l'experiència d'aquest disc començaran a dubtar respecte de la seua opinió. Llevat que siguen persones "atrapades" pel reguetón; eixes no tinc clar que tinguen esmena possible... ;-)
dijous, 21 de maig del 2026
La "Movida Valenciana": una reinterpretació en clau de jazz
L'any 1957 Luis Garcia Berlanga va estrenar una pel·lícula anomenada "Los jueves milagro", on a un poble imaginari s'inventava l'existència d'un miracle amb la finalitat d'incrementar el turisme al seu poble i millorar així la situació econòmica.
Hui, al barri de La Torre de la ciutat de València, cada dia es produeix un miracle a un lloc anomenat SEDAJAZZ, a l'Alqueria Coca, al costat de Sedaví: el milacre de la música, en concret de la música de jazz, fonamentalment. El promotor d'eixe miracle, Francisco Blanco "Latino" al contrari de la història imaginada per Berlanga, no vol enganyar ningú, ben al contrari, la seua intenció és la de promoure la cultura i la convivència mitjançant l'ensenyament i el conreu de la música de jazz.
En aquest cas, el fet miraculós s'ha concretat en la (re)creació d'una sèrie de músiques pop en castellà que als anys vuitanta i noranta del segle passat varen donar lloc a una certa "marca de fàbrica", l'anomenada "Movida valenciana". El projecte fou suggerit a "Latino" pel conegut periodista i escriptor -entre altres coses- Rafa Cervera de forma poc convencional, com escoltareu a l'àudio del programa y la "màquina SEDAJAZZ", amb el Francisco "Latino" es va engegar per produir les músiques de grups -uns més coneguts i altres menys-, però que varen donar forma a una onada de cançons incrustades al cap de la gent que tenia llavors l'edat d'anar a la discoteca o a concerts on allò important era tant la música com passar-s'ho d'allò més bé.
La mà d'obra per a concretar el projecte va estar clara de seguida: l'anomenada "Jove Big Band SEDAJAZZ", jovenetes i jovenets al voltant de la quinzena d'anys, any amunt any avall, que estaven estudiant música a l'alqueria Coca.
El projecte s'estrenà en una -per als nostàlgics ja amb la quarantena/cinquantena a l'esquena- històrica actuació al teatre de "La Rambleta" de València, com a colofó a una sèrie de jornades que, coordinades pel Rafa Cervera es celebraren sobre el tema. El dia fou el 27 de novembre de 2024, just dos dies abans de la dramàtica DANA que va assolar, entre altres, els locals de SEDAJAZZ, arrossegant també alguna gent relacionada amb l'alqueria.
Vuit mesos després va ser el Palau de la Música de València la que tornava a escoltar aquelles músiques i, finalment, una actuació a l'aire lliure davant dels locals de SEDAJAZZ el 30 de juny de 2025 era gravada i filmada; és precisament la música que escoltareu i les imatges que podeu vore si punxeu a l'enllaç que vos pose ací baix.
https://www.youtube.com/watch?v=yJOIpyZplcU&list=RDyJOIpyZplcU&start_radio=1
Cal destacar, a part de la qualitat de les interpretacions de gent tan jove, l'amor i la cura amb què es va fer, tant la filmació de l'actuació com la qualitat del so, totalment en directe, a una presa única i a l'aire lliure. INSUPERABLE!!
Un altre miracle ocorregut al costat de Sedaví, al barri de La Torre de la ciutat de València, on tots els dies ocorre el miracle de la música... de jazz fonamentalment.
I com es mereixen el reconeixement per la seua tasca, ací van els noms dels protagonistes "miraculosos".
Bona feina, xicones i xicons!!
dijous, 25 de gener del 2018
Joan Saldaña i Pepe Zaragoza. Dos nous valencians que van amunt
Programa 414
Afortunadament el jazz valencià va guanyant terreny...al País Valencià, perquè fora de la seua terra fa temps que hi ha una quantitat relativament gran de valencians que va guanyant-se la vida molt dignament pel món amb un enorme prestigi (Ramon Cardo, Perico Sambeat, Albert Sanz, Francisco Blanco 'Latino', David Pastor, Jesús Santandreu, etc.).
En una conversa que varem mantenir fa ja algun temps amb el "Latino" (Sedajazz i "Latino": la història d'una iŀlusió - 1 i dos següents) el músic andalús "nacionalitzat" valencià des de menut (coses de l'emigració), ja parlava de que ens trobàvem ara amb la tercera generació de músics de jazz valencians.
Doncs bé, ja trauen el cap, i amb força, la quarta generació, gràcies a l'esforç de les anteriors, cal dir-ho, que s'han deixat la pell...i molts "duros" per consolidar un públic per al jazz contra l'"establishment" musical i l'altre, que encara consideraven (consideren?) al jazz com una música "de segona". Esta gent no ha escoltat ni llegit coses de Bernstein, Stravinsky, Gershwin i molts més personatges "il·lustres i seriosos" que en entrar en contacte amb, o naixent de, les seues arrels (i sent "blancs i cults"), han mostrat el seu reconeixement per una música què, nascuda del "ghetto" negre fa poc més de cent anys, ha tingut una evolució meteòrica cremant etapes amb una enorme velocitat i aprenent també del "músics seriosos occidentals", per convertir una música, inicialment reduïda a la gent negra nord-americana, en quelcom que ha conquerit el món. També el País Valencià.
Les dues mostres que podem escoltar hui són una demostració (més) de que el jazz ha arribat per a quedar-se en la història de la música universal. Amb les "contaminacions" locals que sempre ha tingut -i tindrà- la música, totes les músiques, arreu del món.
Joan Saldaña, i Pepe Zaragoza, fregant la trentena o menys i amb un enorme bagatge de mescles (pop, rock, clàssica, etc.) han tret els seus primers discos de jazz. En ells hi ha, de entrada, una enorme solvència tècnica i una depurada inspiració, sense audàcies, sense escarafalls exhibicionistes, amb una enorme varietat estilística i un so molt agradable.
No sé, però em tem que no eixiran en los "40 principales" (m'agradaria equivocar-me...) però si algú de vosaltres vol escoltar una música fresca, agradable, actual, deuria fer-se amb els discos d'aquest dos xicots què, acompanyats de gent veterana, amics musicals i personals, han llençat la seua primera ampolla a la mar diguen-nos que han arribat, que estan ja ací i que estan per a quedar-se.
Per cert els discos es diuen: La plaça dels somnis de Pepe Zaragoza i Despertant el de Joan Saldaña
Afortunadament el jazz valencià va guanyant terreny...al País Valencià, perquè fora de la seua terra fa temps que hi ha una quantitat relativament gran de valencians que va guanyant-se la vida molt dignament pel món amb un enorme prestigi (Ramon Cardo, Perico Sambeat, Albert Sanz, Francisco Blanco 'Latino', David Pastor, Jesús Santandreu, etc.).
En una conversa que varem mantenir fa ja algun temps amb el "Latino" (Sedajazz i "Latino": la història d'una iŀlusió - 1 i dos següents) el músic andalús "nacionalitzat" valencià des de menut (coses de l'emigració), ja parlava de que ens trobàvem ara amb la tercera generació de músics de jazz valencians.
Doncs bé, ja trauen el cap, i amb força, la quarta generació, gràcies a l'esforç de les anteriors, cal dir-ho, que s'han deixat la pell...i molts "duros" per consolidar un públic per al jazz contra l'"establishment" musical i l'altre, que encara consideraven (consideren?) al jazz com una música "de segona". Esta gent no ha escoltat ni llegit coses de Bernstein, Stravinsky, Gershwin i molts més personatges "il·lustres i seriosos" que en entrar en contacte amb, o naixent de, les seues arrels (i sent "blancs i cults"), han mostrat el seu reconeixement per una música què, nascuda del "ghetto" negre fa poc més de cent anys, ha tingut una evolució meteòrica cremant etapes amb una enorme velocitat i aprenent també del "músics seriosos occidentals", per convertir una música, inicialment reduïda a la gent negra nord-americana, en quelcom que ha conquerit el món. També el País Valencià.
Les dues mostres que podem escoltar hui són una demostració (més) de que el jazz ha arribat per a quedar-se en la història de la música universal. Amb les "contaminacions" locals que sempre ha tingut -i tindrà- la música, totes les músiques, arreu del món.
Joan Saldaña, i Pepe Zaragoza, fregant la trentena o menys i amb un enorme bagatge de mescles (pop, rock, clàssica, etc.) han tret els seus primers discos de jazz. En ells hi ha, de entrada, una enorme solvència tècnica i una depurada inspiració, sense audàcies, sense escarafalls exhibicionistes, amb una enorme varietat estilística i un so molt agradable.
No sé, però em tem que no eixiran en los "40 principales" (m'agradaria equivocar-me...) però si algú de vosaltres vol escoltar una música fresca, agradable, actual, deuria fer-se amb els discos d'aquest dos xicots què, acompanyats de gent veterana, amics musicals i personals, han llençat la seua primera ampolla a la mar diguen-nos que han arribat, que estan ja ací i que estan per a quedar-se.
Per cert els discos es diuen: La plaça dels somnis de Pepe Zaragoza i Despertant el de Joan Saldaña
dijous, 7 de març del 2024
Eeeeh!! Que estem ací!!: Sedajazz Happy Band
Això volen dir les xiquetes i xiquets d'entre vuit i quinze anys que, conduïts per la mà atenta i amical de Francisco Blanco "Latino"(*), ens interpel·len des de l'Alqueria Coca, a Sedaví, fent-nos arribar la seua meravellosa música.
No es tracta de demostrar la seua vàlua tècnica, que la treballen, ni el seu art musical, que el tenen, sinó el seu entusiasme, el seu amor per la música. En aquest cas és jazz, un jazz encomanadís i alegre com correspon a la seua edat, però un cop que el verí de la música els ha entrat a les venes cadascuna d'eixes personetes seguirà el seu camí; en uns casos continuarà sent el jazz, clar, però això serà, per a altres, la porta d'entrada a un món meravellós, sense fronteres, car de músiques hi ha de tants tipus...
Ja són trenta-tres anys els que des de Sedaví està eixint, fornada rere fornada, un bon grapat de músics que en més d'un i més de dos casos han arribat a entrar al circuit professional mundial. No és cap exageració; la nòmina és extensa, sols heu d'entrar a la web de SEDAJAZZ i espigolar entre els discos editats per ells per veure noms consolidats al panorama professional.
No sé quantes d'estes promeses que escolteu al disc es faran professionals, en aquests moments això importa ben poc. No és tampoc, pense, l'aspiració de "Latino"(*). El que es vol, crec, és que eixe grapat de joves que ara estan a les beceroles de la música, sàpiguen gaudir d'ella i escampar la seua cultura musical allà on siguen... que falta fa. I que gaudeixen de fer-ho, clar: el gaudi de i amb la música és el principal objectiu. I l'assoleixen, tant que l'assoleixen!
Si escolteu el disc amb atenció i si veieu els vídeos de la gravació, feta a la mateixa Alqueria Coca, la seu de SEDAJAZZ, podreu fruir quasi tant com elles i ells del meravellós espectacle d'unes criatures que, llevant-se temps d'altres coses ara més de moda per a les criatures, perden/guanyen el temps anant a classes de música després d'eixir de l'escola. És un espectacle meravellós.
Espere que, algun dia, algun any, no sé quan, el treball que en favor de la música, de la cultura, fan la gent de SEDAJAZZ siga reconegut com es mereixen en tots els sentits i puguen eixir de la precarietat permanent amb què van passant els dies ells, i altres com ells en altres camps i amb el mateix entusiasme.
(*)En dir Francisco Blanco "Latino" vull personificar l'esforç seu, però també del grup de professores i professors que, amb ell i al seu voltant, fan eixa excel·lent feina.
Codi QR per veure els vídeos de la gravació
dijous, 24 d’octubre del 2024
Una sessió de "cool" amb Latino i Mark Nightingale - 2
La dècada dels anys cinquanta va ser un moment en què, després de les grans innovacions estilístiques del be-bop, amb cascades vertiginoses de notes i músiques "furioses" en comparació al que s'havia fet fins aquell moment al jazz, un grapat de músics, majoritàriament blancs -Stan Getz, Chet Baker, Lee Konitz, Gerry Mulligan i la important aportació tècnica musical de Gil Evans com a arranjador- varen aportar una nova forma que batejaren com a "cool" (fresc, en anglés).
Cal dir que, estilísticament, la principal aportació segurament a aquesta innovació va eixir de la col·laboració
entre Gil Evans i Miles Davis, que en un grapat de gravacions, inclosa
la comercialment publicada com "The Birth Of The Cool", l'any 1950,
varen assenyalar un cert "cànon" que amb les aportacions estilístiques
d'instrumentistes com l'homenatjat a la gravació que escoltem, Gerry
Mulligan, amb un so avellutat, net, sense vibrato, varen dibuixar un panorama de nous sons que, en certa mesura, volien acostar-se a les coordenades sonores i tècniques musicals, com el contrapunt, amplament utilitzades per la música clàssica occidental.
Malgrat
el que he dit respecte als músics blancs, cal dir que la formació més
paradigmàtica -i més duradora- d'aquest esquema va ser un grup de quatre músics negres, el Modern Jazz Quartet (Milt Jackson, John Lewis, Kenny Clarke, Ray Brown, amb lleugeres variacions) que va mantindre l'estil i el prestigi al llarg de quatre dècades, de 1952 fins al 1993, com a formació senyera de la història del jazz.
L'aportació
innovadora de Gerry Mulligan, una de les moltes que va tindre al llarg
d'una llarga i fructífera trajectòria, del quartet sense piano, va ser
la que li va donar el prestigi i la fama inicial i és en aquesta
formació que s'han inspirat Francisco Blanco "Latino" i Mark Nightingale en la forma de la seua segona etapa amb el trombonista Bob Brookmeyer.
El disc que acabarem d'escoltar hui és una mostra paradigmàtica del que da ser (és) l'estil "cool", que ha quedat com una de les formes "clàssiques" de jazz que manté la seua vigència.
Una més del "Latino".
dijous, 9 de juny del 2016
Una petita obra mestra feta per un grup d'amics "de tota la vida": HornFlakes
Programa 341
Quan un grup de músics de jazz es coneixen des de fa un grapat de temps, toquen o han tocat junts sovint o, senzillament s'"entenen" bé, no cal de grans assajos ni de hores i hores per coordinar-se i entendre's. Aquest és el cas del disc que, parcialment, anem a escoltar hui.
Sota la titularitat de la SEDAJAZZ BIG BAND aneu a escoltar un disc anomenat "Horn Flakes". Gravat els nadals de l'any 2011/2012 quan, com ens conta el Latino, aprofitant que en ser festes la gent s'acosta per casa, es varen ajuntar en l'estudi de gravació i en dues estones i mitja, com qui diu, varen treure un disc on la solidesa del so, un so compacte i potent alhora, que amb fragments on els solos deixen palesa la qualitat dels instrumentistes, deixen en la oïda, en acabar la seua escolta, una sensació de plenitud i bona música que ja volgueren moltes orquestres que estan tocant junts molt de temps no aconsegueixen deixar.
Sota la mestria com a compositors de dos dels valencians més universals que tenim, Jesús Santandreu i Perico Sambeat, la participació de una llista del bo i millor del jazz valencià, escampats arreu del món o que treballa per estes terres,i l'impuls de l'inevitable Francisco Blanco "Latino", el cordobés més valencià que conec, es va crear aquest disc, una peça que és una autèntica joieta que recomane que s'escolte amb calma i més d'una vegada, és a dir, compreu-vos-el ;-)
Quan un grup de músics de jazz es coneixen des de fa un grapat de temps, toquen o han tocat junts sovint o, senzillament s'"entenen" bé, no cal de grans assajos ni de hores i hores per coordinar-se i entendre's. Aquest és el cas del disc que, parcialment, anem a escoltar hui.
Sota la titularitat de la SEDAJAZZ BIG BAND aneu a escoltar un disc anomenat "Horn Flakes". Gravat els nadals de l'any 2011/2012 quan, com ens conta el Latino, aprofitant que en ser festes la gent s'acosta per casa, es varen ajuntar en l'estudi de gravació i en dues estones i mitja, com qui diu, varen treure un disc on la solidesa del so, un so compacte i potent alhora, que amb fragments on els solos deixen palesa la qualitat dels instrumentistes, deixen en la oïda, en acabar la seua escolta, una sensació de plenitud i bona música que ja volgueren moltes orquestres que estan tocant junts molt de temps no aconsegueixen deixar.
Sota la mestria com a compositors de dos dels valencians més universals que tenim, Jesús Santandreu i Perico Sambeat, la participació de una llista del bo i millor del jazz valencià, escampats arreu del món o que treballa per estes terres,i l'impuls de l'inevitable Francisco Blanco "Latino", el cordobés més valencià que conec, es va crear aquest disc, una peça que és una autèntica joieta que recomane que s'escolte amb calma i més d'una vegada, és a dir, compreu-vos-el ;-)
dijous, 2 de març del 2023
Feliç 30é Aniversari i llarga vida SEDAJAZZ!!
És amb una enorme alegria que us oferim el programa de hui.
No sempre una aventura com la del col·lectiu SEDAJAZZ arriba, no sense haver passat les aventures i desventures corresponents, a la seua Ítaca...30 anys després.
En aquest cas sembla que, darrerament, les coses van arreglant-se i la estabilitat del projecte s'ha consolidat, donant-li'ls una vida menys atzarosa.
Per celebrar-ho han passat tot l'any 2022 amb diverses i variades activitats que varen culminar amb el concert que -OH, MIRACLE!!- va retransmetre ÀPunt, que podreu veure escanejant el codi QR que figura en esta pàgina, amb una plantilla de luxe on es trobaven gran part de les persones que han col·laborat amb SEDAJAZZ al llarg d'esta llarga travessia. Gent com Perico Sambeat, Jesús Santandreu, Vicente Macián, David Pastor o Kontxi Lorente per esmentar una quants, i la coŀlaboració estelar de Sole Giménez, habitual en moltes de les activitats de SEDAJAZZ i copartícip en concerts, normalment en la mateixa forma que en aquest disc, amb la Big Band de Sedajazz. Destacar l'exceŀlent arranjament que de la cançò de la Sole Giménez, Alma de Blues, va fer Jesús Santandreu, que és el que s'escolta.
Contraportada del llibret del disc, amb el codi QR per veure el concert complet
Contraportada del llibret del disc, amb el codi QR per veure el concert complet
Com que el disc és una perfecta expressió del que va passar el 18 de desembre del 2022 al Teatre Principal de València, no cal dir molt més. Sols cal escoltar-lo.
Un cop més, ens alegra poder difondre l'excel·lent treball d'aquest col·lectiu que, amb l'empenta incansable del seu "Deus ex Machina", Francisco Blanco "Latino", que, a hores d'ara, ja porta publicats sota el seu segell uns 120 treballs discogràfics de gent molt variada, però sempre amb un enorme compromís amb la qualitat i la excel·lència, que sense la tasca de SEDAJAZZ, molt probablement, no haurien pogut expressar-se artísticament de manera professional.
MOLTES GRÀCIES "LATINO" I QUE TOT CONTINUE RODANT!!
La Alqueria Coca, de Sedaví, seu de SEDAJAZZ
dijous, 2 de juliol del 2026
La pedrera de SEDAJAZZ: El futur
Si hi ha un projecte del qual està satisfet Francisco Blanco "Latino" és de poder treure, de tant en tant, un disc amb la música que, després del treball a les classes de l'Alqueria Coca, es grava una actuació en directe, que resta com a testimoni per a la història de SEDAJAZZ, un pas més, una fita més acomplida.
Després alguna gent continuarà la seua trajectòria ampliant coneixements arreu del món, d'altres continuaran conreant la música en un àmbit més pròxim i d'altres, de tota manera, no oblidaran mai el seu pas per eixe lloc, ni les companyes i companys amb les i els quals varen fer junts uns anys de travessia pel camí de la música. El que han aprés en aquell lloc de La Torre no l'oblidaran mai i, a més, en tot cas, sabran degustar la música com no ho podran fer aquells que no han anat per enllà, ni l'ambient de respecte entre gent d'edats diverses, inclosos gent de set anys ... i jubilats que passen també per l'alqueria per a poder gaudir del que, per raons diverses, no veren poder gaudir en temps anteriors i ara recuperen "el temps perdut": ací el "troben".
Poc puc afegir a tot el que des d'este programa s'ha dit de la tasca que es fa a SEDAJAZZ. Poc a afegir a la tasca que Francisco Blanco "Latino" i el selecte grup de professores i professors que, amb tot l'amor per la música -de jazz en este cas, però no sols- dediquen els seus esforços i saber musical per a transmetre'l a la jovenalla que hi acudeix.
La hercúlia tasca que fan per mantindre, sense un recolzament important de les institucions públiques, per obrir cada dia les portes de les aules gratant els diners de sota les pedres no ha estat encara reconegut, com cal, per la gent de l'"establishment" valencià, per consolidar un projecte que descansa en uns pocs muscles.
Tant de bo que, algun dia, no sé quan, això canvie i l'estabilitat d'un projecte engrescador com pocs estiga assegurada.
Hui, al programa dels Camins de la Música, podreu escoltar, en gravacions en directe portades al disc, el testimoni dels dos grups de gent més "important de SEDAJAZZ": les personetes d'entre set a tretze anys i les de catorze fins a divuit i poc més; és a dir, EL FUTUR DE LA MÚSICA DE JAZZ AL PAÍS VALENCIÀ.
Moltes gràcies, gent de l'Alqueria Coca i PER MOLTS ANYS; i ja en duen TRENTA-CINC!!.
dijous, 14 d’abril del 2016
Albert Sanz. Un emigrant amb les arrels clares - 1
Programa 334
No sempre es pot escoltar tota la música amb el plaer i l'interés que m'ha despertat el disc que sota el títol de "L'Emigrant" varen treure a la llum l'any passat l'Albert Sanz, pianista, arranjador i compositor de la majoria dels temes, menys dos, acompanyat per la Big Band de Sedajazz, vestida amb les seues millors gales per a l'ocasió.
Enorme varietat d'ambients, d'estils,amb la intervenció en solos excel·lents de la "plana major" del cau de Sedajazz amb Toni Belenguer, Voro García, Vicente Macián, "Latino" Blanco, i altres més fins a una secció de vent de 14 persones, on s'inclou el jove valor Víctor Jiménez, que va ser protagonista de l'anterior programa. Tot això adobat amb col·laboracions de luxe com la del cantaor valencià Carles Dénia i la cantant hindú Ganavya Doraiswamy, que ha caigut per ací gràcies a la presència de la Berklee a València, entre altres, han arrodonit un disc què, ho dic clarament, és el que més m'ha agradat de la fornada 2015 del segell de Sedajazz què, amb gran esforç i ganes, va traient el "Latino" i la seua gent, treballant per la difusió del jazz -i altres músiques- per estes terres valencianes.
He esmentat els acompanyants, però no havia dit res encara del titular del disc; un instrumentista que ha tingut l'oportunitat de treballar amb lluminàries del jazz mundial i que ha quallat en un pianista, compositor i arranjador sòlid, inspirat, que té una elegància quan es posa al teclat com no és fàcil trobar. L'Albert Sanz, per edat, ara no és ni jove ni vell, però per qualitat interpretativa m'ha captivat sempre que he tingut l'oportunitat d'escoltar-lo fent gala d'una gran maduresa artística.
El disc que presentem entre el programa de hui i el següent no ha fet més que confirmar les sensacions que es tenen quan es té l'oportunitat d'escoltar-lo en directe. Tant se'n dóna que siga ell solista com que, de forma acurada i respectuosa, siga l'acompanyant d'algun altre. L'elegància i la solidesa de la seua forma de tocar es fa palesa en tot moment.
Escolteu -i compreu-vos!- el disc. Serà un petit tresor que tindreu a casa.
No sempre es pot escoltar tota la música amb el plaer i l'interés que m'ha despertat el disc que sota el títol de "L'Emigrant" varen treure a la llum l'any passat l'Albert Sanz, pianista, arranjador i compositor de la majoria dels temes, menys dos, acompanyat per la Big Band de Sedajazz, vestida amb les seues millors gales per a l'ocasió.
Enorme varietat d'ambients, d'estils,amb la intervenció en solos excel·lents de la "plana major" del cau de Sedajazz amb Toni Belenguer, Voro García, Vicente Macián, "Latino" Blanco, i altres més fins a una secció de vent de 14 persones, on s'inclou el jove valor Víctor Jiménez, que va ser protagonista de l'anterior programa. Tot això adobat amb col·laboracions de luxe com la del cantaor valencià Carles Dénia i la cantant hindú Ganavya Doraiswamy, que ha caigut per ací gràcies a la presència de la Berklee a València, entre altres, han arrodonit un disc què, ho dic clarament, és el que més m'ha agradat de la fornada 2015 del segell de Sedajazz què, amb gran esforç i ganes, va traient el "Latino" i la seua gent, treballant per la difusió del jazz -i altres músiques- per estes terres valencianes.
He esmentat els acompanyants, però no havia dit res encara del titular del disc; un instrumentista que ha tingut l'oportunitat de treballar amb lluminàries del jazz mundial i que ha quallat en un pianista, compositor i arranjador sòlid, inspirat, que té una elegància quan es posa al teclat com no és fàcil trobar. L'Albert Sanz, per edat, ara no és ni jove ni vell, però per qualitat interpretativa m'ha captivat sempre que he tingut l'oportunitat d'escoltar-lo fent gala d'una gran maduresa artística.
El disc que presentem entre el programa de hui i el següent no ha fet més que confirmar les sensacions que es tenen quan es té l'oportunitat d'escoltar-lo en directe. Tant se'n dóna que siga ell solista com que, de forma acurada i respectuosa, siga l'acompanyant d'algun altre. L'elegància i la solidesa de la seua forma de tocar es fa palesa en tot moment.
Escolteu -i compreu-vos!- el disc. Serà un petit tresor que tindreu a casa.
dijous, 12 de setembre del 2024
L'aigua de Sedaví i la música: David Pastor - 1
Programa 684
Igual que alguns grans balnearis se'n vanen de les qualitats medicinals de les seues aigües, sembla que l'aigua de Sedaví té alguna propietat musical. Pense que a eixe municipi de l'Horta Sud podrien fer-ne un altre balneari per a persones aspirants a excel·lir en la música. Ben pensat ja el tenen, se'n diu SEDAJAZZ i entre la seua abundant collita d'excel·lents músics hi ha un trompeta: s'anomena David Pastor, i encara que no hi va néixer per raons accidentals, la seua infantesa i joventut es va desenvolupar a eixa localitat. I bevent de la seua aigua, clar!
Nascut l'any 1974 a una localitat alemanya, va ser a Sedaví on va rebre les beceroles de la música a la Banda de la Societat Santa Cecília. Va rebre l'ensenyament musical del, segons destaca ell, excel·lent trompetista i pedagog musical Manuel López, familiar seu. Posteriorment va seguir els camins habituals: Conservatoris Superiors de València, de Castelló i el municipal de Barcelona per a, segons diu ell, "etiquetar els seus coneixements" (!).
No es va reduir el seu aprenentatge al saber musical "etiquetat", perquè per allà, per Sedaví, hi era -i encara hi és!- un cordovès establit al poble que, malgrat haver estat criat amb "flamenquitos" ha estat el jazz el seu aliment musical per excel·lència. El contacte amb Francisco Blanco "Latino" va ser, sembla, decisiu per a la definitiva carrera del trompetista David Pastor, coincidint la seua trobada amb les primeres passes d'eixa institució tan fructífera que és SEDAJAZZ.
El trompetista sedavienc va resultar ser un esperit inquiet, i lluny de quedar-se quiet en l'àmbit del jazz o en el seu coneixement d'estils més acadèmics, va espigolar per entremig de totes les músiques que estaven al seu abast, treballant i estudiant amb gent de la més variada tipologia: professors solistes d'il·lustres orquestres internacionals com Jim Pandolfi, de la Metropolitan de Nova York entre altres o Michael P.Mossman i Claudio Roditti entre els solistes de trompeta de jazz...
I arribada l'hora de treballar no hi ha camp que rebutge, car tant li val Presuntos Implicados/Sole Giménez com Michael Bubblé, Miguel Poveda, Santiago Auserón, Armando Manzanero, Lolita o, evidentment, tota la nòmina (o quasi) de músics de jazz de l'estat destacats i un bon grapat de coneguts solistes internacionals que podreu trobar en la bio de la seua web. Tot això sense oblidar els seus treballs amb orquestres simfòniques vàries. Un "tot-terreny" que, a més, treballa com a professor titular de trompeta de grau superior a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) a Barcelona, on resideix des de fa algun temps, donant-li temps, encara, per dirigir la formació en jazz de l'UJI de Castelló i quatre cosetes més...
Musicalment, la seua ubicació en el jazz és... (?); bé, deixem-ho córrer... Hi ha alguna crítica especialitzada que el situa en el Hard-Bop o el multifacètic camp del Post-Bop. Etiquetes...
El disc que escoltareu al programa s'anomena "Time Lapse" i, tal com expressa el títol, és un acostament a conegudes peces "clàssiques" d'una època, l'època romàntica arribant fins a començament del segle XX: des de Saint-Saëns a Falla o Rodrigo, passant per Lorca, o Satie, amb uns sensibles i respectuosos arranjaments del pianista al disc, Francesc Capella, amb l'acompanyament del contrabaixista Thomas Kent Warburton i tot embolcallat per una sèrie de solistes de l'Orquestra del Royal Opera House del Covent Garden de Londres. Tots plegats acaronen amb una enorme sensibilitat les estimades notes d'unes músiques de segur conegudes per gent no necessàriament oberta a eixe estil de música, adobades amb unes estilitzades intervencions jazzístiques que ni deformen ni emmascaren les notes de la partitura original, acostant-les a públics actuals que s'estimen el jazz.
Un difícil equilibri que resulta virtuós en les mans de David Pastor i els seus companys. Un David Pastor que es llueix en les delicades intervencions jazzístiques... i en les altres.
Però continuarem amb ell al pròxim programa.
Igual que alguns grans balnearis se'n vanen de les qualitats medicinals de les seues aigües, sembla que l'aigua de Sedaví té alguna propietat musical. Pense que a eixe municipi de l'Horta Sud podrien fer-ne un altre balneari per a persones aspirants a excel·lir en la música. Ben pensat ja el tenen, se'n diu SEDAJAZZ i entre la seua abundant collita d'excel·lents músics hi ha un trompeta: s'anomena David Pastor, i encara que no hi va néixer per raons accidentals, la seua infantesa i joventut es va desenvolupar a eixa localitat. I bevent de la seua aigua, clar!
Nascut l'any 1974 a una localitat alemanya, va ser a Sedaví on va rebre les beceroles de la música a la Banda de la Societat Santa Cecília. Va rebre l'ensenyament musical del, segons destaca ell, excel·lent trompetista i pedagog musical Manuel López, familiar seu. Posteriorment va seguir els camins habituals: Conservatoris Superiors de València, de Castelló i el municipal de Barcelona per a, segons diu ell, "etiquetar els seus coneixements" (!).
No es va reduir el seu aprenentatge al saber musical "etiquetat", perquè per allà, per Sedaví, hi era -i encara hi és!- un cordovès establit al poble que, malgrat haver estat criat amb "flamenquitos" ha estat el jazz el seu aliment musical per excel·lència. El contacte amb Francisco Blanco "Latino" va ser, sembla, decisiu per a la definitiva carrera del trompetista David Pastor, coincidint la seua trobada amb les primeres passes d'eixa institució tan fructífera que és SEDAJAZZ.
El trompetista sedavienc va resultar ser un esperit inquiet, i lluny de quedar-se quiet en l'àmbit del jazz o en el seu coneixement d'estils més acadèmics, va espigolar per entremig de totes les músiques que estaven al seu abast, treballant i estudiant amb gent de la més variada tipologia: professors solistes d'il·lustres orquestres internacionals com Jim Pandolfi, de la Metropolitan de Nova York entre altres o Michael P.Mossman i Claudio Roditti entre els solistes de trompeta de jazz...
I arribada l'hora de treballar no hi ha camp que rebutge, car tant li val Presuntos Implicados/Sole Giménez com Michael Bubblé, Miguel Poveda, Santiago Auserón, Armando Manzanero, Lolita o, evidentment, tota la nòmina (o quasi) de músics de jazz de l'estat destacats i un bon grapat de coneguts solistes internacionals que podreu trobar en la bio de la seua web. Tot això sense oblidar els seus treballs amb orquestres simfòniques vàries. Un "tot-terreny" que, a més, treballa com a professor titular de trompeta de grau superior a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) a Barcelona, on resideix des de fa algun temps, donant-li temps, encara, per dirigir la formació en jazz de l'UJI de Castelló i quatre cosetes més...
Musicalment, la seua ubicació en el jazz és... (?); bé, deixem-ho córrer... Hi ha alguna crítica especialitzada que el situa en el Hard-Bop o el multifacètic camp del Post-Bop. Etiquetes...
El disc que escoltareu al programa s'anomena "Time Lapse" i, tal com expressa el títol, és un acostament a conegudes peces "clàssiques" d'una època, l'època romàntica arribant fins a començament del segle XX: des de Saint-Saëns a Falla o Rodrigo, passant per Lorca, o Satie, amb uns sensibles i respectuosos arranjaments del pianista al disc, Francesc Capella, amb l'acompanyament del contrabaixista Thomas Kent Warburton i tot embolcallat per una sèrie de solistes de l'Orquestra del Royal Opera House del Covent Garden de Londres. Tots plegats acaronen amb una enorme sensibilitat les estimades notes d'unes músiques de segur conegudes per gent no necessàriament oberta a eixe estil de música, adobades amb unes estilitzades intervencions jazzístiques que ni deformen ni emmascaren les notes de la partitura original, acostant-les a públics actuals que s'estimen el jazz.
Un difícil equilibri que resulta virtuós en les mans de David Pastor i els seus companys. Un David Pastor que es llueix en les delicades intervencions jazzístiques... i en les altres.
Però continuarem amb ell al pròxim programa.
dijous, 16 de maig del 2024
Tutti frutti de jazz: Screaming Pillows i el cau Sedajazz
NOTA: Per un problema tècnic, sense recuperació possible, l'àudio del programa es va fer malbé. Per a pal·liar aquest problema us posem l'enllaç que al YouTube té la música comentada al programa.
L'Alqueria Coca, seu de SEDAJAZZ no deixa de parir fills i filles. Com una mare prolífica, la seua fecunditat no en té límits.
La penúltima fornada de gent jove eixida de l'Alqueria, junt amb algun amic més, va estar treballant de valent durant la pandèmia. Varen treballar tant i tan bé que, sense quasi adonar-se, ja tenien un bon grapat de peces gravades ací i enllà. Calia, doncs, decidir què fer amb tot aquell material. El punt final ideal seria treure un disc, un CD que fora el testimoni físic d'aquella creativitat, però una cosa era ajuntar-se un dia i gravar coses i altra l'edició d'un disc: per arribar a què es convertira eixa idea en un producte físic calia un grapadet de diners...
El sistema de micromecenatge, via Verkami, va ser on trobaren la solució. Com en alguns temes hi havia hagut la col·laboració de gent veterana varen pensar -dic jo- en treure un segon disc on estigueren els treballs on havien col·laborat alguns dels veterans que rodaven per, o estaven a, la SEDAJAZZ. Òbviament, Francisco Blanco "Latino", "Deus ex Machina" de Sedajazz no estava lluny (flauta, saxo baríton i soprano), Víctor Carrascosa (trompeta), Paco Fernández (trompeta) i Ferran Verdú Pons (trombó). Per a l'ocasió s'anomenaren els "The Liao Brass".
Amb tot això i l'èxit del Verkami va poder eixir a llum un doble CD etiquetat com a "Screaming Pillows, Vol. 1 i Screaming Pillows & The Liao Brass".
L'àlbum els va quedar tan bé que varen guanyar el Premi Carles Santos del 2020 al millor disc de jazz. El premi era merescut.
Un grapat de peces, composicions totes originals -i els arranjaments també- de gent molt jove, que exploren, indaguen, fan explotar la seua creativitat, passejant-se per la pràctica totalitat dels estils del jazz posteriors al "bebop", amb incursions estilístiques d'allò més variat i un marcat ritme "rocker" en un grapat de peces, producte, crec, de l'edat dels intèrprets. Tot això amarat amb pinzellades "free", "llatí", "flamenc" i amb una superba peça que demostra la interiorització de l'ànima més profunda del jazz, un "blues", que deixa clar que amb els seus pocs anys, l'Alqueria Coca ha sabut dur-los pels camins del jazz més autèntic i seminal, sense que això els tallara les ales per a volar a l'aire lliure de la modernitat.
Els noms dels membres de Screaming Pillows són:
Juan Saus (saxo alt)
Xavi Maldonado (saxo soprano, tenor i clarinet baix)
Roque García (saxo tenor)
Vicent Lloret Adrover (trombó)
Bernat Cucarella (vibràfon i sintetitzador)
Pablo Rizo (piano i teclats)
Borja Flores (contrabaix i baix elèctric)
Hugo Barrio (bateria)
Alguns d'ells ja roden amb grup propi, però n'estic segur que, a no tardar massa, ens donaran més fruits de la seua creativitat.
Quedeu-vos amb els seus noms.
_________________________________________________
Enllaç als videos fets en les gravacions de vàries de les peces
dijous, 11 de juliol del 2019
Sting, Police: dues paraules unides i versionades per Konxi Lorente i Sonnica Yepes
Programa 475
Al programa de hui anem a escoltar la Kontxi Lorente en una altra vessant artística. Ací el protagonisme -aparent-, en haver una veu pel mig que és "acompanyada" pel piano de la Kontxi, rau en la veu de Sonnica Yepes, una molt bona veu per cert, de la qual no teníem notícia, però que demostra la seua qualitat i swing en aquest disc en el que, en realitat, fa duo amb el piano. A més a més, els arranjaments són tots de la pianista navarresa en un excel·lent treball que ens porta les conegudes cançons dels "Police/Sting" en una versió jazzística.
La Sonnica és nascuda a Alemanya de pares espanyols i al seu país nadiu ja té una certa carrera feta. Ara es deixa caure per estes terres mediterrànies, molt ben acompanyada per una "valenciana recent", de la colla de SEDAJAZZ, segell al qual pertany el disc.
La feina dels arranjaments, segons se mire, no haurà estat massa "difícil" -el donar-li un caire jazzer a les cançons- perquè és cosa sabuda el deute que Sting ha reconegut sempre al jazz, com a una de les seues principals influències en composar les conegudes peces què, tant en solitari com quan estava amb els Police, tant d'èxit han tingut.
En algun cas, la força de les precioses cançons de Sting no pot ser amagada i la peça és fàcilment reconeguda, car sols se li fa un lleu embolcall jazzístic (normalment més en la interpretació vocal que al piano). En altres ocasions la imaginació de la Kontxi força un poc més la mà, però sempre resulta un experiment agradable. Es pot fer un mal arranjament jazzístic d'una cançò de Sting? Potser sí, però no per una saviesa musical com la de la Kontxi Lorente.
Una agradable i molt estiuenca sorpresa. Esperem nous discos de les dues. De l'una ja en tenim, amb el de hui, tres escoltats al programa; la Sonnica Yepes s'"estrena" amb nosaltres hui.
Les col·laboracions que han trobat per al disc són excel·lents: Toni Belenguer, Trombó, Bertrand Kientz, Guitarra (un vell conegut de la Sonnica), Tere Nuñez, Percussió corporal (excel·lent treball el seu) i l'amic
Fco. Latino Blanco al Saxo baríton.
Per cert, el disc es diu com el darrer disc dels Police, però en castellà: Sincronicidad, d'on es treuen els temes. Un homenatge.
Gràcies per la música i bona sort a les dues.
Al programa de hui anem a escoltar la Kontxi Lorente en una altra vessant artística. Ací el protagonisme -aparent-, en haver una veu pel mig que és "acompanyada" pel piano de la Kontxi, rau en la veu de Sonnica Yepes, una molt bona veu per cert, de la qual no teníem notícia, però que demostra la seua qualitat i swing en aquest disc en el que, en realitat, fa duo amb el piano. A més a més, els arranjaments són tots de la pianista navarresa en un excel·lent treball que ens porta les conegudes cançons dels "Police/Sting" en una versió jazzística.
La Sonnica és nascuda a Alemanya de pares espanyols i al seu país nadiu ja té una certa carrera feta. Ara es deixa caure per estes terres mediterrànies, molt ben acompanyada per una "valenciana recent", de la colla de SEDAJAZZ, segell al qual pertany el disc.
La feina dels arranjaments, segons se mire, no haurà estat massa "difícil" -el donar-li un caire jazzer a les cançons- perquè és cosa sabuda el deute que Sting ha reconegut sempre al jazz, com a una de les seues principals influències en composar les conegudes peces què, tant en solitari com quan estava amb els Police, tant d'èxit han tingut.
En algun cas, la força de les precioses cançons de Sting no pot ser amagada i la peça és fàcilment reconeguda, car sols se li fa un lleu embolcall jazzístic (normalment més en la interpretació vocal que al piano). En altres ocasions la imaginació de la Kontxi força un poc més la mà, però sempre resulta un experiment agradable. Es pot fer un mal arranjament jazzístic d'una cançò de Sting? Potser sí, però no per una saviesa musical com la de la Kontxi Lorente.
Una agradable i molt estiuenca sorpresa. Esperem nous discos de les dues. De l'una ja en tenim, amb el de hui, tres escoltats al programa; la Sonnica Yepes s'"estrena" amb nosaltres hui.
Les col·laboracions que han trobat per al disc són excel·lents: Toni Belenguer, Trombó, Bertrand Kientz, Guitarra (un vell conegut de la Sonnica), Tere Nuñez, Percussió corporal (excel·lent treball el seu) i l'amic
Fco. Latino Blanco al Saxo baríton.
Per cert, el disc es diu com el darrer disc dels Police, però en castellà: Sincronicidad, d'on es treuen els temes. Un homenatge.
Gràcies per la música i bona sort a les dues.
dijous, 20 de desembre del 2018
Els menuts de SEDAJAZZ
Programa 447
La comentarista musical Marta Ramón, què ha treballat molt de temps a SEDAJAZZ fa al disc un comentari que crec que diu tot allò que voldria dir. Tan sols afegir que, per la meua part, el fer aquest programa, el posar esta música és una forma d'homenatge a SEDAJAZZ i al seu "Deus ex Machina", Francisco Blanco "Latino".
Es van atrevir a jugar amb una música que els desafiava més enllà de com abraçar amb les mans els seus instruments. Es van atrevir a jugar amb una música que els ensenyaria a caminar d'una manera diferent i a viure el desconcert de la llibertat. En aquesta trobada infantil, en el qual hi havia personetes que tocaven més que parlaven, van sembrar la idea que la Sedajazz Kids Band podia pujar la imaginació al vagó del swing per gaudir junts d'un viatge en el temps. I sentir junts que aquesta música consisteix a escoltar, a compartir, a viure la il·lusió de cercar la teva pròpia veu. I elles, ells, sense filtres, en aquesta aventura han estat sempre generosos regalant-nos tot el que tenien. Ells i elles, partint de la puresa dels seus dies, han demostrat que gaudir i aprendre era el motor de cada assaig, i de cada nou escenari. Durant aquests anys, han respirat la música creixent a través d'ella, sent brillantor d'aquesta naturalesa humana plena de melodies, i demostrant que una veu en la trobada d'altres va molt més enllà de la suma dels sons. Així, atrevint-se a jugar, a ser nens músics, han creat un record que els acompanyarà sempre perquè puguin escoltar la imatge de la seva infància i no perdre la certesa que, quan cuides de la llavor, allò que brolla sempre sorprèn.
Marta Ramón
La comentarista musical Marta Ramón, què ha treballat molt de temps a SEDAJAZZ fa al disc un comentari que crec que diu tot allò que voldria dir. Tan sols afegir que, per la meua part, el fer aquest programa, el posar esta música és una forma d'homenatge a SEDAJAZZ i al seu "Deus ex Machina", Francisco Blanco "Latino".
Es van atrevir a jugar amb una música que els desafiava més enllà de com abraçar amb les mans els seus instruments. Es van atrevir a jugar amb una música que els ensenyaria a caminar d'una manera diferent i a viure el desconcert de la llibertat. En aquesta trobada infantil, en el qual hi havia personetes que tocaven més que parlaven, van sembrar la idea que la Sedajazz Kids Band podia pujar la imaginació al vagó del swing per gaudir junts d'un viatge en el temps. I sentir junts que aquesta música consisteix a escoltar, a compartir, a viure la il·lusió de cercar la teva pròpia veu. I elles, ells, sense filtres, en aquesta aventura han estat sempre generosos regalant-nos tot el que tenien. Ells i elles, partint de la puresa dels seus dies, han demostrat que gaudir i aprendre era el motor de cada assaig, i de cada nou escenari. Durant aquests anys, han respirat la música creixent a través d'ella, sent brillantor d'aquesta naturalesa humana plena de melodies, i demostrant que una veu en la trobada d'altres va molt més enllà de la suma dels sons. Així, atrevint-se a jugar, a ser nens músics, han creat un record que els acompanyarà sempre perquè puguin escoltar la imatge de la seva infància i no perdre la certesa que, quan cuides de la llavor, allò que brolla sempre sorprèn.
Marta Ramón
dijous, 21 de novembre del 2024
Un music italià de jazz s'enamora del flamenc: Yuri Storione
No és d'ara. Des dels temps pioners dels "Jazz Flamenco" de Pedro Iturralde, gravats en 1968 y 1959, encara que editats a Espanya en 1974, la publicació de discos en els que es tractava de extreure el suc del flamenc i fusionar-lo amb el jazz post bebop han anat augmentant en quantitat i en qualitat. Musics com el pianista gadità Chano Dominguez i l'empenta renovadora del conjunt de Paco de Lucia -que ja havia participat, molt jovenet, als discos de l'Iturralde- varen suposar la definitiva fita per a que s'obriguera la porta a molts variats intents de fusió jazz-flamenc, no sempre reeixits.
Caldria destacar, per al meu gust, el Flamenco Big Band, del nostre Perico Sambeat, de l'any 2008, o el darrer del 2023, Roneando, on la seua mestria en el llenguatge jazzístic i la perfecta assimilació dels ritmes flamencs li han fet treure dues obres exemplars en aquest camp.
No han estat sols els músics de per ací el qui han tractar d'acostar-se al flamenc, d'una forma més o menys afortunada, destacant composicions de Chick Corea, que va actuar en diverses ocasions amb Paco de Lucía, i el "Sketches of Spain" del duo Gil Evans/Miles Davis entre les obres més conegudes.
Hui en dia són multitud els musics de fora de les nostres fronteres que han estat atrets pel flamenc; és el cas del nostre protagonista de hui, el pianista italià Yuri Storione (Sicilia 1993), que després de haver gravat -i actuat- amb Perico Sambeat fa alguns anys, ara ens lliura un disc on la seua proximitat al flamenc se'ns mostra amb total nitidesa, acoblant als seus ritmes una destacada facilitat improvisadora i una tècnica pianística neta, acollidora, que enganxa des del primer moment.
Al disc Brisa Andaluza compta amb l'acompanyament de flauta, contrabaix, bateria, palmes i la intervenció d'una cantant en la peça més típicament jazzística del disc. Un disc que s'escolta amb molt de gust i que deixa molt bon sabor de boca.
Caldrà seguir la pista d'aquest pianista italià, publicat per la incansable "Sedajazz Records"
___________________________________________________
No podem deixar sense esmentar el desastre produit a les instaŀlacions de Sedajazz a les darreres inundacions del 29 d'octubre d'enguany. Des d'ací volem enviar-li a Latino i tota la seua colla el nostre afecte i els desitjos d'una pronta tornada a la (dessitjable) normalitat, pel bé de la nostra cultura musical, per a la qual l'esforç de Sedajazz, des de la seua posició de franctiradors, ens resulta imprescindible. I per a les persones que ens han deixat en aquest terrible drama, el nostre afectuós record.
Molt d'ànim, bona gent!!
dijous, 18 de juny del 2026
A punt d'explotar: Martina Sabariego
Nascuda a Xirivella l'any 1998, va començar a set anys els seus estudis musicals al conservatori de la veïna localitat de Torrent. Aixina va començar una fulgurant i intensa carrera d'aprenentatges Martina Sabariego.
La cosa va començar amb la guitarra clàssica, on va treure el Premi Extraordinari d'interpretació Clàssica al Conservatori de Torrent. Afortunadament, la cosa va continuar a la prestigiosa ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), arrodonint els seus estudis de grau en Composició Clàssica Contemporània (quina denominació!), treball de cloenda dels quals em sembla que és la primera obra que se sent al programa: "Dasein".
El final dels seus estudis a Barcelona varen coincidir amb la maleïda pandèmia i es va recloure a sa casa valenciana. Eixa vinguda, però, va fer que es produïra la seua trobada amb les gents de Sedajazz; probablement eixe va ser un punt d'inflexió en els seus interessos musicals. La màgia de Francisco Blanco "Latino" la va enganxar i a l'Alqueria Coca va aprendre, des de zero, a tocar el contrabaix i a amarar-se d'eixa "nova" música, fins al punt que, dos anys després, ja es llençava a gravar el seu primer disc sota el segell de SEDAJAZZ, un primer disc que va anomenar, significativament, "Xano Xano" (2023), expressió molt valenciana que significa quelcom com "anem anant".
El títol no podia ser més expressiu. El seu bagatge musical clàssic s'amara amb una
sensibilitat jazzística que fa del disc una mena de "popurri" estilístic que, d'entrada, em va sorprendre prou, però que amb l'escolta resulta enormement atractiu. Tot això amb les peces que havia compost durant la tancada a casa -música i lletres- i els primers contactes amb SEDAJAZZ, dirigint una excel·lent banda de músics joves com ella i, majoritàriament, connectats amb SEDAJAZZ. Les dues primeres peces, que jo he fos per a la seua escolta, resulten d'una originalitat i una musicalitat, d'una elegància musical i una maduresa compositiva realment sorprenent en una persona que acabava d'arribar al jazz, encara que, en realitat, diria que és, simplement, MÚSICA.
Com que la totalitat del disc és un calidoscopi musical, cant inclòs, l'he posat sencer per
a la seua escolta sense fer-ne cap comentari. Ja direu vosaltres. En una breu conversa que vaig tindre amb ella a l'actuació que va fer al Jardí Botànic de València fa uns quants mesos, li vaig dir que, repassant el que havia escoltat a Youtube -música d'avantguarda total, electrònica inclosa- i el disc "XanoXano" després, "no entenia per on anava la seua música"; ella rigué i no digué més, perquè no en teníem massa temps. Queda pendent una conversa que una atapeïda agenda va impedir.A continuació del disc, al 2023, va aconseguir una beca per a Boston, al NEC (New England Conservatori), on va estudiar amb una bona selecció de professorat jazzístic un curs de postgrau. Enllà, a Boston, amb gent que hi estava estudiant com ella, una barreja d'"emigrants" de SEDAJAZZ (Juan Saus, Albert Climent) i una quinzena més de gents d'arreu el món i companys a Boston, va muntar la seua Big Band, amb la qual ha llençat el seu segon disc "Forces and Battlements", gravat a Boston, però amb un enorme enyor per la seua terra, com es pot veure als títols de les peces: Vida i mort de la Devesa, Muixeranga, Elvira -una segona versió de la feta a l'anterior disc, dedicat a la seua iaia- i, és clar, Alqueria Coca, la llar de SEDAJAZZ a la qual la Martina Sabariego, en quant li pregunten, es desfà en elogis (molt merescuts, afig jo) a la tasca que es fa en eixa modesta alqueria per la música, l'alegria, la convivència i la pau entre les gents.
Aquest darrer disc, clarament jazzístic amb el seu segell personal -que ja el té-, dóna la impressió de tindre les coses prou clares, tant musicalment com personalment. Evidentment, l'autoria de totes les peces és seua així com la direcció musical de tot el projecte.
Entremig dels dos treballs discogràfics, va treure un EP, de descàrrega digital a BandCamp, com tota la seua obra, amb dues peces on barreja la seua sensibilitat com a cantautora amb una peça que anuncia l'estil del que anava a ser "Forces and Battlements", i on l'acompanyen, entre altres, és clar, els seus amics de la Coca, Juan Saus al saxo i Isaac Romagosa a la guitarra.
Ja l'any 2025 va aconseguir una beca per estudiar al destacadíssim Global Jazz Institute (part del Breklee College of Music), un Màster amb gent com Danilo Pérez, Linda May Han Oh o John Patitucci. No està gens malament...
En una recent entrevista diu que se'n torna cap a casa, donant per acabada -per ara, supose- la seua aventura a NordAmèrica que tan profitosa ha estat per a ella. També comenta que està preparant un tercer disc que espera treure el 2027. Eixe serà, espere, el disc de la seua definitiva explosió, per a ocupar el lloc que per la seua sapiència musical, sensibilitat artística i ductilitat estilística pot i deu aconseguir.
Sols espere poder escoltar-la mentrestant, per estes terres, en alguna actuació. Alguna cosa he vist en un festival local de jazz d'una localitat propera valenciana, de la qual no recorde ara el nom.
Amb impaciència espere la seua definitiva "explosió". De segur que no ens decebrà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)