Programa 171
El directe en la música és la veritat de la música. Les gravacions -que no m'escolte Glenn Gould...- són un meravellós succedani que ens pot fer retrobar a qui no varen poder escoltar o quan volem tornar a escoltar eixa interpretació que ens va colpir. Les gravacions "en directe" no són sempre de fiar. Amb molta freqüència es fan gravacions de falsos "directes", cuinats a l'estudi.
El directe de hui, amb un DVD que dona fe de la veritat del directe, ens mostra a un Mehldau en plena maduresa tècnica i, sobretot, artística, amb una sensibilitat que desborda. Està gravat al Festival de Marciac (França), el 2 d'agost de 2006.
El programa el dediquem als estudiants del Lluís Vives, què ens varen fer eixir al carrer per acompanyar-los en les seues manifestacions, salvatgement reprimides per una policia què als qui pentinem (poques ja) canes, ens varen remoure els records d'èpoques què, ai las! -ingenus de nosaltres-, creiem perdudes en el temps. La llibertat mai està conquerida per sempre més.
dimarts 8 de maig de 2012
Brad Mehldau-II. Inteŀlectual i reflexiu amb la música
Programa 170
En les carpetes dels seus discs, Mehldau sol posar llargues i profundes reflexions a propòsit de la música en relació amb altres aspectes de la vida i la cultura; i la seua web n'està farcida.
Amb gran cultura i un enorme coneixement de les teories musicals, li treu més suc a la seua música del que és freqüent...i pretén que la seua audiència ho faça també.
Hui presentem interpretacions dels seus discos dedicats a l'"Art del trio", donant a entendre que no és casual la formació que l'acompanya, més bé el producte de la voluntat de treballar eixe tipus de formació. Entre elles alguns temes dels Beatles.
A la bateria Jeff Ballard i al contrabaix Larry Grenadier.
En les carpetes dels seus discs, Mehldau sol posar llargues i profundes reflexions a propòsit de la música en relació amb altres aspectes de la vida i la cultura; i la seua web n'està farcida.
Amb gran cultura i un enorme coneixement de les teories musicals, li treu més suc a la seua música del que és freqüent...i pretén que la seua audiència ho faça també.
Hui presentem interpretacions dels seus discos dedicats a l'"Art del trio", donant a entendre que no és casual la formació que l'acompanya, més bé el producte de la voluntat de treballar eixe tipus de formació. Entre elles alguns temes dels Beatles.
A la bateria Jeff Ballard i al contrabaix Larry Grenadier.
Brad Mehldau-I. El jazz del segle XXI
Programa 162
Modernitat i Jazz poden ser per a molta gent sinònims, però l'evolució d'esta música, a poc més de cent anys del seu naixement, ha estat tan ràpida que hom pot trobar que els seus estudiosos ja marquen fins i tot etapes clarament marcades: espirituals, dixieland, swing, be-bop,...
Però des de fa uns anys, les noves generacions de músics de jazz giren la vista arrere per aprendre, però ho fan endavant per desenvolupar la seua carrera.
Brad Mehldau, un dels pianistes més influents de les noves generacions, amb una gran inquietud inteŀlectual, una tècnica excepcional i una capacitat sorprenent per a la improvisació és el nostre invitat de hui, amb el seu primer disc com a titular, acompanyat per Jordi Rossy a la bateria i Larry Grenadier al contrabaix.
Modernitat i Jazz poden ser per a molta gent sinònims, però l'evolució d'esta música, a poc més de cent anys del seu naixement, ha estat tan ràpida que hom pot trobar que els seus estudiosos ja marquen fins i tot etapes clarament marcades: espirituals, dixieland, swing, be-bop,...
Però des de fa uns anys, les noves generacions de músics de jazz giren la vista arrere per aprendre, però ho fan endavant per desenvolupar la seua carrera.
Brad Mehldau, un dels pianistes més influents de les noves generacions, amb una gran inquietud inteŀlectual, una tècnica excepcional i una capacitat sorprenent per a la improvisació és el nostre invitat de hui, amb el seu primer disc com a titular, acompanyat per Jordi Rossy a la bateria i Larry Grenadier al contrabaix.
Glenn Gould-II. Del segle XX a Beethoven i Mozart
Programa 168
Glenn Gould va tocar en un ampli registre de peces. Des de la més estricta avantguarda -com varen veure en l'anterior programa, fins a dos clàssics de sempre en el de hui: Beethoven i Mozart.
En el cas de Beethoven aneu a escoltar una curiositat, la 5ª Simfonia de Beethoven, al piano, segons una versió de Franz Listz.
Tot un personatge singular i irrepetible
Glenn Gould va tocar en un ampli registre de peces. Des de la més estricta avantguarda -com varen veure en l'anterior programa, fins a dos clàssics de sempre en el de hui: Beethoven i Mozart.
En el cas de Beethoven aneu a escoltar una curiositat, la 5ª Simfonia de Beethoven, al piano, segons una versió de Franz Listz.
Tot un personatge singular i irrepetible
dissabte 21 de gener de 2012
Una persona singular, un intèrpret excepcional: Glenn Gould-I
Programa 167
Glenn Gould va tindre una personalitat singular, però eixa singularitat el va dur a viure la música d'una manera excepcional, apassionada e inteŀlectual alhora.
Una personalitat inquieta -i inquietant- que el va dur a interpretar des de Bach a Berg sempre des d'una òptica personal que no tothom compartia sempre.
Al programa de hui l'escoltarem en un programa d'absoluta avantguarda de començament del segle XX: Berg, Schoenberg i Krenek. Atonalisme i dedecafonisme "a tutti plen".
Glenn Gould va tindre una personalitat singular, però eixa singularitat el va dur a viure la música d'una manera excepcional, apassionada e inteŀlectual alhora.
Una personalitat inquieta -i inquietant- que el va dur a interpretar des de Bach a Berg sempre des d'una òptica personal que no tothom compartia sempre.
Al programa de hui l'escoltarem en un programa d'absoluta avantguarda de començament del segle XX: Berg, Schoenberg i Krenek. Atonalisme i dedecafonisme "a tutti plen".
diumenge 15 de gener de 2012
Miles Davis: penúltima actuació
Programa 166
Estem al 10 de juliol de 1991, a la Grande Halle de La Villete de París. Dos dies abans ha actuat a Montreux i li ha estat atorgat el Llaç de la Legió d'Honor de l'estat francés...i li queden tan sols cinc mesos de vida.
Miles Davis es presenta en la seua darrera actuació a Europa i la penúltima de la seua vida; la darrera serà al Hollywood Bowl, poc després.
La banda amb la què es presenta està plena de lluminàries que després, tots i cadascun, han fet brillantísimes carreres individuals. Alguns, fins i tot, ja eren figures: Hancock, Zawinul, McLaughling, W. Shorter, Corea, D. Holland, etc., fins a 17 músics!!... Un sò potent, ric i variat amb un Miles a la tropeta i els teclats.
Poseu-vos còmodes i a passar-s'ho de meravella escoltant esta magistral actuació, amb la música extreta del DVD. Pur directe!!
Estem al 10 de juliol de 1991, a la Grande Halle de La Villete de París. Dos dies abans ha actuat a Montreux i li ha estat atorgat el Llaç de la Legió d'Honor de l'estat francés...i li queden tan sols cinc mesos de vida.
Miles Davis es presenta en la seua darrera actuació a Europa i la penúltima de la seua vida; la darrera serà al Hollywood Bowl, poc després.
La banda amb la què es presenta està plena de lluminàries que després, tots i cadascun, han fet brillantísimes carreres individuals. Alguns, fins i tot, ja eren figures: Hancock, Zawinul, McLaughling, W. Shorter, Corea, D. Holland, etc., fins a 17 músics!!... Un sò potent, ric i variat amb un Miles a la tropeta i els teclats.
Poseu-vos còmodes i a passar-s'ho de meravella escoltant esta magistral actuació, amb la música extreta del DVD. Pur directe!!
Gorka Hermosa / José Luís Montón: Flamenco Etxea-II
Programa 165
Acabarem d'escoltar el "Flamenco Etxea", conversant encara amb Gorka Hermosa.
Per completar el programa vos posaré música de gent que està al voltant d'ell o que ha coŀlaborat al disc i que també fa músiques (relativament) infreqüents, però que van en el camí que els nostres dos protagonistes volen caminar: el de trobar en les seues "veus" una renovació de les músiques populars, tradicionals, aportant les seues visions personals, innovadores, però que pretenen que siguen "reconeixibles", que es puguen detectar les seues arrels. No sé si m'explique...
En tot cas, escolteu-los que paga la pena.
Acabarem d'escoltar el "Flamenco Etxea", conversant encara amb Gorka Hermosa.
Per completar el programa vos posaré música de gent que està al voltant d'ell o que ha coŀlaborat al disc i que també fa músiques (relativament) infreqüents, però que van en el camí que els nostres dos protagonistes volen caminar: el de trobar en les seues "veus" una renovació de les músiques populars, tradicionals, aportant les seues visions personals, innovadores, però que pretenen que siguen "reconeixibles", que es puguen detectar les seues arrels. No sé si m'explique...
En tot cas, escolteu-los que paga la pena.
Gorka Hermosa / José Luís Montón: Flamenco Etxea-I
Programa 164
Afortunadament per a la cultura en general i per la música en allò que ens pertoca, sempre hi ha gent que se n'ix dels camins trillats per on tothom camina i es fica per allà on ningú s'ha posat. Nous camins que s'obren, plens de forats, fang i tolls d'aigua d'on poden eixir, senzillament enfangats o, pel contrari, trobar llocs nous que ningú havia visitat abans.
Aquest és el cas dels dos protagonistas de hui, dos músics joves. L'un, guitarrista de formació, quasi-autodidacta i flamenc, José Luís Montón i l'altre Gorka Hermosa, acordionista, professor d'acordió a un Consevatori després d'haver passat per un grup de rock i amic de posar-se en tots els "jardins" que li ixen al pas.
Maridatge natural, no forçat, que fluix amb naturalitat, entre la música clàssica -Bach inclós-, Imanol, i coses pròpies en un disc interessantísim, "Flamenco Etxea" (La casa del flamenc), que hem pogut analitzar en conversa amb un dels seus protagonistes, Gorka.
Cal escoltar.lo i recolçar a aquesta gent que s'atrevix a trencar tòpics.
Afortunadament per a la cultura en general i per la música en allò que ens pertoca, sempre hi ha gent que se n'ix dels camins trillats per on tothom camina i es fica per allà on ningú s'ha posat. Nous camins que s'obren, plens de forats, fang i tolls d'aigua d'on poden eixir, senzillament enfangats o, pel contrari, trobar llocs nous que ningú havia visitat abans.
Aquest és el cas dels dos protagonistas de hui, dos músics joves. L'un, guitarrista de formació, quasi-autodidacta i flamenc, José Luís Montón i l'altre Gorka Hermosa, acordionista, professor d'acordió a un Consevatori després d'haver passat per un grup de rock i amic de posar-se en tots els "jardins" que li ixen al pas.
Maridatge natural, no forçat, que fluix amb naturalitat, entre la música clàssica -Bach inclós-, Imanol, i coses pròpies en un disc interessantísim, "Flamenco Etxea" (La casa del flamenc), que hem pogut analitzar en conversa amb un dels seus protagonistes, Gorka.
Cal escoltar.lo i recolçar a aquesta gent que s'atrevix a trencar tòpics.
Monserrat Figueras: una veu singular que s'apaga
Programa 163
Fa pocs dies, s'hem assabentat de la desaparició de Monserrat Figueras quan, per edat i condicions vocals, encara ens podria haver donat molts i bell fruits.
Model de moltes cantants dedicades a la música antiga i fidel i constant acompanyant del seu espós, Jordi Savall, va treballar no sols el camp de la interpretació i l'ensenyament d'aquest.
Amb enorme entusiasme va fer també un gran treball d'investigació de les músiques anomenades antigues -prèvies a Bach, més o menys- on la impossibilitat d'obtindre models fefaents de la manera d'interpretar en aquells temps eixes obres, fa apassionant el treball per descobrir documentació i esbrinar, d'entre vells papers o dibuixos de l'època, com podria sonar aquella música als seus contemporanis. Igualment va fer, dificultosament per manca de referències, una tasca de recerca del paper de les dones en aquelles músiques què, com és freqüent -massa freqüent en tots els camps- resta soterrat pels prejudicis del masclisme omnipresent.
La seua pèrdua esperem que siga, parcialment almenys, compensada per la seua filla, Ariadna Savall, que apegada al seu mestratge ja ha construït una carrera professional que fa confiar que els ensenyaments de sa mare i mestra no cauran en l'oblit.
Afortunadament una ampla discografia, de la que hem fet una tria en aquest programa com a homenatge, ens compensa en part -sols en part- de la seua pèrdua.
Descanse en pau
Fa pocs dies, s'hem assabentat de la desaparició de Monserrat Figueras quan, per edat i condicions vocals, encara ens podria haver donat molts i bell fruits.
Model de moltes cantants dedicades a la música antiga i fidel i constant acompanyant del seu espós, Jordi Savall, va treballar no sols el camp de la interpretació i l'ensenyament d'aquest.
Amb enorme entusiasme va fer també un gran treball d'investigació de les músiques anomenades antigues -prèvies a Bach, més o menys- on la impossibilitat d'obtindre models fefaents de la manera d'interpretar en aquells temps eixes obres, fa apassionant el treball per descobrir documentació i esbrinar, d'entre vells papers o dibuixos de l'època, com podria sonar aquella música als seus contemporanis. Igualment va fer, dificultosament per manca de referències, una tasca de recerca del paper de les dones en aquelles músiques què, com és freqüent -massa freqüent en tots els camps- resta soterrat pels prejudicis del masclisme omnipresent.
La seua pèrdua esperem que siga, parcialment almenys, compensada per la seua filla, Ariadna Savall, que apegada al seu mestratge ja ha construït una carrera professional que fa confiar que els ensenyaments de sa mare i mestra no cauran en l'oblit.
Afortunadament una ampla discografia, de la que hem fet una tria en aquest programa com a homenatge, ens compensa en part -sols en part- de la seua pèrdua.
Descanse en pau
Schönberg: un viatje musical i vital pel segle XX
Programa 162
Amb la seua peça segurament més coneguda, el "Pierrot Lunaire" com a música central, anem a fer unes pinzellades a la vida i obra d'Arnold Schönberg.
Protagonista d'algunes de les més agosarades experiències musicals de la primera meitat del segle XX -el dodecafonisme i el serialisme- la seua obra musical i pedagògica va ser una de les més influents en l'evolució de la música del seu temps i dels posteriors, on algunes de les seues aportacions, com l'atonalisme, varen estendre els seus tentacles molt més enllà de la música anomenada "seriosa" i influencià a camps com el del jazz de forma clara.
Amb la seua peça segurament més coneguda, el "Pierrot Lunaire" com a música central, anem a fer unes pinzellades a la vida i obra d'Arnold Schönberg.
Protagonista d'algunes de les més agosarades experiències musicals de la primera meitat del segle XX -el dodecafonisme i el serialisme- la seua obra musical i pedagògica va ser una de les més influents en l'evolució de la música del seu temps i dels posteriors, on algunes de les seues aportacions, com l'atonalisme, varen estendre els seus tentacles molt més enllà de la música anomenada "seriosa" i influencià a camps com el del jazz de forma clara.
Joan Chamorro i la pedrera del jazz a Catalunya
Programa 161
L'interés que no ha tingut, ni té, el "establishment" de la música a l'estat espanyol (Conservatoris i altres del mateix pelatge) pel jazz, ha estat cobert en alguns casos per iniciatives particulars què, impulsades per persones entusiastes -músics i afeccionats- tracten de tapar el forat com poden.
Una de les iniciatives més reixides és El Taller de Músics de Barcelona. Estació obligada de pas per a tothom qui vulga formar-se com cal en aquesta música a l'estat espanyol, té en Joan Chamorro un dels seus puntals.
Afortunadament ací, al País Valencià, la gent de Sedajazz ha pres nota del model i està fent una exceŀlent tasca, com ja hem dit alguna vegada.
Embolicat en mil i un projectes, el mestre Chamorro porta endavant en l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu un projecte amb personetes entre 10 i 20 anys, que es pretén pedrera de futurs músics professionals. Doncs bé, d'aquest projecte, ixen -recolçats amb algunes coŀlaboracions de luxe- els músics que van a interpretar una sèrie de versions de les peces més conegudes de Miles Davis que podreu escoltar en aquest programa en la gravació d'una actuació en directe.
Pareu l'orella que alguns dels noms que escoltareu ací seràn -alguns ja ho són pràcticament- els hereus dels Sambeat, Tebar, Francisco Blanco "Latino", etc., etc.
L'interés que no ha tingut, ni té, el "establishment" de la música a l'estat espanyol (Conservatoris i altres del mateix pelatge) pel jazz, ha estat cobert en alguns casos per iniciatives particulars què, impulsades per persones entusiastes -músics i afeccionats- tracten de tapar el forat com poden.
Una de les iniciatives més reixides és El Taller de Músics de Barcelona. Estació obligada de pas per a tothom qui vulga formar-se com cal en aquesta música a l'estat espanyol, té en Joan Chamorro un dels seus puntals.
Afortunadament ací, al País Valencià, la gent de Sedajazz ha pres nota del model i està fent una exceŀlent tasca, com ja hem dit alguna vegada.
Embolicat en mil i un projectes, el mestre Chamorro porta endavant en l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu un projecte amb personetes entre 10 i 20 anys, que es pretén pedrera de futurs músics professionals. Doncs bé, d'aquest projecte, ixen -recolçats amb algunes coŀlaboracions de luxe- els músics que van a interpretar una sèrie de versions de les peces més conegudes de Miles Davis que podreu escoltar en aquest programa en la gravació d'una actuació en directe.
Pareu l'orella que alguns dels noms que escoltareu ací seràn -alguns ja ho són pràcticament- els hereus dels Sambeat, Tebar, Francisco Blanco "Latino", etc., etc.
Lee Konitz: Un tòtem del jazz-II
Programa 160
Aquest saxo alt, nascut com a músic amb gent com Coleman com a model, passat al bop per Tristano i mariner després de totes les aigües, com més joves els mariners millor, demostra, al programa de hui, que amb 73 anys es pot tocar amb el bo i millor de l'última (o penúltima) fornada del jazz en una gravació en directe al Birdland de l'any 2011,acabadeta de treure del forn com qui diu, amb ni més ni menys que Charlie Haden, Brad Mehldau i Paul Motian. Es pot demanar més?
La gravació es deu a la iniciativa de la gent de la gravadora ECM, un dels puntals de la renovació musical a Europa en molts géneres de música, però també del jazz.
Aquest saxo alt, nascut com a músic amb gent com Coleman com a model, passat al bop per Tristano i mariner després de totes les aigües, com més joves els mariners millor, demostra, al programa de hui, que amb 73 anys es pot tocar amb el bo i millor de l'última (o penúltima) fornada del jazz en una gravació en directe al Birdland de l'any 2011,acabadeta de treure del forn com qui diu, amb ni més ni menys que Charlie Haden, Brad Mehldau i Paul Motian. Es pot demanar més?
La gravació es deu a la iniciativa de la gent de la gravadora ECM, un dels puntals de la renovació musical a Europa en molts géneres de música, però també del jazz.
Lee Konitz: Un tòtem del jazz-I
Programa 159
Saxo tenor blanc, sempre cercant una veu pròpia i moltes vegades, per això, acostant-se a les avantguardes sense acabar de integrar-se en cap d'elles, és el nostre protagonista del programa de hui i del vinent.
Alumne avantatjat i "fill pròdig" del sempre singular pianista Lennie Tristano, Konitz, que pels dies d'emissió d'aquest programa acabava de fer els 73 anys en una actuació que vaig tindre el goig de veure en directe a Oporto, de forma casual, manté, a eixa edat i malgrat alguns problemes de salut, la mateixa inquietud per la recerca i perfecció del seu acurat so i, alhora, com sempre va fer, les ganes de acostar-se a la gent més jove pel gust de tocar amb qui encara no té clares les coses, potser, però que comparteix l'entusiasme per fer música que ell no ha perdut mai.
Saxo tenor blanc, sempre cercant una veu pròpia i moltes vegades, per això, acostant-se a les avantguardes sense acabar de integrar-se en cap d'elles, és el nostre protagonista del programa de hui i del vinent.
Alumne avantatjat i "fill pròdig" del sempre singular pianista Lennie Tristano, Konitz, que pels dies d'emissió d'aquest programa acabava de fer els 73 anys en una actuació que vaig tindre el goig de veure en directe a Oporto, de forma casual, manté, a eixa edat i malgrat alguns problemes de salut, la mateixa inquietud per la recerca i perfecció del seu acurat so i, alhora, com sempre va fer, les ganes de acostar-se a la gent més jove pel gust de tocar amb qui encara no té clares les coses, potser, però que comparteix l'entusiasme per fer música que ell no ha perdut mai.
Dones, raça i jazz: Lena Horne II
Programa 158
Continuem fent en aquest programa un breu repàs al recorregut vital de la nostra protagonista. Una negra etiquetada per la indústria del cine i la música com a "guapa, sexy i quasi blanca pel seu aspecte" que es fartà d'aquest clitxé i el va fer botar per l'aire amb la seua militància política en opcions molt radicals per a la seua època, l'època del McCarthisme ni més ni menys.
Malgrat això, que li va suposar problemes de contractació i que ella va solventar treballant sense problemes en petits locals amb gent que sí estimaba el seu art, Lena Horn tirà endavant la seua trajectòria artística que, finalment, superats els prejudicis racistes, va ser finalment reconeguda amplament als USA, malgrat que la seua discografia no va eixir amb facilitat fora del seu país.
Continuem fent en aquest programa un breu repàs al recorregut vital de la nostra protagonista. Una negra etiquetada per la indústria del cine i la música com a "guapa, sexy i quasi blanca pel seu aspecte" que es fartà d'aquest clitxé i el va fer botar per l'aire amb la seua militància política en opcions molt radicals per a la seua època, l'època del McCarthisme ni més ni menys.
Malgrat això, que li va suposar problemes de contractació i que ella va solventar treballant sense problemes en petits locals amb gent que sí estimaba el seu art, Lena Horn tirà endavant la seua trajectòria artística que, finalment, superats els prejudicis racistes, va ser finalment reconeguda amplament als USA, malgrat que la seua discografia no va eixir amb facilitat fora del seu país.
divendres 28 d’octubre de 2011
Dones, raça i jazz: Lena Horne - I
Programa 157
Com alguna vegada hem dit, la posició de les dones en el món del jazz, malgrat haver participat-hi des del bon començament en tots els seus aspectes (intèrprets instrumentals i vocals, arranjadores i compositores), ha estat sempre una mica subalterna per raons de sexe. En aquest cas, Lena Horne va patir, com totes les demés, la doble discriminació per ser també de raça negra, bonica i...d'aspecte "quasi-blanca".
La diferència amb altres és que ella va fer-li front a la situació des d'una vessant clarament política i va viure de forma militant eixe aspecte de la seua vida, cosa que li va provocar problemes, però també moltes satisfaccions.
Com alguna vegada hem dit, la posició de les dones en el món del jazz, malgrat haver participat-hi des del bon començament en tots els seus aspectes (intèrprets instrumentals i vocals, arranjadores i compositores), ha estat sempre una mica subalterna per raons de sexe. En aquest cas, Lena Horne va patir, com totes les demés, la doble discriminació per ser també de raça negra, bonica i...d'aspecte "quasi-blanca".
La diferència amb altres és que ella va fer-li front a la situació des d'una vessant clarament política i va viure de forma militant eixe aspecte de la seua vida, cosa que li va provocar problemes, però també moltes satisfaccions.
La música del "Kind of Blue" en altres veus
Programa 156
El disc del tàndem Miles Davis-Gil Evans de 1959 "Kind of Blue" va ser una fita en la història del jazz, no sols per la seua música i la revolució estilística que suposava, sino perquè la seua ombra s'allarga des d'aleshores tant sobre els caps dels músics que hi varen ser com de molta altra gent posterior.
Al programa de hui escoltarem versions, tant dels uns com dels altres, d'alguns dels temes del disc que ens oferiran noves facetes d'aquell diamant imprescindible per a la història del jazz.
El disc del tàndem Miles Davis-Gil Evans de 1959 "Kind of Blue" va ser una fita en la història del jazz, no sols per la seua música i la revolució estilística que suposava, sino perquè la seua ombra s'allarga des d'aleshores tant sobre els caps dels músics que hi varen ser com de molta altra gent posterior.
Al programa de hui escoltarem versions, tant dels uns com dels altres, d'alguns dels temes del disc que ens oferiran noves facetes d'aquell diamant imprescindible per a la història del jazz.
dijous 27 d’octubre de 2011
La música sense passar pel registre: creative commons (2011 - 3)
Programa 155
El "gratis total" no és la finalitat de llocs com Jamendo.org o Archive.org. La seua finalitat és la difusió de músiques que, per ser més minoritàries, d'avanguarda, o fetes pel gust de fer-les i donar solta a la seua inspiració, fora dels circuits comercials a l'ús que obliguen a lligar-se a una distribuidora internacional que, si no ets Alejandro Sanz o Aute, no et farà cap promoció però que es quedarà amb la major part dels beneficis si aquestes músiques s'utilitzen, encara que siga per una representació escolar.
A eixe problema dona parcial solució l'existència de les llicències Creative Commons, de lliure difusió sense que no es faça un ús comercial.
Al programa de huí vos proposem una sèrie de músiques d'avanguarda o d'un tipus d'escolta absolutament infreqüent, llevat de programes especialitzas d'emisores especialitzades. Eixe forat volem ajudar a tapar-lo des d'aquest humil programa d'Els Camins de la Música.
El "gratis total" no és la finalitat de llocs com Jamendo.org o Archive.org. La seua finalitat és la difusió de músiques que, per ser més minoritàries, d'avanguarda, o fetes pel gust de fer-les i donar solta a la seua inspiració, fora dels circuits comercials a l'ús que obliguen a lligar-se a una distribuidora internacional que, si no ets Alejandro Sanz o Aute, no et farà cap promoció però que es quedarà amb la major part dels beneficis si aquestes músiques s'utilitzen, encara que siga per una representació escolar.
A eixe problema dona parcial solució l'existència de les llicències Creative Commons, de lliure difusió sense que no es faça un ús comercial.
Al programa de huí vos proposem una sèrie de músiques d'avanguarda o d'un tipus d'escolta absolutament infreqüent, llevat de programes especialitzas d'emisores especialitzades. Eixe forat volem ajudar a tapar-lo des d'aquest humil programa d'Els Camins de la Música.
La música sense passar pel registre: creative commons (2011 -2)
Programa 154
Alguns artistes, cada vegada més fins i tot en àmbits molt reglats com el de la música anomenada "clàsica", tracten de deslliurar-se de les urpes de les organitzacions de "defensa dels Drets d'autor", com l'SGAE a l'estat espanyol i altres, i fan, graven o interpreten música qudant-se fora d'aquest cercle, tractant de difondre les seues creacions per la xarxa d'internet i demanant una compensació voluntària si, i tan sols si, t'agrada la seua música.
Evidentment per a l'ús comercial o d'altres que no siguen l'escolta particular, s'està en la obligació de contactar amb autores/s o intèrprets per a arribar a un acord econòmic.
Difusió privada amb compensació en el cas de que t'agrade, remunerada per a qualsevol altre ús. La gent creadora pot difondre les seues obres així sense passar pel registre de la SGAE i similars.
Alguns artistes, cada vegada més fins i tot en àmbits molt reglats com el de la música anomenada "clàsica", tracten de deslliurar-se de les urpes de les organitzacions de "defensa dels Drets d'autor", com l'SGAE a l'estat espanyol i altres, i fan, graven o interpreten música qudant-se fora d'aquest cercle, tractant de difondre les seues creacions per la xarxa d'internet i demanant una compensació voluntària si, i tan sols si, t'agrada la seua música.
Evidentment per a l'ús comercial o d'altres que no siguen l'escolta particular, s'està en la obligació de contactar amb autores/s o intèrprets per a arribar a un acord econòmic.
Difusió privada amb compensació en el cas de que t'agrade, remunerada per a qualsevol altre ús. La gent creadora pot difondre les seues obres així sense passar pel registre de la SGAE i similars.
La música sense passar pel registre: creative commons (2011 -1)
Programa 153
Les organitzacions anomenades com a de "Drets d'autor" han estat al seu orige una forma de defensar els drets econòmics i artístics dels creadors, musicals en el cas que anem a tractar.
Però l'avaricia de les editores discogràficas i multimèdia en general han copat darrerament el seu funcionament, entrebancant la seua funció primigènia i prostituïnt-la en benefici propi, usant de "mascarons de proa" els autors, front a la seua incapacitat per adaptar-se als nous temps que corren, que fan perillar els seus oligopolis.
En el programa de huí anem a escoltar música de jazz interpretada o/i composada per artistes que han decidit trencar la baralla, de forma més radical o menys segons els casos.
Les organitzacions anomenades com a de "Drets d'autor" han estat al seu orige una forma de defensar els drets econòmics i artístics dels creadors, musicals en el cas que anem a tractar.
Però l'avaricia de les editores discogràficas i multimèdia en general han copat darrerament el seu funcionament, entrebancant la seua funció primigènia i prostituïnt-la en benefici propi, usant de "mascarons de proa" els autors, front a la seua incapacitat per adaptar-se als nous temps que corren, que fan perillar els seus oligopolis.
En el programa de huí anem a escoltar música de jazz interpretada o/i composada per artistes que han decidit trencar la baralla, de forma més radical o menys segons els casos.
J. J. Johnson: el trombó de vares al jazz
Programa 152
La perfecció tècnica de J.J.Johnson és reconeguda per tota la professió jazzística dintre del seu instrument: el trombó de vares.
Un instrument de dificil maneig en una época, el be-bop, en la que l'agilitat i la precissió en l'emissió de les notes són una característica definitòria.
Un instrument d'utilització antiga en el món del jazz -és un dels típics de les bandes de dixieland- que va cobrar un altre relleu com a solista en les mans del nostre protagonista de huí.
La perfecció tècnica de J.J.Johnson és reconeguda per tota la professió jazzística dintre del seu instrument: el trombó de vares.
Un instrument de dificil maneig en una época, el be-bop, en la que l'agilitat i la precissió en l'emissió de les notes són una característica definitòria.
Un instrument d'utilització antiga en el món del jazz -és un dels típics de les bandes de dixieland- que va cobrar un altre relleu com a solista en les mans del nostre protagonista de huí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)