Programa 759
Nascuda a Xirivella l'any 1998, va començar a set anys els seus estudis musicals al conservatori de la veïna localitat de Torrent. Aixina va començar una fulgurant i intensa carrera d'aprenentatges
Martina Sabariego.
La cosa va començar amb la guitarra clàssica, on va treure el
Premi Extraordinari d'interpretació Clàssica al Conservatori de Torrent. Afortunadament, la cosa va continuar a la prestigiosa
ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), arrodonint els seus estudis de
grau en Composició Clàssica Contemporània (quina denominació!), treball de cloenda dels quals em sembla que és la primera obra que se sent al programa:
"Dasein".
El final dels seus estudis a Barcelona varen coincidir amb la maleïda pandèmia i es va recloure a sa casa valenciana. Eixa vinguda, però, va fer que es produïra la seua trobada amb les gents de
Sedajazz; probablement eixe va ser un punt d'inflexió en els seus interessos musicals. La màgia de
Francisco Blanco "Latino" la va enganxar i a l'Alqueria Coca va aprendre, des de zero, a tocar el contrabaix i a amarar-se d'eixa "nova" música, fins al punt que, dos anys després, ja es llençava a gravar el seu primer disc sota el segell de
SEDAJAZZ, un primer disc que va anomenar, significativament,
"Xano Xano" (2023), expressió molt valenciana que significa quelcom com
"anem anant". El títol no podia ser més expressiu. El seu bagatge musical clàssic s'amara amb una
sensibilitat jazzística que fa del disc una mena de
"popurri" estilístic que, d'entrada, em va sorprendre prou, però que amb l'escolta resulta enormement atractiu. Tot això amb les peces que havia compost durant la tancada a casa -música i lletres- i els primers contactes amb
SEDAJAZZ, dirigint una excel·lent banda de músics joves com ella i, majoritàriament, connectats amb
SEDAJAZZ.
Les dues primeres peces, que jo he fos per a la seua escolta, resulten d'una originalitat i una musicalitat, d'una elegància musical i una maduresa compositiva realment sorprenent en una persona que acabava d'arribar al jazz, encara que, en realitat, diria que és, simplement, MÚSICA.Com que la totalitat del disc és un calidoscopi musical, cant inclòs, l'he posat sencer per
a la seua escolta sense fer-ne cap comentari. Ja direu vosaltres. En una breu conversa que vaig tindre amb ella a l'actuació que va fer al Jardí Botànic de València fa uns quants mesos, li vaig dir que, repassant
el que havia escoltat a Youtube -música d'avantguarda total, electrònica inclosa- i el disc "
XanoXano" després, "no entenia per on anava la seua música"; ella rigué i no digué més, perquè no en teníem massa temps. Queda pendent una conversa que una atapeïda agenda va impedir.
A continuació del disc, al 2023, va aconseguir una beca per a Boston, al
NEC (New England Conservatori), on va estudiar amb una bona selecció de professorat jazzístic un curs de postgrau. Enllà, a Boston, amb gent que hi estava estudiant com ella, una barreja d'"emigrants" de
SEDAJAZZ (
Juan Saus, Albert Climent) i una quinzena més de gents d'arreu el món i companys a Boston, va muntar
la seua Big Band, amb la qual ha llençat el seu segon disc "
Forces and Battlements", gravat a Boston, però amb un
enorme enyor per la seua terra, com es pot veure als títols de les peces:
Vida i mort de la Devesa, Muixeranga, Elvira -una segona versió de la feta a l'anterior disc, dedicat a la seua iaia- i, és clar,
Alqueria Coca, la llar de
SEDAJAZZ a la qual la
Martina Sabariego, en quant li pregunten, es desfà en elogis (molt merescuts, afig jo) a la tasca que es fa en eixa modesta alqueria per la música, l'alegria, la convivència i la pau entre les gents.
Aquest darrer disc, clarament jazzístic amb el seu segell personal -que ja el té-, dóna la impressió de tindre les coses prou clares, tant musicalment com personalment. Evidentment, l'autoria de totes les peces és seua així com la direcció musical de tot el projecte.
Entremig dels dos treballs discogràfics,
va treure un EP, de descàrrega digital a BandCamp, com tota la seua obra, amb dues peces on barreja la seua sensibilitat com a cantautora amb una peça que anuncia l'estil del que anava a ser
"Forces and Battlements", i on l'acompanyen, entre altres, és clar, els seus amics de la Coca,
Juan Saus al saxo i
Isaac Romagosa a la guitarra.
Ja l'any 2025 va aconseguir una beca per estudiar al destacadíssim
Global Jazz Institute (part del Breklee College of Music), un Màster amb gent com
Danilo Pérez, Linda May Han Oh o John Patitucci. No està gens malament...
En una recent entrevista diu que se'n torna cap a casa, donant per acabada -per ara, supose- la seua aventura a NordAmèrica que tan profitosa ha estat per a ella. També comenta que
està preparant un tercer disc que espera treure el 2027. Eixe serà, espere, el disc de
la seua definitiva explosió, per a ocupar el lloc que per la seua sapiència musical, sensibilitat artística i ductilitat estilística pot i deu aconseguir.
Sols espere poder escoltar-la mentrestant, per estes terres, en alguna actuació. Alguna cosa he vist en un festival local de jazz d'una localitat propera valenciana, de la qual no recorde ara el nom.
Amb impaciència espere la seua definitiva "explosió". De segur que no ens decebrà.
